Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Brera
© Maria DiasBrera

On menjar bo i barat a Barcelona?

Restaurants i bars on podreu menjar molt bé per menys de 15 euros

Ricard Martín
Escrit per
Ricard Martín
Publicitat

Us ajudem en l'èpica tasca de trobar llocs bons i barats on menjar a Barcelona. Un afer que, amb la pujada de l'IPC i el cost de la vida, cada cop és més difícil. Ara bé, ja us asseguro que si porteu algú a dinar en un d'aquests restaurants, l'únic tipus d'interès que valdrà sereu vosaltres, per haver encertat el tret. Perquè tothom l'encerta gastant-se  250 euros en una estrella Michelín, però allò difícil és trobar bon lloc on sortir satisfets per 15 euros justos. 

NO T'HO PERDIS: Voleu assegurar el tret pressupostari? Aquí teniu un grapat de menús de migdia que no us fallaran mai

  • Restaurants
  • Sants - Montjuïc

La segona vida de la Bodega Montferry és on hi hagué el Bar La Montañesa, "un local que durant els anys noranta es va reconvertir en un bar de menú, però que en origen era una bodega. Tot canvia per seguir igual: mantenen els preus populars i una extraordinària relació qualitat-preu. Que et salta a la boca quan menges un entrepà de mollete de fricandó (4'75 €) o d'albergínia confitada amb xampinyons i salsa romesco (4 €). I per descomptat, un repertori de cuina per bodega breu, però per sucar-hi pa i fet al moment: capipota i tripa, mandonguilles amb calamar, orella amb cigrons... Alegria! 

Bar Casi
  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • Vila de Gràcia

En Xavi Montes és un taverner vocacional. I al Bar Casi, amb una façana de bareto de cigaló guerriller, és on desplega tot el seu encant natural. A la part costeruda i deserta de Gràcia, el Casi va obrir l’any 1978. Quan passes per un barri desert i veus un bar a petar de gent, alguna cosa hi donen. Són sis taules escadusseres en un bar que no bruteja, però que no té res de l’altre món. Aparentment. Amaga un caliu i un dinamisme especial: Montes cada dia posa en joc esmorzars de forquilla i un menú a 13,50 (generós, casolà, fora de sèrie) i el seu carisma. Aquí et diuen ‘rei’ i t’atenen des del primer dia com si en fes vint que hi vinguessis.

Publicitat
  • Restaurants
  • Pizza
  • El Poblenou
  • preu 2 de 4

La pizza napolitana ha de ser popular. Aquesta és una regla que en una ciutat on l'adjectiu gurmet prolifera, sovint falla. Però a Zia Carolina això s'acompleix fil per randa. Al bell mig del renovat eix de Pere IV, dos germans napolitans, l'Antonio i en Ciro, han posat mans a la massa per oferir una pizza napolitana de molt bona qualitat-preu.

El local és auster però agradable, i en Ciro prepara les pizzes amb una rapidesa i habilitat que sembla sobrenatural. La massa compleix el requisit de vora gruixuda i alveolada, i els ingredients són bons, estirant al màxim el que permeten uns preus d'entre sis i nou euros. Amb un parell de cervesetes i una meravellosa i gegant pizza de salami picant, sortireu per 14 euros per cap. 

  • Restaurants
  • Italiana
  • Hostafrancs
  • preu 1 de 4

Contra el mal cos que un pretès gran restaurant italià et clavi 15 euros per mitja bossa de pasta precuinada, us podeu regalar un migdia o una nit al Brera: un bar restaurant d’italianitat austera però total, arrecerat en una cantonada d’Hostafrancs. Un cop de puny petit i sense artificis, però orgullós: 12 referències, entre antipasti i nyoquis, “tots fets des de zero”.

El va obrir el Mirko Italiano (de Milà!, triple carambola) a finals del 2018, i el gener del 2019 va decidir convertir-lo en “l’únic bar de nyoquis d’Europa, que en tingui jo constància”, riu. Italiano: “El nyoqui és una pasta que porta ous, farina i patata. La meva recepta té una massa de només patata i farina, amb un toc especial”, explica. I caram, és cert. Després d’examinar una carta breu però temptadora trio un platàs de nyoquis de ragú –impecable, amb més carn que salsa, com ha de ser–, que surt per deu euros. Qualsevol que hi entengui, sap que un plat abundant de pasta feta a mà amb salsa casolana per deu euros és un regal. 

