Ni els incendis ni les crisis econòmiques han pogut acabar amb l’esperit i l’esplendor del Liceu, una de les sales més prestigioses del món (va ser el teatre d’òpera més gran d’Europa durant els seus primers 100 anys). Des de la seva inauguració i durant gairebé un segle, el Liceu va ser el punt de referència, de confluència i d'expansió de la vida artística, social i política de Barcelona i el termòmetre de les seves etapes d'esplendor, de desenvolupament i de decadència.
Després de l’incendi de 1994, la sala de l’auditori es va reedificar reproduint fidelment l’aspecte que tenia la sala el 1909, però amb algunes millores. Té 2.292 seients i té forma de ferradura que es va tancant a mesura que s'apropa al prosceni.