Així com Hunter S. Thompson es convertia en el centre de la notícia, participant decisivament en el desenllaç dels esdeveniments, Pau Arenós, cronista gastronòmic d'El Periódico i Time Out, també ha passat a l'acció directa: acaba de publicar Hecho en casa, un recull de 100 receptes fruit d'un any seguit de pràctiques de camp.
Però si bé el cronista de Kentucky treballava a base d'inflar-se de drogues i convertir en misèria la vida de qui l'envoltava, suposem que el de Vila-real, a la Plana Baixa, ha fet més feliços els més propers: ha estat un any seguit cuinant per a la seva família i aquest n'és el resultat. "Tot això és un projecte familiar", explica. "La meva dona comprava els ingredients, els cuinava jo a casa i després els fotografiava". Després tots menjaven, esclar.
Arenós fa 25 anys que apunta receptes en llibretes, però precisa que "aquest llibre no hauria estat mai possible sense l'aparició al domicili d'un iPad i la seva immediatesa a l'hora d'aplicar un xic de filtre a les fotos (molt poc, que si et passes queda repugnant)". I amb la foto ja dins la tauleta, a escriure. "Podria haver tingut un fotògraf professional i un estilista de menjar. Però si convertís un plat casolà en una cosa falsa, m'estaria traint a mi mateix i a la intenció", reflexiona.
Les receptes neixen de la collita pròpia i l'assaig-error, però sobretot també de l'apropiació passada pel filtre de la intuïció: "La primera font d'inspiració és la visita als restaurants. Hi ha certs llocs que et fan saltar focs d'artifici al cap. Ni puta idea de com fan certes coses, però sí que m'inspiren a reproduir-les i en surten de noves". De fet, aquesta és la finalitat última del llibre: "Ser una font d'idees. Si reprodueixes la recepta tal qual, fantàstic, però si la portes al teu terreny, molt millor".
Escriure de menjar l'ha ajudat a cuinar, doncs. Però sobretot reivindica el camí invers: una premsa gastronòmica que sàpiga cuinar o almenys ho intenti. "Si no has fet mai uns canelons és molt difícil jutjar els canelons d'altri. I no serveix adduir que n'has menjat molts. Fer canelons és un procés senzill però laboriós. Com més entens els processos, encara que no estiguis especialment dotat per a la cuina, més facilitat tens per escriure sobre això. Perquè com a mínim saps d'on parteixes", raona. Fem un tastet, ara, dels seus tres favorits.
1 L'hort en un got
"Un intent de convertir elements molt trillats com els dips de verdura i el romesco en una petita reflexió que vol abastar tot l'hort", explica. Som davant un romesco amb alfàbrega pensat per menjar amb els dits, "un petit exercici d'avantguarda senzilla" que ens recorda que en un petit got hi poden tenir cabuda tots els sabors de l'hort. Encara que sigui un hort urbà, plantat a la nostra terrassa. Sobretot si és d'aquests.
2 'Jeta' ibèrica
No cal ser un analista polític per veure que aquest plat és "un plat polític que parla de la situació actual, denúncia de la molta jeta del poder polític i econòmic". Si en el vitello tonnato la vedella sempre s'associa amb la tonyina, en aquest cas unes galtes de vedella desossades i rostides prevariquen amb l'anxova, les herbes mediterrànies i un copasso de mançanilla.
3 Pa amb xocolata
Aquesta és una revenja amb un tema que preocupa Arenós, l'oblit de la història recent dels restaurants: "La xocolata amb oli i sal és un plat d'autoria clara, que després s'ha prostituït. El primer cop que el vaig tastar va ser a La Estrella de Plata, al Born, i després molts restauradors n'han fet versions sofisticades. Però ningú reivindicava l'original. I feia molta ràbia". En aquesta barra galvànica de finals dels 90, Dídac López posava cacau al cim d'una torradeta, l'escalfava i l'amania amb un rajolí d'oli d'oliva i sal Maldon. Així de senzill i així de bo.
HECHO EN CASA
Ediciones B
405 pàg. 25 €
