Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Gastrobars: Bars on es menja divinament!

Gastrobars: Bars on es menja divinament!

Bars molt terrenals on cuiden els productes de temporada, fan horari extensiu i us hi donaran teca d'alta qualitat

ocho bcn
Per Ricard Martín |
Advertising

Què és un gastrobar? Ha de complir, com a mínim, tres requisits. En primer lloc, a la porta no hi té fotografies dels plats. En segon, fa un horari extensiu i posa cura en tot el que fa: bons esmorzars, bons menús o plats del dia, bons sopars i copes. La tercera exigència: para especial atenció als productes de temporada: l'única manera d'oferir bona cuina, en realitat. Aquests 6 bars compleixen els tres requisits, i us assegurem que hi menjareu igual o millor que a casa la mare!

Bar Bagauda

La vida és injusta. Aquesta fenomenal barra –propietat del forn Reykjavik– va obrir fa tres anys. Tenen d’encarregat un cambrer top –Yusi Alonso, un paio que il·lumina els bars on penca–, i a més ofereixen entrepans excel·lents fets amb la matèria primera ecològica del forn –un premi per a l’inventor del de sepionets amb allioli!–, bons vins a copes, plats del dia llaminers i un personalíssim assortiment de pintxos escola Donosti (a tres euros, però de mida XXL). I amb cada copa, una tapeta que pot ser una llesqueta de pa amb pernil de gla. “El nostre handicap és la clientela local, és un tema de mentalitat, els costa venir al Gòtic”, diu en Yusi. No fan preus de guiri.

Bambarol

icon-location-pin Sarrià - Sant Gervasi

És escaient que aquest bar de tapes tingui nom d’opiaci: bambarol és com es diu la rosella a Almenar, el poble de l’àvia de Ferran Maicas. Perquè l’oferta és per flipar! Amb el seu soci Albert Ferrer, sumen molts anys d’experiència en Michelin –les més recents, com a caps de cuina al Saüc–. Simplificant molt, són més Santamaria que Adrià: drecera directa al millor producte possible amb bona tècnica: “Fer tapes no deixa de ser un menú degustació que tu tries”, diu Ferrer. I uns ous amb sobrassada i xarop d’auró no deixen de ser una variació brutal dels ous trencats amb sobrassada i mel. La carta és curta però tot són hits, que per un tiquet mitjà de 20 euros mereixen diverses visites: yakitori de costella de porc, vieira amb papada i espàrrec... braves gastro a 3,80 €!

Advertising

Botapinfota

Miracle a l’Hospi. Fent via cap a la Ciutat de la Justícia, als baixos d’un bloc d’aires desarrollistas, Botapinfota desenvolupa la seva tasca des de fa set anys. Fins al migdia, cafeteria. A l’hora de dinar, posen en joc un menú que justifica el viatge: hi vaig menjar un arròs caldós més que competent, i una crep de pollastre amb salsa de pinyons, farcida d’uns porros melosos que quasi eren una crema. L’esmentat arròs i els ous remenats amb foie gras mai no cauen del menú: 12 euros amb vi bo i postres casolanes. Dissabtes inclosos! M’explica la família Martín que van decidir donar un tomb al seu bar Manolo: no els podria haver sortit millor. Quan aneu a l’Ikea, feu la parada aquí.

Restaurants

En Aparté

icon-location-pin Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

Llocs com En Aparté ens convencen que Sant Pere serà el proper barri que bullirà. Som en un deliciós bar francès que vessa bon gust i simpatia: reciclatge al poder i solera de bar granític en un local que no va obrir ahir però que resta com un petit secret del veïnat. La part del lleó de la teca és una pissarra amb fustes de formatges, embotits i rillettes i plats del dia. I un menú de migdia (10,90€) on mai no falten especialitats franceses –bou a la borgonyesa o 'quiche'– i fins i tot alguna d'hongaresa, per antecedents familiars. A tothora: esmorzar casolà –tasteu el carmelé, brioix cremós amb vainilla– i hi tornareu.

Advertising
Restaurants

OchoBCN

icon-location-pin Barcelona

Concepció innovadora: Fabián Ríos ha obert un bar de cuina argentina en format tapa. “Al meu país no hi ha res així”, diu. Compro: la seva idea és la d’un bar de carn en què les tapes són talls argentins en racions de 100 grams (a 5 € el platet). Tres col·legues i una taula plena d’ojo de bife, matambres i brinça filetejats. Nivell carni molt alt: les parts nobles són argentines i les que no tant, gallegues i gironines. Hi ha unes empanades fetes al moment que marquen la diferència. Fer un menú de migdia (10,90 €) en aquest cub lluminós, dotze coberts sota un sostre altíssim, és balsàmic: el diàleg que s’estableix entre el suc d’una bona brinça feta al punt, el chimichurri i el romesco és antològic. Per dinar i sopar.

La Trini

Els agrada presentar-se com “el restaurant que faltava a Gràcia”. En tot cas, és el restaurant que faltava a Verdi, que sembla un catàleg de cuines del món de 500 metres. La Trini és un bar-restaurant de cuina catalana que cobreix matins, migdies, sopars, copes i vermut amb la mateixa solvència. El menú de migdia, per 9,50 € –ens van deixar repetir de vi!–, és irreal: ous trencats amb gules, segons de lluç fresc empanat o palpís de xai al forn. I pannacotta casolana. “Podem fer això perquè fem molts coberts”, em diuen. A la nit, tapes de bon producte, com croquetes negres de calamar o albergínies amb mel de canya. Són graciencs de tota la vida, de confiança.

Advertising