Publicitat
  • Restaurants

La israeliana Shira Ben Shitrit és la 'jefa' d'A Tu Bola Gourmet Food, un minúscul restaurant que refon el producte de proximitat i sovint ecològic en forma de plats combinats d'imaginatives mandonguilles, on es pot triar pilota i l'acompanyament.

La Shira explica que la inspiració per a fer receptes de boles tant imaginatives –i saludables– com la bola Lenduri (llenties tandoor amb carbassó i 'tzatziki') prové de la cuina d'estil marroquí de la seva àvia (i es nota, perquè això és un lloc de menjar ràpid, però on es nota el carinyo'). Tres enormes boles de xai especiat –tenen moltes varietats vegetarianes– més uns fideus –d'arròs, extrafins– saltats amb verdures, costen 12 euros (copa de vi bo inclòs, i una bola de xocolata per postres). Si seieu a la barra que mira al Raval, espectacle assegurat. 

  • Restaurants
  • Vegetariana
  • preu 1 de 4

La comunitat vegana internacional ho té clar: CactusCat Bar és el millor restaurant vegà del món. Així es va considerar l’any passat a través de Happy Cow, l’aplicació més utilitzada entre els vegans. Hi ha tres factors que fan que aquest restaurant sigui especial: menjar casolà de qualitat, bona relació qualitat-preu i molta personalitat. A la carta de CactusCat Bar hi apareixen també plats internacionals com la lasanya i el carpaccio, però sempre elaborats amb productes de proximitat i certificat ecològic. El seu menú de migdia, per relació qualitat-preu, és bastant insuperable. Les parets acostumen a acollir exposicions d’artistes locals.

Publicitat
  • Restaurants
  • Bar d'entrepans
  • Sant Antoni
  • preu 1 de 4

Els anys passen, i els germans Alam, d'origen pakistanès i amb forta tradició de restauració a Barcelona (tenen el 'background' de restaurants familiars al Raval, Shalimar i Flor de Maig) continuen triomfant amb nous locals. Però en essència res no ha canviat a The Fish & Chips Shop, per més sucursals que obrin: el plat més barat de la casa és un tros de ració de tres peces de peix fresc (lluç d'ham) amb un arrebossat suavíssim, fumat amb llenya de castanyer i les patates fregides més bones que et puguis imaginar, i no arriba als nou euros.

Iakni
  • Restaurants
  • Libanesa
  • Sant Antoni

Un magnífic exemple de restaurant libanès no folklòric és el Iakni. Dos germans del país dels cedres –el tòpic em cremava–, en Ralph (enginyer) i en Miguel (publicista), no venen motos: Iakni vol dir ‘cuina casolana’. El local, a Sant Antoni i a preu de veí, és petitet i balsàmic. Ni microones, ni fregidores ni hummus de remolatxa. Aquí el puré de cigrons és espès, i el babaganuix és més proper a l’escalivada que no pas a la crema indeterminada. La carta és curta: tres menes d’hummus i un apartat de 'mezzés': les tapes libaneses, vaja –amb un falàfel esplèndid, suau, saborós, cruixent i no ressec, un tabule balsàmic i kebes (croquetes)–, i entrepans excel·lents. Per compartir (o no), i per 15 euros us atipareu com uns lladres.

Publicitat
  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • Gràcia
  • preu 1 de 4

Pocs llocs trobareu com aquest: un viver cultural que es dedica a promoure cultura emergent i amb una proposta gastronòmica tan curosa com la seva programació. Aquest antic garatge és un restaurant diàfan, que disposa d’un escenari per on desfilen propostes sovint encreuades amb la gastronomia: com una graellada argentina amb poesia i cúmbia!

Un migdia de cap de setmana qualsevol t’hi pots endrapar un meravellós entrepà 'pepito' mar i muntanya –amb tonyina a la planxa, cansalada, taperes i pebrots de Padrón!– i una ensaladilla russa impecable, mentre la ressaca es dissol en un balsàmic concert de tango electrònic. Tot a preus arranats: per 15 euros, cap a casa contents. 

  • Restaurants
  • Xinesa
  • Sant Antoni
  • preu 2 de 4

Què és un 'dumpling' –o una 'gyoza' o un 'bao' o un ravioli...– sinó una versió diferent del mateix? Aquell arquetips universal de peça de massa farcida (dieu-ne 'empanadilla' o farcellet o 'shaomai') que sovint es menja amb la mà i s'empasses d'una sola mossegada de plaer.

