Arquitectura i plantes: 9 llocs on la vegetació triomfa

Fins fa uns pocs anys del recinte de Palo Alto només en gaudien aquells privilegiats que després dels Jocs Olímpics s’hi van instal·lar, convertint l’antic complex fabril en un espai creatiu per a tota una comunitat d’artistes, entre ells Javier Mariscal. Va ser precisament el seu germà Pedrín l’encarregat d’obrir aquest espai al públic gràcies al Palo Alto Market, un mercat que uneix vintage, disseny, gastronomia i art. Visitar-lo és una bona excusa per gaudir d’un oasi urbà format per carrerons enjardinats i una façana recoberta de buguenvíl·lees que van canviant de color segons l’època de l’any.

El silenci que es respira en aquest jardí secret no té preu. Situat al bell mig de l’Eixample i seguint el concepte urbanístic que va idear Ildefons Cerdà, l’Alma ha aprofitat l’espai interior de la seva illa urbana i l’ha omplert amb tot tipus de plantes, vegetació frondosa i llum natural. No és un jardí, és EL jardí. Immersos en aquest meravellós paratge podeu fer només una copa i gaudir de passar el temps o bé menjar en el seu restaurant, que aposta per la cuina de temporada i que porta el xef italià Gio Esteve. L’espai també està disponible per a reserves privades.

La restauració de l’Antiga Fàbrica Moritz va deixar tots els barcelonins amb la boca oberta. Però segurament la joia de la corona se la va emportar el jardí vertical que cobreix un dels seus enormes murs de formigó, realitzat per Patrick Blanc, un dels millors jardiners del món. L’arquitecte Jean Nouvel va ser l’encarregat d’unir avantguarda amb tradició industrial, ideant un espai modern i gairebé laberíntic enfocat a l’oci i que ocupa 4.500 m². Murs de maó, bigues d’acer, cellers amb volta catalana i màquines i tancs restaurats. La Fàbrica Moritz és el més semblant a un museu de la cervesa.

No, aquest no és l’últim restaurant de moda de la ciutat, però com si ho fos. El Roig Robí porta més de trenta anys formant part de l’escena barcelonina. De manera que el seu pati envoltat d’arbres, vegetació i plantes enfiladisses no és producte del hype del moment sinó que demostra que el verd sempre ha estat un clàssic. Igual que la cuina catalana de qualitat que hi serveixen. L’alma mater del local és i serà sempre la Mercè Navarro amb l’ajuda del seu fill Joan, el cap de cuina. Ells demostren que els restaurants familiars i portats amb amor sempre perduraran en el temps i en el nostre record.

Tots els barcelonins hem passat alguna vegada pel davant de la façana del Teatre del Raval i hem quedat bocabadats amb la magnificència d’aquest mur verd de 45 m². Però aquest jardí vertical no només és estèticament bonic sinó que a més és completament autosostenible. L’aigua de la pluja queda emmagatzemada a la teulada de l’edifici que, a través d’un sistema de bombeig impulsat únicament per energia solar, rega les plantes quan ho necessiten. La majoria de les espècies utilitzades ja estaven presents en moltes de les terrasses de la plaça, de manera que el jardí hi queda perfectament integrat.

Es podria caure en la temptació d’afirmar que el millor del restaurant de l’Hotel Pulitzer és l’espai. Les plantes cauen del sostre i es colen entre taula i taula per acabar confluint en una terrassa de la qual pots gaudir des de qualsevol punt del local gràcies a uns finestrals enormes. Però això no és tot. La seva cuina s’arrela en la filosofia del keiseki japonès, una manera de cuinar que es basa en la preservació del sabor natural del producte, que a més sempre és autòcton i de temporada. Els plats són tan verds i saludables com el mateix espai.

Es diu que va ser el primer jardí vertical de la ciutat (i d’Europa!), en un moment en què ningú tenia clar el que era i encara era propietat de Banca Catalana. El que queda clar és que avui en dia és el més emblemàtic de la ciutat. Els arquitectes Josep Maria Fargas i Enric Tous van dissenyar l’edifici, que es va construir el 1978, i el jardí va anar a càrrec d’Everest Munné. Els 3,8 quilòmetres de jardineres es reguen mitjançant un sistema de degoteig pioner en el seu temps. I les plantes es van seleccionar amb l’objectiu de crear una força natural i envoltant que ressaltés l’edifici.

El jardí del Red Fish podria endur-se el premi al més original. Es troba al capdamunt del restaurant i està format per tot tipus de cactus gegants. La responsable de dissenyar el local és la interiorista Sonia Di Prieto, que també treballa per a Prada i Miu Miu. Tons vermells, molta fusta, llums que cauen del sostre, cadires de vímet i una carta 100% mediterrània a joc amb el seu meravellós paratge. La seva terrassa, a dues passes del port, dona directament a la platja, on pots descalçar-te i posar els peus damunt la sorra mentre et prens un vermut. Benvinguts al desert del Mediterrani.

Diuen que és la casa més fotogènica de Barcelona; si més no, del Born. Els seus propietaris són el Lucky i la Inés. No són famosos ni jardiners, però casa seva apareix a les guies de la ciutat i segurament és una de les més fotografiades a Instagram. Van començar a acumular plantes fa bastants anys. Moltes les recullen del carrer, gairebé moribundes, i les cuiden fins que tornen a agafar bon aspecte. Ara, els seus veïns fins i tot els regalen les seves quan marxen del barri. I els turistes els deixen notes per agrair-los haver creat aquest petit santuari per als amants de les plantes. De fet, tots hauríem de fer-ho.