El millor del barri del Born

Al costat de l’entrada d’aquesta cocteleria del Born, un líquid ambarí cau, gota a gota, en un procés hipnòtic d’infusió freda. És un dels molts procediments que utilitzen a dins per fer les seves begudes. El local és una mena de catau alquímic ple de sorpreses. La saleta interior, per exemple, té les parets atapeïdes de pots il·luminats amb herbes on es fan olis essencials que recorden un antic herbolari. Amb còctels com el Fatty Paloma (tequila Curado, mescal Bruxo de formatge cheddar, xarop de pebrot de Padrón i cajun, llima i soda d’aranja) ja no ens sorprèn que l’Stravinsky sigui un habitual dels rànquings dels millors bars del món. 

A principis de 2003, un grup d’artistes que buscaven un espai per a les arts escèniques es van trobar amb un lloc que ja havia estat la seu del Teatre del Cercle Barcelonès de Sant Josep, fundat l’any 1879 i un espai de teatre amateur fins al 1976. Avui, l’Antic Teatre i la seva enorme terrassa anàrquica, plena de vida humana i vegetal, inseparable d’allò que passa a l’underground, és un autèntic oasi: un dels espais amb més encant del centre.  

La reverència per la religió del barril i el raig i la pressió veïnal van portar els bessons Colombo, propietaris del restaurant Xemei, a combinar una botiga de vins a l’entrada amb el manteniment d’una barra de vins a granel i botes. Amb unes 300 referències de vins, tots ecològics o biodinàmics d’arreu del món, sense cap mena de química o additiu, i a preus ni cars ni barats, en una franja molt interessant. Una taverna d’estil antic que ven vermut, a raig. De la petita cuina del bar, en surten plats de poca temperatura: fumats, macerats, curats i marinats. Maridatges brutals. Per menjar, cal reservar-hi. 

La cocteleria Monk, del Grup La Confiteria, és rere un 'colmado' pakistanès i dins una finca de finals del segle XVIII: una façana realista a prova de bombes que amaga un bar únic en la seva categoria. No us direm on hi ha la porta d'entrada a la cocteleria, perquè això ja seria treure part de la diversió. Però un cop a dins, et trobes en un bar que combina arcs i voltes gòtics amb instal·lacions immersives d'art lumínic. L'espai és impressionant: tot un estudi de les varietats del rosa en un bar sobri i senyorial. Al vàter hi sona música minimalista i un sistema lumínic trastoca com veieu els colors. 

Escollida al top 5 dels bars més cools del món, és la primera cocteleria que utilitza impressió 3D i tècniques de ceramista per crear cadascun dels seus còctels d’autor. Tot ho fan de manera 100% artesanal: els licors, els macerats i adobs que fan cada dia amb productes frescos i, fins i tot, la vaixella. Entrar-hi és tota una experiència. Un espai que s’inspira en la novel·la Marina de Carlos Ruiz Zafón i recrea un ambient de fantasia i misteri i on, rere el bar, s’obre un taller de ceràmica on també fan masterclass. Cada còctel està mimat fins a la punta del vas! Tasteu, per exemple, un Malson a Sarrià, elaborat amb rom d’elaboració pròpia, menta, cua de cavall, pera fresca, suc de llimona i melassa.

Fundat l’any 1851, és un dels pocs establiments en actiu previs a l’enderrocament de les muralles de Barcelona. Creat com a botiga de ‘colonials’ especialitzada en la torrefacció de cafè i fruita seca –activitat que encara es manté–. És la botiga més antiga d’alimentació del barri de la Ribera. Coneguts per haver-se actualitzat de generació en generació, sense perdre l’essència, exporten fruita seca a tot Europa. Si us apropeu per la zona, l’aroma inconfusible del torrat us conduirà fins a les seves portes.

La fotografia i els objectes de disseny comparteixen protagonisme a Chandal, botiga nascuda al Raval i sempre àvida de noves tendències. A més de rescatar càmeres antigues disposen dels nous models de Polaroid i diferents tipus de rodet, i també ofereixen serveis de revelatge. Però aquí també trobareu articles de decoració de creadors d'aquí com Octaevo, Matagalan, La Mandanga, Sergio Mora, i de marques com Hay, Penco, Baggu i Playforever. Aquí, entre objectes xulos, els petits també trobaran la seva joguina.

