Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Jeta Ibérica
©Pau ArenósJeta Ibérica

Periodisme 'gonzo' a la cuina

Pau Arenós es passa als fogons: acaba de publicar ‘Hecho en casa’, resultat de 25 anys d’apuntar receptes i un d’iPad

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

Així com Hunter S. Thompson es convertia en el centre de la notícia, participant decisivament en el desenllaç dels esdeveniments, Pau Arenós, cronista gastronòmic d'El Periódico i Time Out, també ha passat a l'acció directa: acaba de publicar Hecho en casa, un recull de 100 receptes fruit d'un any seguit de pràctiques de camp.
Però si bé el cronista de Kentucky treballava a base d'inflar-se de drogues i convertir en misèria la vida de qui l'envoltava, suposem que el de Vila-real, a la Plana Baixa, ha fet més feliços els més propers: ha estat un any seguit cuinant per a la seva família i aquest n'és el resultat. "Tot això és un projecte familiar", explica. "La meva dona comprava els ingredients, els cuinava jo a casa i després els fotografiava". Després tots menjaven, esclar.

Arenós fa 25 anys que apunta receptes en llibretes, però precisa que "aquest llibre no hauria estat mai possible sense l'aparició al domicili d'un iPad i la seva immediatesa a l'hora d'aplicar un xic de filtre a les fotos (molt poc, que si et passes queda repugnant)". I amb la foto ja dins la tauleta, a escriure. "Podria haver tingut un fotògraf professional i un estilista de menjar. Però si convertís un plat casolà en una cosa falsa, m'estaria traint a mi mateix i a la intenció", reflexiona.

Les receptes neixen de la collita pròpia i l'assaig-error, però sobretot també de l'apropiació passada pel filtre de la intuïció: "La primera font d'inspiració és la visita als restaurants. Hi ha certs llocs que et fan saltar focs d'artifici al cap. Ni puta idea de com fan certes coses, però sí que m'inspiren a reproduir-les i en surten de noves". De fet, aquesta és la finalitat última del llibre: "Ser una font d'idees. Si reprodueixes la recepta tal qual, fantàstic, però si la portes al teu terreny, molt millor".

Escriure de menjar l'ha ajudat a cuinar, doncs. Però sobretot reivindica el camí invers: una premsa gastronòmica que sàpiga cuinar o almenys ho intenti. "Si no has fet mai uns canelons és molt difícil jutjar els canelons d'altri. I no serveix adduir que n'has menjat molts. Fer canelons és un procés senzill però laboriós. Com més entens els processos, encara que no estiguis especialment dotat per a la cuina, més facilitat tens per escriure sobre això. Perquè com a mínim saps d'on parteixes", raona. Fem un tastet, ara, dels seus tres favorits.
 
1 L'hort en un got
"Un intent de convertir elements molt trillats com els dips de verdura i el romesco en una petita reflexió que vol abastar tot l'hort", explica. Som davant un romesco amb alfàbrega pensat per menjar amb els dits, "un petit exercici d'avantguarda senzilla" que ens recorda que en un petit got hi poden tenir cabuda tots els sabors de l'hort. Encara que sigui un hort urbà, plantat a la nostra terrassa. Sobretot si és d'aquests.

2 'Jeta' ibèrica
No cal ser un analista polític per veure que aquest plat és "un plat polític que parla de la situació actual, denúncia de la molta jeta del poder polític i econòmic". Si en el vitello tonnato la vedella sempre s'associa amb la tonyina, en aquest cas unes galtes de vedella desossades i rostides prevariquen amb l'anxova, les herbes mediterrànies i un copasso de mançanilla.
 
3 Pa amb xocolata
Aquesta és una revenja amb un tema que preocupa Arenós, l'oblit de la història recent dels restaurants: "La xocolata amb oli i sal és un plat d'autoria clara, que després s'ha prostituït. El primer cop que el vaig tastar va ser a La Estrella de Plata, al Born, i després molts restauradors n'han fet versions sofisticades. Però ningú reivindicava l'original. I feia molta ràbia". En aquesta barra  galvànica de finals dels 90, Dídac López posava cacau al cim d'una torradeta, l'escalfava i l'amania amb un rajolí d'oli d'oliva i sal Maldon. Així de senzill i així de bo.

