[title]
El periodista francès Philippe Lançon ha escrit, sens dubte, un dels llibres de la 'rentrée': 'L'esqueix de la carn' (Angle) / 'El colgajo' (Anagrama). Una novel·la vivencial en la qual explica com va sobreviure a l'atemptat islamista contra la redacció de 'Charlie Hebdo' el 7 de gener de 2015. Hi ha almenys cinc raons per capbussar-se en ella.
1. Els fets
Quan una bala et destrossa la mandíbula mentre li mostres un llibre de jazz a un company de feina, a la redacció d'un setmanari satíric on col·labores, i sobrevius de miracle a un atemptat, cosa que no poden dir dotze persones més, i et planteges escriure un llibre sobre això és molt fàcil caure en la pornografia. I és molt difícil fer literatura, com la que escriu Philippe Lançon, que era a la seu de 'Charlie Hebdo' el 7 de gener de 2015. Hi va anar com de casualitat, aquell matí després de reis, i va ser víctima de l'atac de dos germans islamistes que no perdonaven al setmanari aquelles caricatures de Mahoma de feina una dècada.
2. Els amics
La qüestió, per reeixir, és triar uns bons companys de viatge. I no parlo només de la gent que et visitarà durant nou mesos d'internament, sinó d'una altra cosa. En el seu cas, va elegir 'La muntanya màgica' de Thomas Mann, 'Les cartes a Milena' de Franz Kafka i 'A la recerca del temps perdut' de Marcel Proust. La mort de la iaia d'aquest darrer o les converses inicials entre Hans i Joachim del llibre de Mann són recurrents, brillants paral·lelismes que l'autor fixa amb la seva vida. Volums que parlen de gent malalta. També hi ha Baudelaire o Racine, un poema del qual li serveix per trobar nom a allò que li penja sota la mandíbula, el 'colgajo', l'esqueix de la carn. I música, de Bill Evans a Bach, 'Les variacions Goldberg' i 'El clave ben temprat' del qual sonaran contínuament.
3. La rancúnia
També, en el cas de Lançon, seria fàcil caure en la rancúnia cap a tots aquells que tenen l'aspecte dels terroristes. I no hi ha aquí ni un mot que vagi per aquí. L'autor reflexiona sobre el seu propi cas a partir d'una experiència de 30 anys com a periodista. No hi ha odi, sinó por. Una por que aprèn a portar amb ell i que l'acompanyarà sempre. Els primers cops que agafa el metro durant la convalescència són escruixidors. Té pànic dels nois àrabs nerviosos. Però, en lloc d'aixecar-se i sortir, intenta mantenir la serenor.
4. La República
El dia que va ser víctima d'un atemptat, apareixia a 'Libération' un dossier que ell havia coordinat sobre el 'Submissió' de Michel Houellebecq. A reunió de 'Charlie Hebdo' n'havien parlat i Lançon l'havia defensat. Tot i les diferències entre ambdós, coincideixen en una cosa: el contracte republicà fa aigües per totes bandes. França, en molts aspectes, ha fracassat.
5. La vida continua
Lançon té 51 anys quan pateix l'atemptat. I sap que hi haurà sempre un abans i un després. Però també sap que és viu i que ha de lluitar. Ho farà gràcies a un personal sanitari que s'aboca en ell i d'uns amics i família que no el deixen mai de banda. Gràcies a ells, se sobreposarà a tot. Aquest llibre no és només una gran obra literària, sinó una lliçó vital.
NO T'HO PERDIS: Escapades d'un dia des de Barcelona
