[title]
L'experiència ens diu que les gales dels Oscars poden ser tedioses i insofribles. Però ens veiem obligats a reconèixer que aquesta vegada va valdre la pena quedar-se despert per arribar al final. Esclar que trobem a faltar els bons temps en què la cerimònia tenia presentadors ocurrents, des de Billy Crystal i Whoopi Goldberg fins a Ellen Degeneres i Chris Rock. I esclar que no li hauria anat malament una miqueta humor irreverent i de sentit de l'espectacle. No obstant això, quin plaer va ser veure com s'incendiaven totes les travesses. Si us ho vau perdre, aquí teniu un resum en cinc punts calents.
1. El flipant cas de 'Parásitos'
És un fet històric sense precedents. 'Parásitos', una pel·lícula sud-coreana, va arrasar en les principals categories, amb quatre estatuetes: Millor pel·lícula, Millor director, Millor pel·lícula internacional i Millor guió original. Amb aquests premis va desbancar '1917' de Sam Mendes, que arribava enfortida després de guanyar el Globus d'Or a la Millor pel·lícula dramàtica i que tenia tots els ingredients per conquerir els acadèmics. Mai una pel·lícula de parla no anglesa s'havia fet amb tants Oscar. Tampoc s'havia sentit mai un discurs pronunciat en coreà en aquesta gala. Mai oblidarem la cara d'alegria de Bong Joon-ho quan, mirant l'Oscar amb un somriure ple de picardia i traduït per la intèrpret que l'acompanyava, va dir: "Ara sí que me'n vaig a beure fins demà al matí".
2. On són les vagines?
Pocs models van despertar tanta admiració a la catifa vermella com el gabany de Dior que portava Natalie Portman, rematat amb un rivet en què es llegien brodats en lletres daurades els noms de totes les cineastes que havien quedat fora de la competició: Greta Gerwig per 'Mujercitas', Lulu Wang per 'The farewell', Alma Har'el per 'Honey boy', Lorene Scafaria per 'Estafadoras de Wall Street'... Encara que tebis, els comentaris per l'absència de dones en les nominacions van ser un 'leit motiv' de la gala, amb alguna pulla de categoria. La millor, la de Steve Martin i Chris Rock, els més mordaços, llenguallargs i insubornables de la festa, que al principi de la cerimònia preguntaven, sense tallar-se un pèl: "On són les vagines?".
3. El discurs de Joaquin
Que Renée Zellweger s'enduria l'Oscar a la Millor actriu pel seu paper de Judy Garland a 'Judy' estava bastant cantat. Tampoc va sorprendre a ningú que Joaquin Phoenix guanyés el premi a Millor actor per 'Joker'. El que sí que ens va agafar desprevinguts va ser el discurs que Phoenix va pronunciar quan va recollir l'estatueta. Va parlar de la lluita contra la injustícia social, contra la desigualtat de gènere, a favor de el moviment LGBTI i dels drets dels indígenes. "Amb l'amor i la commiseració com a principis podem generar sistemes de canvi", va dir, reivindicatiu i al mateix temps molt emotiu. Va acabar el seu parlament citant una frase que el seu germà River Phoenix va escriure quan tenia 17 anys: "Corre a el rescat i la pau vindrà després". Llagrimots.
4. El moment empoderador
Va arribar a meitat de la cerimònia, quan Sigourney Weaver, Brie Larsson i Gal Gadot van pujar a l'escenari i van dir: "Totes les dones són superheroïnes". Després van presentar a la directora d'orquestra irlandesa Eímear Noone, que després de 92 edicions dels Oscar és la primera dona a qui se li demana que dirigeixi a l'orquestra encarregada d'interpretar les bandes sonores nominades. El millor és que va ser la islandesa Hildur Guðnadóttir qui va guanyar aquest premi per la partitura de 'Joker'. Una altra dada rellevant: es tracta de la quarta dona de la història que s'endu aquest Oscar. La seva dedicatòria es va omplir d'aplaudiments: "A les dones i les noies, a les mares i les filles que escolten la música que porten dins. Si us plau, alceu la veu. Necessitem sentir-vos".
5. La cancçó de Cynthia Erivo
L'any passat ens va semblar que el moviment #Oscarssowhite començava a tenir els seus efectes. Després de dècades de supremacia wasp, vèiem com es debatien els premis grossos títols com 'Black panther', 'Infiltrado en el KKKlan' i 'Green book', protagonitzats per actors negres que per fi tenien una representació significativa en la cerimònia. La cosa ha durat poc. Aquest 2020, l'hegemonia blanca tornava a imposar-se al pati de butaques (amb una patètica anècdota: el dia que van sortir les nominacions alguns mitjans americans van publicar que l'únic actor negre nominat era Antonio Banderas). Per això va ser emocionant quan Cynthia Erivo va sortir a cantar 'Stand up', la seva cançó a 'Harriet', un biopic de l'activista i abolicionista Harriet Tubman.
