Els millors concerts de música clàssica a Barcelona d'aquest mes

L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya tanca temporada a L'Auditori amb un programa al voltant de la figura de Maurice Ravel (1875-1937), de qui ha commemorat al llarg dels últims mesos l'aniversari del seu naixement. Ludovic Morlot, el director titular, serà qui dirigeixi el programa, que inclou obres de Ravel i Chausson, on destaca l'òpera en un acte L'heure espagnole de Ravel, que sonarà en la segona part. 

El de John Eliot Gardiner és un dels retorns més esperats de la temporada al Palau de la Música Catalana, una de les sales de concerts que més s'estima. A més, ho fa al capdavant d'una nova orquestra i un nou cor, nascuts arran de l'incident que va obligar-lo a desvincular-se dels conjunts que ell mateix havia fundat dècades enrere. I ens presenta la música de Bach, com no podia ser d'una altra manera. Així, s'hi podran sentir les cantates número de catàleg 12, 103 i 146, respectivament. Imprescindible!

La Banda canvia d'escenari i deixa momentàniament L'Auditori per actuar al Palau de la Música Catalana, amb un interessant programa que dirigirà José Rafael Pascual-Vilaplana, el titular de l'orquestra de vents barcelonina. Així, s'hi podran sentir obres de Dmitri Xostakóvitx, Maurice Ravel (el famós Bolero, en versió per a banda), Jules Strens i Alfred Reed. 

Bill Murray actuarà el 21 de juny al Gran Teatre del Liceu. Ho farà dins d'un espectacle conjunt amb el violoncel·lista alemany Jan Vogler anomenat New Worlds, que músic i actor van idear quan es van conèixer casualment en un vol transatlàntic, amb la voluntat de mesclar la música clàssica europea amb la literatura nord-americana.  A New worlds veurem Murray interpretar cançons i també textos literaris d’autors com Mark Twain i Ernest Hemingway combinats amb obres de Bach, Schubert i Bernstein, i amb l'acompanyament d'una formació musical completada per la violinista Mira Wang i la pianista Vanessa Pérez. El muntatge, que ha assolit un gran èxit internacional, farà parada al Gran Teatre del Liceu de la mà del festival canari Veranos del Taoro que organitza per primera vegada en la seva història un espectacle a Barcelona. Les entrades, que van dels 60 als 110 euros, estan disponibles a través del canal de venda oficial del Grup Clipper’s.

El txec Antonín Dvorák és un compositor conegut sobretot per la seva música instrumental, i especialment per obres com la Simfonia del Nou Món. Però el seu catàleg és extens i inclou també algunes òperes. Rusalka és una de les més destacades i amb tota seguretat la més representada. Una obra inspirada en les llegendes eslaves de les nimfes d'aigua i en el conte La sireneta d'Andersen. El Liceu acull un muntatge de Christof Loy, amb els cantants Piotr Beczala i Asmik Grigorian en els papers principals. La direcció musical és del mestre Josep Pons.

Rusalka narra la història d'un esperit de l'aigua que vol tenir forma humana per poder estar a prop del príncep que estima. Amb l'ajuda del seu pare i d'una bruixa, aconseguirà convertir-se en dona, però haurà de pagar una penyora molt important, la pèrdua de la veu. El príncep s'enamora de Rusalka, però el silenci i una fredor aparent el faran distanciar-s'hi i buscarà l'amor d'una altra dona. Rusalka, després de ser rebutjada pel príncep, queda atrapada entre dos móns —no és ni humana, ni esperit de l'aigua— i és condemnada a convertir-se en un esperit que només surt de les aigües per portar els humans cap a la mort. El príncep es penedeix del seu comportament i va a trobar Rusalka per demanar-li un últim petó, tot i que ella li adverteix que aquest petó significarà la seva mort. Ell, però, insisteix i morirà als braços de Rusalka que, després de demanar misericòrdia per l'ànima del príncep, desapareixerà a les profunditats de les aigües condemnada per sempre. Un final trist, la tragèdia d'un amor impossible. L’òpera és plena de moments de gran bellesa, on destaca la influència de Wagner i la presència de melodies populars txeques. Es va estrenar al Teatre Nacional de Praga l'any 1901, amb un èxit clamorós, convertint-se ràpidament en l'òpera més popular de Dvořák. El llibret va ser de Jaroslav Kvapil, que es va inspirar en dues obres: 'Undine' de Friedrich de la Motte-Fouqué i 'La sireneta' de Hans Christian Andersen.  Si teniu curiositat per aquesta òpera o si mai heu...

Pere Lluís Biosca dirigeix aquest interessant programa de música barroca, integrat per concerts i obres religioses de Händel, Vivaldi i Alessandro Scarlatti. Marta Mathéu (soprano) i Oriol Rosés (contratenor) seran els solistes vocals, el Cor Madrigal s'ocuparà de les parts corals i l'Orquestra Barroca Catalana de l'acompanyament instrumental.

La soprano catalana, una de les cantants joves del nostre país amb més projecció internacional, actua al Palau de la Música Catalana al costat de Vespres d'Arnadí, el conjunt de música antiga que Dani Espasa dirigeix amb mestratge des del clavecí. El programa, dedicat a grans àries barroques, inclou peces de compositors com Vivaldi, Rameau i Händel.

La platja de Sant Sebastià, a la Barceloneta, acull dos concerts gratuïts que tenen com a objectiu apropar la música simfònica a la ciutadania. El dimecres 9, l'Orquestra i el Cor del Gran Teatre del Liceu, dirigits per Sergi Cuenca i amb la participació de membres de la companyia Dagoll Dagom, oferiran una selecció de fragments del musical Mar i Cel d'Albert Guinovart. L'endemà, el dia 10, serà el torn de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb la col·laboració del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, dirigits per Ludovic Morlot, oferiran fragments de l'òpera Carmen de Georges Bizet, i Tres danzas españolas d'Enric Granados. 

Són moltes les propostes interessants que ens ofereix el Bachcelona, el festival dedicat sobretot a la música de Johann Sebastian Bach, un dels clàssics de l'estiu a Barcelona. Dels diversos concerts programats, hem escollit aquest que inclou dues cantates religioses i un motet bachians. Lluís Vilamajó serà qui dirigeixi el conjunt, integrat pels Solistes Salvat Beca Bach, el Cor Bachcelona Akademie i el Bachcelona Consort.