El senyor Renobell no té cap dubte: “Els qui ens dediquem a això estem de moda”. Sigui per motiu de salut o estalvi –la crisi ha fet tornar els plats de cullera amb força–, aquest empori fundat el 1945 és ple com un ou. El seu fort són els llegums secs, farines i cereals –tota una paret de flocs per esmorzar!– però tenen quasi 2.000 referències que abasten mel, llaminadures i espècies. Podreu triar entre 23 menes de mongetes. O nou varietats de llenties!

Des que el 1928 van aterrar a l'antiga Ca l'Abella, que ja duia el nom actual des del 1895, tres generacions de Roig s'hi han ben guanyat l'honor de fer els caramels artesans més antics del país. L'aparador és d'aquells on et quedes embadalit.

Barrets, espelmes, cistelles... Bon vent és una botiga inspirada en el Mediterrani, i cadascun dels racons és un cant d'amor i homenatge al mar. En col·laboració amb artistes locals i internacionals, Bon Vent també és un espai on fer-se amb joguines, torretes, i col·leccions de roba i joieria.

Carola Alexandre és l'ànima d'Ivori, una botiga que aposta per marques de proximitat; a més de la seva marca, podreu trobar-hi les col·leccions de roba de les gironines Rita Row, Petit Comité i Verdugo; les joies de Levens i Pedrusco; les sabates d'About Arianne i Naguisa, i d'altres. Una petita gran família presidida pel bon gust i el bon tracte.

Com una d'aquelles botigues plenes, pulcres, boniques. Això és Colmado, l'espai de Susana Rey al Born. Aquí els progatonistes són roba i accessoris de disseny de llarg recorregut: Manuel Bolaño, Anntian, Revisited Matters, les sabates de Deux Souliers i els rellotges de Waiting For The Sun, a més de Pleguezuelos, la firma de vestits, bruses i pantalons fàcils, lleugers i femenins que dissenya Rey. 

Un dels auditoris més espectaculars del món: una extraordinària explosió d'arquitectura modernista construïda l'any 1908 per Lluís Domènech i Montaner, i considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A més del seu interior, amb una sala de concerts d'una bellesa aclaparadora amb presència de les muses, val la pena dedicar una estona a admirar la façana i reconèixer alguns dels elements que hi ha representats, com els bustos dels compositors Palestrina, Bach, Beethoven i Wagner, o el grup escultòric La cançó popular catalana, que fa cantonada.

És un dels exemples més emblemàtics i representatius de l'art gòtic català. Rep el nom de Maria, patrona dels mariners, i va ser construïda allà on abans hi havia una petita església coneguda com Maria d'Arenys, per la seva proximitat al mar. Al seu ampli interior, amb només una nau, les columnes perfectament proporcionades s'eleven en voltes de ventall, creant sensació d'espai al voltant de l'altar. També hi ha uns vitralls meravellosos, especialment la rosassa del segle XV que es troba al damunt de la porta principal, encara que la finestra original va caure a causa d'un terratrèmol.

El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència pel coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso. Obert al públic l'any 1963, acull un fons de més de 3.800 obres que conformen la col·lecció permanent i ofereixen una dilatada programació d'exposicions temporals. El museu va ser creat per pròpia voluntat de l'artista i del seu amic i secretari Jaume Sabartés, que va donar la seva col·lecció.

Construït l'any 1846, el Mercat de Santa Caterina és el segon mercat més antic de la ciutat (el primer és La Boqueria). El projecte de reforma va ser obra de l'equip d'arquitectes d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, i el seu element més característic és una preciosa coberta de mosaic de ceràmica, de reminiscències gaudinianes, fet amb 325.000 peces que volen ser un homenatge a l'acoloriment de les parades de fruites i verdures. De l'antic edifici s'ha conservat la façana porticada original, reconstruïda l'any 1988, i les parets laterals.

Diuen que és la casa més fotogènica de Barcelona; si més no, del Born. Els seus propietaris són el Lucky i la Inés. No són famosos ni jardiners, però casa seva apareix a les guies de la ciutat i segurament és una de les més fotografiades a Instagram. Van començar a acumular plantes fa bastants anys. Moltes les recullen del carrer, gairebé moribundes, i les cuiden fins que tornen a agafar bon aspecte. Ara, els seus veïns fins i tot els regalen les seves quan marxen del barri. I els turistes els deixen notes per agrair-los haver creat aquest petit santuari per als amants de les plantes. De fet, tots hauríem de fer-ho.