El flamenc més autèntic de Barcelona

Et proposem un recorregut per la cultura flamenca més arrelada a la ciutat, que et farà caure de genolls sota l’embruix del ‘duende’!

© Jacob CrawfurdDuquende

Amb una història que es remunta gairebé dos segles enrere, el flamenc a Barcelona es pot considerar avui dia un art autòcton. Figures de la talla de la bailaora Carmen Amaya, que va esdevenir internacional i fins i tot va actuar a la Casa Blanca davant del president Roosevelt, dels cantaors i guitarristes El Pescaílla, Peret i Gato Pérez, pares de la rumba catalana, i molts d’altres artistes que han esdevingut referents, han nascut i viscut a carrers i places de la ciutat i els han transformat en indrets d’herència flamenca on aquest art es viu amb total intensitat. I festivals de la mida del De Cajón !, que arrenca amb una nova edició a finals d’octubre, han contribuït a posicionar Barcelona en la primera fila de la ruta internacional del flamenc. Et proposem gaudir d’alguns dels escenaris més autèntics. Prepara’t per ballar!

Festival De Cajón !

Festival De Cajón !

Per gaudir del flamenc amb total intensitat, res millor que viure en directe l’art dels millors artistes d’avui dia. I el De Cajón !, el festival de flamenc més important de Barcelona, arriba amb una nova edició i proposa 8 concerts que cal no perdre’s! Podràs sentir en viu les veus de grans artistes com Estrella Morente, Diego el Cigala, Antonio Carmona, Rocío Márquez i Duquende. I també l’art a la guitarra de Niño Josele, de Tomatito Sexteto, a qui acompanyarà el cantaor José Mercé, i de Chicuelo, acompanyat pel pianista de jazz Marco Mezquida. Serà del 31 d’octubre al 30 de novembre en escenaris com el Palau de la Música, el BARTS, la sala Luz de Gas i el Conservatori del Liceu. Consulta la programació i no deixis escapar l’oportunitat!

El Somorrostro de Carmen Amaya

El Somorrostro de Carmen Amaya

La bailaora més gran de tots els temps, la universal Carmen Amaya, va néixer en una barraca de la platja del Somorrostro i va créixer ballant a les tavernes de la Barceloneta. Avui dia, una font li ret homenatge i fa d’epicentre d’un barri on l’art i la cultura flamenca ha arrelat de valent. A la Barceloneta hi segueixen vivint moltes famílies gitanes entregades a l’art, entre les quals hi ha molts dels artistes habituals dels escenaris del circuit flamenc. I, a més, sovint te’ls pots trobar en places i bars del barri arrencant-se a la guitarra, la caixa, les palmes i el cant. Al carrer Sant Carles, que uneix la Font Carmen Amaya amb la plaça del Poeta Boscà (la del mercat), hi ha llocs on és més que probable coincidir amb ells! Són tasques de tapeo com el Bar Leo, que ret tribut a la rumba i al cantaor Bambino; o el Maians (no confondre amb Els Maians), una taverna de les de sempre, devota de Carmen Amaya, i on se serveix un ‘cazón en adobo’ al més pur estil flamenc.

Advertising
Els tablaos

Els tablaos

Poques ciutats fora d’Andalusia poden presumir de comptar amb alguns dels millors tablaos del món i amb grans artistes locals, i Barcelona no només és una d’elles, sinó que es situa com a punt principal dins del circuit internacional del flamenc. N’hi ha d’històrics, com el Tablao Flamenco Cordobés, obert l’any 1970 a la Rambla; i el Palacio del Flamenco, el més gran de Barcelona, i ubicat en un antic teatre del carrer Balmes (just per sobre de la Diagonal!); i el Tablao del Carmen, al Poble Espanyol, obert des de 1988 en tribut a Carmen Amaya; i Los Tarantos, en plena plaça Reial, al cor de la ciutat, i fusionant flamenc i rumba amb el jazz del Jamboree, amb el que comparteix local. També n’hi ha d’aquells on el flamenc s’ha convertit en show, com El Patio Andaluz, i d’altres més autèntics i joves, com Los Juanele, on qualsevol que s’hi atreveixi pot anar a marcar-se un zapateao i ballar al ritme del ventilador fins ben entrada la nit.

La Gràcia gitana

La Gràcia gitana

A Gràcia hi viu des de fa un segle una important comunitat gitana que ha fet de la rumba catalana el seu ritme de vida. En un dels carrers del barri va néixer el Pescaílla, cantaor i gran guitarrista que ha passat a la història com a un dels pares de la tècnica del ‘ventilador’, aquesta forma de colpejar la guitarra amb la mà mentre es toquen les cordes, pròpia de la nostra rumba. Cal dir, a més, que el Pescaílla va ser el marit de la Lola Flores i és el pare de tota una nissaga de grans artistes, com Rosario Flores.

Gràcia també va ser el lloc triat per un altre dels pares de la rumba catalana: el gran Gato Pérez, argentí de naixement i gità barceloní d’adopció. A la plaça del Poble Romaní una placa li ret culte. I a la plaça del Raspall, al bar Resolís, encara s’ensuma l’ambient flamenc de quan ell es reunia allà amb els seus amics a xerrar, tocar, composar i el que sortís. Recórrer aquestes places i carrers és sempre una sorpresa, sovint animada al ritme de la improvisació més autèntica!

Advertising
Altres flamencs i rumbers

Altres flamencs i rumbers

Si hi ha un pare de la rumba catalana reconegut i idolatrat, aquest és, sens dubte, Peret. El seu territori va ser el carrer de la Cera, al cor del Raval, un barri on el flamenc i la rumba es van fusionar amb d’altres ritmes, arribant a tothom. L’ambient gitano encara es respira en indrets com La Taverna del Suculent, que els dijous es transforma en un tablao improvisat i obert a tothom.

També a Hostafrancs, amb la plaça d’Herenni com a epicentre, hi ha una comunitat flamenca i rumbera destacada. D’aquest barri són fills els famosos Los Manolos, que van deixar-nos com a llegat el seu mític ‘All my loving’, tema amb el que ho van petar arreu del món arran de les Olímpiades de 1992. Segur que només de sentir el títol, ja balles!

Comentaris

1 comments