El flamenc més autèntic de Barcelona

Si t'apassiona la música en viu i la cultura flamenca, no et pots perdre les noves propostes musicals del Festival De Cajón ! 2018. Concerts exclusius per emocionar-te amb el 'duende' de cinc artistes que estan considerats com a grans representants d'aquest gènere. Ja pots comprar les teves entrades i preparar-te per viure una experiència musical plena de talent! Mira tot el que t'espera i compra aquí les teves entrades!  

La bailaora més gran de tots els temps, la universal Carmen Amaya, va néixer en una barraca de la platja del Somorrostro i va créixer ballant a les tavernes de la Barceloneta. Avui dia, una font li ret homenatge i fa d’epicentre d’un barri on l’art i la cultura flamenca ha arrelat de valent. A la Barceloneta hi segueixen vivint moltes famílies gitanes entregades a l’art, entre les quals hi ha molts dels artistes habituals dels escenaris del circuit flamenc. I, a més, sovint te’ls pots trobar en places i bars del barri arrencant-se a la guitarra, la caixa, les palmes i el cant. Al carrer Sant Carles, que uneix la Font Carmen Amaya amb la plaça del Poeta Boscà (la del mercat), hi ha llocs on és més que probable coincidir amb ells! Són tasques de tapeo com el Bar Leo, que ret tribut a la rumba i al cantaor Bambino; o el Maians (no confondre amb Els Maians), una taverna de les de sempre, devota de Carmen Amaya, i on se serveix un ‘cazón en adobo’ al més pur estil flamenc.

Poques ciutats fora d’Andalusia poden presumir de comptar amb alguns dels millors tablaos del món i amb grans artistes locals, i Barcelona no només és una d’elles, sinó que es situa com a punt principal dins del circuit internacional del flamenc. N’hi ha d’històrics, com el Tablao Flamenco Cordobés, obert l’any 1970 a la Rambla; i el Palacio del Flamenco, el més gran de Barcelona, i ubicat en un antic teatre del carrer Balmes (just per sobre de la Diagonal!); i el Tablao del Carmen, al Poble Espanyol, obert des de 1988 en tribut a Carmen Amaya; i Los Tarantos, en plena plaça Reial, al cor de la ciutat, i fusionant flamenc i rumba amb el jazz del Jamboree, amb el que comparteix local. També n’hi ha d’aquells on el flamenc s’ha convertit en show, com El Patio Andaluz, i d’altres més autèntics i joves, com Los Juanele, on qualsevol que s’hi atreveixi pot anar a marcar-se un zapateao i ballar al ritme del ventilador fins ben entrada la nit.

A Gràcia hi viu des de fa un segle una important comunitat gitana que ha fet de la rumba catalana el seu ritme de vida. En un dels carrers del barri va néixer el Pescaílla, cantaor i gran guitarrista que ha passat a la història com a un dels pares de la tècnica del ‘ventilador’, aquesta forma de colpejar la guitarra amb la mà mentre es toquen les cordes, pròpia de la nostra rumba. Cal dir, a més, que el Pescaílla va ser el marit de la Lola Flores i és el pare de tota una nissaga de grans artistes, com Rosario Flores.

Gràcia també va ser el lloc triat per un altre dels pares de la rumba catalana: el gran Gato Pérez, argentí de naixement i gità barceloní d’adopció. A la plaça del Poble Romaní una placa li ret culte. I a la plaça del Raspall, al bar Resolís, encara s’ensuma l’ambient flamenc de quan ell es reunia allà amb els seus amics a xerrar, tocar, composar i el que sortís. Recórrer aquestes places i carrers és sempre una sorpresa, sovint animada al ritme de la improvisació més autèntica!

Si hi ha un pare de la rumba catalana reconegut i idolatrat, aquest és, sens dubte, Peret. El seu territori va ser el carrer de la Cera, al cor del Raval, un barri on el flamenc i la rumba es van fusionar amb d’altres ritmes, arribant a tothom. L’ambient gitano encara es respira en indrets com La Taverna del Suculent, que els dijous es transforma en un tablao improvisat i obert a tothom.

També a Hostafrancs, amb la plaça d’Herenni com a epicentre, hi ha una comunitat flamenca i rumbera destacada. D’aquest barri són fills els famosos Los Manolos, que van deixar-nos com a llegat el seu mític ‘All my loving’, tema amb el que ho van petar arreu del món arran de les Olímpiades de 1992. Segur que només de sentir el títol, ja balles!