HECHO EN CASA
Ediciones B
405 pàg. 25 €

També t'agradarà

Els 50 millors restaurants de Barcelona: cuina d'autor
  • Restaurants
  • Cuina creativa

Enoteca Paco Pérez va aconseguir dues Michelin per l'Enoteca i també va veure com el seu Miramar de Llançà ha rebut la segona estrella Michelin (ara també en té una a Berlín!). Poca gent transporta el sabor del mar a l'alta cuina com ho fa ell: aquest exquisit cuiner, lacònic en paraules, parla amb la imaginació i l'oratge de la mar. L'elevació que ha fet de les espardenyes mereixen un capítol en la cuina d'avantguarda catalana, i els seus arrossos fan seure junts la clientela bulliniana i els fonamentalistes del corpus de la cuina catalana. Rendir-se a la fragància del seu arròs melós amb llamàntol és la millor manera de retre-li homenatge. Dos Palillos Albert Raurich –bullinià de pro– demostra que existeix germanor entre les tapes asiàtiques i espanyoles, i un nivell d'excel·lència de producte i creativitat que els ha valgut una estrella Michelin. Dos Palillos és una perfecta fusió entre bar Manolo i barra asiàtica d’alta cuina, un lloc que no té ni taules i on, si no tenen temps, no et van abocant el vi. Reflexió: part de l’estrella Michelin sempre premia el servei, i que ells la tinguin encara posa en més valor les seves fenomenals tapes asiàtiques. Àbac Jordi Cruz va tornar la segona estrella Michelin de l'Àbac, i el va tornar a convertir en el restaurant imprescindible d'alta gastronomia a Barcelona. Ha conquerit aquest statuts mitjançant una cuina plena de mestria i sofisticació, per tocar el cel, alhora que plena de respecte per la tradició catalana. Alkimia La cuina

Sushi per emportar
  • Restaurants
  • Japonesa

Plaers japonesos de take away Delishop No es tracta d’una casa de sushi take away sinó d’una minicadena de produc- tes gurmet internacional que ara tam- bé ofereix sushi. El producte és fresc, de qualitat i es reposa diàriament. Sushi Fresh Fast food de qualitat. I és que el sushi, en origen, era això: menjar de carrer per matar el cuquet. Amb el temps aquest plat ha tornat a convertir-se en un producte casual, sense perdre la qualitat. Sushi Box Un dels referents del sushi take away ens remet amb el seu nom al bento, aquella capseta tan cuca on els japo- nesos endrecen un menú per endur. Una carmanyola nipona, vaja. Sushi creatiu i i altres plats como ara tataki, amanides, saltejats, postres... SushiExpress A vegades arribes a casa de la feina i t’agafen unes ganes irrefrenables de menjar sushi. I hi ha qui s’embolica a la cuina a fer-ne... Error! El sushi vol temps i parsimònia. O trucar i esperar uns minuts a què te’l duguin a casa, tal com fan en aquest lloc de sushi per endur. Sushibo Una web endreçada us permetrà conèixer un munt de sushis tradicionals i creatius (compte amb el maki de formatge i olivada o el nigiri de piquillo), triar altres plats (sopes, amanides, tàrtars...) i fins i tot comprar producte per fer-vos-ho a casa. Nomo Market Un els restaurants japonesos de més renom, el Nomo, ha ampliat el negoci i porta la qualitat i el concepte minima- lista on sigui. Primer com a càtering de sushi i ara també com a servei a domicili i per emportar. Ne

Publicitat
Els millors bikinis
  • Restaurants
  • Bar d'entrepans

Aquest és el Top 10 del clàssic entrepà de pernil i formatge amb pa de motlle El rotund A El Tarannà, el nou local de moda al tan de moda carrer Parlament de Sant Antoni, fan una variant de bikini on, a diferència del que passa en altres ocasions, canvia el continent i no el contingut. En lloc de pa de motlle, el preparen amb pa de pagès acabat de sortir del forn Baluard de la Barceloneta (paraules majors) i torrat fins adquirir aquell punt de cruixent que rasca, rasca. La seva contundència acaba amb el mite que un bikini no atipa. El pagès del Tarannà no deixa insatisfet ningú. / Bikini de pagès: 3,30 € El francès A la Perla de Oro segueixen tallant i pesant el pernil dolç davant de la clientela. Però en lloc d’embolicar-lo perquè te l’enduguis, l’utilitzen per preparar alguns dels millors entrepans de la ciutat. La influència francesa, el propietari ve de més enllà dels Pirineus, també es fa notar al bikini. En aquest antiga botiga de queviures plena de delícies gastronòmiques el preparen amb emmental i el planxen dins d’una barreta estil baguet. Tot i que no figurin com a bikini, ofereixen variants amb formatge de raclette o reblochon. / Bikini amb emmental: 4,60 € El mallorquí A la Cerveseria de Gràcia sempre troben un forat per a qui arriba a misses dites, fins i tot els dies que mig barri s’hi ha instal·lat per veure el partit del Barça. Aquest és el regne dels grups i les famílies (fins i tot hi ha un racó perquè jugui la canalla), així que el menjar i els preus també

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat