7 Els números musicals:[title]
Tanquem temporada de (grans) premis amb els Oscar. Després dels Gaudí, dels Goya, els BAFTA o els Independent Spirit Awards, els guardons de cinema en teoria més previsibles van donar la gran sorpresa de no només multinominar ‘Parásitos’, sinó de, a sobre, donar-li les estàtues principals. Aquesta és una crònica urgent, poc dormida i emborratxada de cafès sobre els Oscar de la passada nit. Què volen aquests sud-coreans, que guanyen de matinada? Com sempre, 10 coses que ens van sobtar, inquietar, divertir, entretenir i ens van aguantar desperts (no com Scorsese!).
1 Bong Joon-ho, parasitant Hollywood:
El que va començar com una mena d’homenatge als temps en què Federico Fellini o Ingmar Bergman accedien a categories més enllà de la ‘seva’ d’estranger va anar creixent i creixent i solidificant-se, i va acabar amb quatre Oscar a la vitrina de Bong Joon-ho. La seva ‘Parásitos’, que vindria a ser una barreja de dues pel·lis de Buñuel, ‘Los olvidados’ i ‘El ángel exterminador’, va parasitar una gala en què ‘1917’ i ‘Érase una vez en... Hollywood’ semblava que, d’entrada, s’ho havien de cruspir tot. Què va passar? Els grans executius de Hollywood i els CEO de Netflix estan reunits ara mateix, analitzant la jugada del director de ‘Memories of murder’, ‘Rompenieves’ i ‘Okja’. Qui el va votar? Com són els votants actuals de l’Acadèmia?
2 Brad Pitt i Joaquin Phoenix, els reintegrats:
Reintegrats en el cor d’una indústria que, primer, va ser víctima dels seus excessos, mals caràcters i ensopegades personals. Pitt ha fet les paus amb Jennifer Aniston, ha guanyat finalment l’Oscar com a actor, ha deixat l’alcohol i està súper centrat. Phoenix, que ja havia estat nominat tres vegades, i que va triomfar amb el seu pallasso trist i emprenyat, va aprofitar la cerimònia per fer un pack de denúncies: del canvi climàtic fins a la societat carnívora. Molta gent, polítics i col·lectius van rebre. Menys el seu germà River. Gairebé 27 anys sense River Phoenix!
3 Sigourney, Brie i Gal:
Tres maneres d’entendre les dones d’acció o les heroïnes d’acció, Sigourney Weaver, Brie Larson i Gal Gadot van entregar els Oscar musicals. La tinent Ripley, la capitana Marvel i Wonder Woman ens encanten per separat. Juntes, vam al·lucinar.
4 Elegàncies:
Com és habitual, Billy Porter va donar la nota, i ben fet que fa. Timothée Chalamet? Suspens! Entre elles, les millors van ser Penélope Cruz, Florence Pugh i Natalie Portman, que anaven de Chanel, Louis Vuitton i Dior. Broma fàcil: Janelle Monae Monáe, una de les més mones de la nit. Moníssima! I va fer un gran xou a l’inici. Magnètica. Ens agrada Janelle.
5 Almodóvar, el savoir faire del perdedor:
Era el més tranquil de tots. Intuïa que no seria l’únic en perdre? Que també caurien Sam Mendes, Martin Scorsese i Tarantino? El geni de Calzada de Calatrava es va dedicar a gaudir de la festa.
6 L’humor té recompensa:
En línies generals, poques intervencions ens van arrencar una riallada. L’estranya parella formada per Maya Rudolph i Kristen Wiig va desconcertar Billie Eilish. Tot i que la cantant revelació del 2019 no va entendre l’humor de Rudolph i Wiig, aquest sí va quallar en molts espectadors que hi van veure en elles dues unes possibles futures presentadores dels Oscar. Un altre bromista, Taika Waititi, va convèncer els acadèmics que es poden fer acudits sobre el nazisme. Vaja, com el que ja van aconseguir Ernst Lubitsch, el 1942, amb ‘Ser o no ser’, i Charles Chaplin, el 1940, amb ‘El gran dictador’. Ens van agradar Steve Martin i Chris Rock juntets? Encara no ho sabem! I un bravo a la penya de ‘Cats’, per saber prendre’s aquell desastre de pel·li amb (bon) humor.
![]()
7 Els números musicals:
Felicitats, Elton John. Moltes felicitats, Eminem, irreconeixible. I Gisela? Una mica com Paco Martínez Soria a ‘La ciudad no es para mí’, però sense boina. És normal. Se la va notar atabalada. Elsa, va ser del tot comprensible. El mix de mítiques cançons de pel·lícules també va molar: ‘Risky business’, ‘El club de los cinco’, ‘Purple rain’, ‘Footloose’, ‘Ghost’, ‘Titanic’...
8 Laura Dern, reinventada:
Al món de David Lynch, ella simbolitzava l’ensopiment, la rossa sense sal. Des de fa uns anys, la filla de Bruce Dern i Diane Ladd s’ha reinventat en dona forta, en 'femme fatale' o en advocada sense escrúpols, com la que interpreta a ‘Historia de un matrimonio’, un altre film que va sortir escaldat dels Oscar. Laura, no. Ben feliç.
9 La ‘negrificació’ de la gala:
‘Harriet’ no es va endur res, però, sí, en canvi, ‘Hair love’, un curt sobre el dret de la població negra a dur els cabells com vulgui. Com ha de ser. Cynthia Erivo (‘Harriet’), Mahershala Ali, Regina King, Spike Lee, Zazie Beetz (‘Joker’) o els esmentats Billy Porter i Janelle Monáe no representaven cap col·lectiu, no formaven part de cap quota, però, alhora, sí que va ser important que hi fossin. Sempre hi ha algun racista que es molesta.
10 Le Mans, sí, Star wars, no:
La victòria d’una pel·li que ha estat comparada amb el cinema de John Ford sobre la (pen)última criatura de la factoria Lucas també va marcar un possible fi d’època. Els Oscar tècnics no han de ser, sí o sí, per a les pel·lícules plenes de pantalles verdes i personatges creats per ordinador. I ara què? Doncs tots a veure ‘Parásitos’, que el casalot és molt gran, i encara hi ha lloc al soterrani.
