[title]
Un restaurant gallec que es diu A Garrotxa? "A Galícia, una 'garrocha' és l'arrel gruixuda d'un matoll anomenat 'uz', que es feia servir per fer carbó, una matèria primera fonamental", m'explica en Jesús Pérez (sala), copropietari d'A Garrotxa (Avinguda de Rio de Janeiro, 135) amb la seva parella, la Manoli Rodríguez (cuina). "El primer propietari va escriure el nom de 'garrocha' malament i així es va quedar el cartell", riu Rodríguez, davant aquest nom híbrid entre la Catalanya i la Galícia profundes.
En català, garrotxa significa "terra aspra, trencada, de mala petja". I a Nou Barris, A Garrotxa és un restaurant i bar gallec –amb un forn de carbó!– que se t'apareix tot just després que l’amable horitzontalitat municipal de Can Dragó claudiqui davant dels blocs de formigó. Has de deixar la bicicleta i grimpar per terraplens i travessar vies ràpides amb escales. O sigui que els dos significats conflueixen de meravella en A Garrotxa de la Prosperitat.
No és que A Garrotxa sigui un secret pels veïns, sinó pels forans de Nou Barris. Som en un d'aquells restaurants descentralitzats amb una relació qualitat-extraordinària, i que existeixi tan lluny (però tan a prop) de la gentrificació de les braves de disseny i els tàrtars d'alvocat i salmó emfatitza el seu valor. No estan entestats en la seva galleguitat. Que en un menú de migdia collonut –a 13,90 euros– t’hi trobis escudella barrejada (a l'estiu!) és un al·legat a favor de la cosa nostrada més sincer que tots els restaurants que es fan dir "tradicionals" i t’omplen de burrata.
Demano espàrrecs a la brasa amb romesco (pràctica de risc, sovint castigada amb una merda oliosa i escarransida als menús de migdia). Aquí és, ni més ni menys, que un plat d’espàrrecs amb sabor de brasa perquè els han fet a la brasa i amb un romesco fiable. De segon, unes croquetes de bacallà enormes i substancioses, fetes de la casa, amb equilibrada proporció de cremositat i bacallà, i que van acompanyades de verdura escalivada i aquelles patates tan bones que només saben fer els gallecs.
Botillo, sartén de zorza, lacón al forn... Tot l'univers gallec més autèntic!
Mentre pagues, et mira l'ull vermell del forn de la cuina. "El forn de llenya és una marca de la casa; saps que en aquest menú de migdia pots demanar xurrasco o botifarra a la brasa i serà bo", m'explica Rodríguez. L'altre senyal d'identitat és el seu galleguisme, esclar; certs productes els porten ells directament de Galícia, com la carn, les cebes i les patates. Els embotits, tots venen del Bierzo.
I aquí comença el més interessant. La pissarra canta unes tapes i unes especialitats que sobretot serveixen en cap de setmana, i que ens emocionen als qui encara creiem, com va dir Luján, en la vertebració d'Espanya a través de les seves cuines diverses. Fan un lacón rostit amb quatre hores de forn, vi i conyac que és un espectacle: oblida el 'pulled pork' estil Kansas.
Altres especialitats tel·lúriques són la 'sartén de zorza' –daus de porc adobats i macerats amb patates– o el 'botillo', embotit emblema del Bierzo: intestí de porc farcit de costella adobada de porc i rostit, amb patates. Abans de les postres, demano mitja de pop a la gallega (fi, tendre, boníssim). Per 22 euros he gaudit d'un menú casolà abundant i boníssim, ració, postres (crema catalana impecable), cerveseta i dues copes de vi negre boníssim. Surto cantant "La Traviata". (Sí, vaig entrar-hi amb vambes i en vaig sortir amb les botes posades. A Garrotxa s'ho val!).
El platonisme de la ronya tavernària – lloar qualsevol cosa que t'empassis perquè el lloc cau a bocins i té encant– aquí és inexistent. A Garrotxa va obrir el 1985 com a restaurant gallec, i la parella de propietaris l'ha mantingut immaculat d'ençà que se'n va fer càrrec el 1991. Sembla més un restaurant de carretera net i polit de finals dels vuitanta que no pas una taverna de barri. Ample, lluminós, amb sòl de 'terrazo' i taules de fòrmica, i això sí, una barra molt bonica. Sense cap pretensió més que la que promet i acompleix: que hi menjaràs molt bé per poc calé. Exploradors urbans, aquesta excursió és obligatòria.
NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants gallecs de Barcelona
