Qui és el 'Pierrot lunaire'?
El Pierrot és un personatge que ve de la Commedia dell’Arte. Va anar evolucionant i el teatre francès va acabar creant la figura d’aquest criat una mica decadent, amb aquesta tendència a la contemplació, que no té capacitat de connectar amb ningú i que comença a idealitzar les relacions humanes. Per a mi això es va estilitzant cap a la lluna, que és un objecte inabastable, però que et permet abocar-hi tot el teu desig.
Hi has inclòs el mite de Narcís.
Per explicar la voluntat d’assolir una perfecció que acaba sent destructiva. Cada cop que intenta tocar-se ell mateix, Narcís no pot atènyer res perquè la imatge desapareix. Ovidi té una frase preciosa que diu "em desitjo a mi mateix i la necessitat neix de la pròpia abundància".
L’espai escènic és dels Cube.bz, que han treballat amb Rosalía, Baró d’Evel, Maria Arnal i Marcel Bagés...
És una proposta estètica molt pensada com a obra d’art, podria estar en un museu, i molt ben il·luminada, perquè els Cube són il·luminadors i ajudaran a crear aquesta escultura que seré jo, amb els músics integrats. Jo estic al centre i el meu aspecte és molt posthumà, em trauré totes aquelles coses que et poden caracteritzar com a home o com a dona, té alguna cosa de ciència-ficció.
