El centenari Sortidor és un lloc emblemàtic de la plaça homònima, una placeta entre canalla i d'exòtic refinament que recorda alguna plaça bohèmia de París, si no fos per l'absència de clochards. Aquest monument, que encara conserva la seva portalada modernista original del 1908, les seves taules de marbre i cadires de fusta i que quan no existien neveres venia gel, va ser també famós pels seus vermuts.
Recordeu la simpàtica pel·lícula en la que Dustin Hoffman es transvestia i enamorava a més d’un? Doncs al Tootsie, la llarguíssima carta d'hamburgueses, sandvitxos i baguettes es menja en un local amb aires de 'diner' nord-americà al cent per cent. I no deixa de ser divertit que ens podem clavar una hamburguesa Burt Lancaster, amb salsa tàrtara, i després una tapa de morros o 'lacón'. Aquí els plats més casolans es converteixen en delícies ianquis.
En Manel i en Daniel, han tornat a obrir un celler com el que va regentar la seva família al costat de la plaça de toros de la Monumental. A la carta no hi surten els plats del dia, però un cop asseguts a la barra us poden sorprendre amb uns peus de porc, un capipota, unes galtes, o unes tripes amb cigrons i xoriço. També venen vi a l'engròs.
La Pulpería A Gudiña és un d’aquells restaurants en el qual el menjar de qualitat encara està lligat a un preu raonable. Aquest establiment de tracte cordial i d’aire familiar, serveix delicioses tapes de marisc i peix gallec, tot regat amb un bon albariño i rematat amb una copa d’orujo. Deliciós pop a la gallega, empanada, pebrots de Padrón i costellam gallec amb all.
Les seves hamburgueses potser no són les més gurmet, però són pioners en la introducció de l'hamburguesa americana a Barcelona. Us recomanem qualsevol dels seus deliciosos excessos de carn, ou, ceba, bacon i cheddar groc. I el lloc, que coi, amb la seva pinta a mig camí entre dinner i bar manolo és encantador.
El Tarannà és un lloc especial. La llum és magnífica a mitja tarda, s’hi està de conya. Quan cau la nit, no hi ha res com demanar una de les moltes cerveses que ofereix la carta i acompanyar-la d’un entrepà ecològic de pollastre amb alvocat, el meu favorit. Esmorzar, vermut, dinar, berenar –dolços brutals–, sopar, mam de qualitat... El local combina polivalència, modernitat, qualitat i senzillesa, i cuida com Déu mana la clientela –hi abunda la gent cool– a través d’un servei molt atent i ràpid. És impossible no deixar-se seduir per aquest oasi, pel menjar, per la seva atmosfera relaxant.
La Tieta és amb prou feines una barra de marbre farcida de bons vins, ampolles de vermut i un d'aquells llocs on tiren bé la canya, a més amb una terrassa encantadora. A la carta de vins no hi trobareu res clàssic, s'enamoren d'un vi mallorquí i la setmana següent perden el cap per un vi gallec. Aquest bon fer l'encomanen també al menjar; sense fer experiments estranys però amb creativitat, preparen cuina bona de tota la vida ben fet. Aneu-hi amb el morro a punt sempre per tastar coses bones: com per exemple, brou i broqueta –tassa de brou i una broqueta amb la carn d'olla!– o un verat escabetxat amb cítrics, així com conserves de les bones. Deixeu-vos sorprendre per platillos com la vedella guisada amb torrò de xixona, o unes delicioses migas amb sobrassada i brie. També disposen de còctels clàssics però fets amb solvència.
El Cañota és un bar de tapes marineres d'inspiració gallega amb molt bones referències. Es tracta del germà petit del reputat Rías de Galicia, un dels grans restaurants gallecs de la ciutat i de l'Estat. L'oferta del Cañota és la de tota la vida: peix i marisc fregit, patates braves, pop a la gallega, amanida russa, canyes de cervesa i vins. Tot de la millor qualitat i en un local desenfadat per a resoldre un àpat de celebració o el sopar després de sortir del Lliure, el Mercat de les Flors i del BTM, que li queden al costat.
En Rafel treballa una pila d’hores al dia, gairebé setze, amb una sola pausa per fer una migdiada sagrada d’un quart d’hora. Al matí l’ajuden un cambrer i un cuiner, que fa els platillos i tapes que serveixen: mandonguilles, truita de patates, fricandó, ensalada russa... Menjar casolà ben parit. El local és acollidor i el mam i la teca són bons, sí, però aquí l’important, el que marca la diferència, és la bonhomia incomparable d’en Rafel.
Un dels moments més emotius al Llopart va ser assistir a un partit del Barça. De sobte, el bar rònec de parets humides i clivellades s'amarava d'una eufòria de bengala. Gairebé no podia sentir la retransmissió del partit amb la cridòria. Cada cop que el Barça feia un gol, un client pujava sobre una taula i cridava per mitjà d'un altaveu qualsevol consigna que la parròquia repetia amb més força. Al Llopart és més fàcil que entenguin el vostre entusiasme per menjar erugues que l'afició a l'Espanyol.
Discover Time Out original video