A Dr. Zhang s'han especialitzat en el farcellet xinès (encara que ells no ho siguin). I pots veure com et porten, de la cuina a taula, peces tant variades i poc ortodoxes com els farcits d'ànec o els fregits amb curri. No tenen cap problema a fer, per exemple, un 'wan ton' de Halloween farcit de carabassa, moniato, curry i salsa agredolça. La pasta és bona i casolana, el farcit fet amb cura. I quasi cap plat passa dels set euros. L'extraordinària relació qualitat-preu i la cura del menjar és tota una declaració de principis. 

Publicitat
  • Restaurants
  • Sarrià - Sant Gervasi
  • preu 1 de 4

El nom ja ho indica: aquí s'hi ve a menjar truita. En Joan Antoni Miró va començar molt jove en l'hostaleria, com a cambrer. I de formació culinària del tot autodidacta, el primer que va aprendre a fer va ser una truita (de fet, en els grans restaurants clàssics, la prova més habitual per entrar-hi a treballar era fer una truita a la francesa). 

Les Truites va obrir el 1978 com a bar-restaurant, i Miró va trobar una vàlvula d'escapament per a la seva creativitat en la creació de truites insòlites. Sí, tot el ventall de receptes exuberants que més o menys us espereu, com per exemple de carabassó amb ceba o de bolets, o de patates amb xoriç. Però el paladar passa per la incredulitat i la rendició quan tastes la truita de croissant amb pernil ibèric. Miró, un home que ha sigut campió en les competicions de truites, ha desenvolupat estris específics per fer realitat les truites dins del seu cap. 

Una truita fantàstica és la de botifarra negre amb cansalada, patata i pebre, un punt picant, que crea addicció. I cada dia hi trobareu una selecció de truites, amb una carta amb una quinzena llarga de receptes. Per cert, per poc més de dotze euros podeu fer una degustació de tres talls de truita variats, que és un senyor dinar. 

Granja Mabel
  • Restaurants
  • Sant Martí
  • preu 1 de 4

Aquesta granja familiar, quan va passar de pares a fills, es va modernitzar, amb el resultat final d'oferir un dels millors menús de migdia de la zona de Marina. Per 13,50 euros, cada dia ofereix quatre primers i quatre segons de matèria humil però noble, tractats amb gran saber fer i originalitat. Com els macarrons al revés, farcits de pollastre i beixamel. Tot un poder fàctic a la zona.

Publicitat
  • Restaurants
  • Asiàtica
  • Sant Antoni
  • preu 2 de 4

Cal celebrar l’èxit d'un lloc com The Last Monkey. Aquest baret cantoner ha fet una feina excel·lent, sense pretensions i dedicada al barri: tapes asiàtiques i fusió mediterrània pel mateix pressupost amb què un aborigen pot anar a menjar al Vilaró. El xef italià Stefano Mazza –dels Alps, territori de contundència i sabor– coneix molt bé Barcelona i el mestissatge amb Àsia. 

Mazza ha bastit una carta curta i saborosa on el sud-est asiàtic s’empelta de tocs italians, o a l’inrevés. D'exemples saborosos en té a cabassos: unes esplèndides gyozes cèsar: farcellet d’enciam i gyoza amb salsa de carn, gingebre i parmesà, un platàs per menys de 6 euros. I el gran èxit de la casa són unes albergínies confitades amb soja i oli, amb salsa de xili dolç, a 4'90. Tapejar aquí us portarà records de quan estàveu pelats i per mil peles fèieu festa, a base de braves cabrones i xoriços infernals.

  • Restaurants
  • Sant Antoni
  • preu 1 de 4

Menjars casolans. Ja són pocs els llocs que poden definir-se així, com Can Vilaró. Un històric, un clàssic. Ubicat davant el renovat i Mercat de Antoni, el Sisco i la Dolors reben diàriament com a casa tota una legió de clients fidels que ja saben què escollir. Pel calendari, es podria dir que és un autèntic lloc de cuina de mercat, però agrada més l’etiqueta, menys usada i més concreta, de menjars casolans. 

I deu ser un dels restaurants seriosos de Barcelona -amb tot fet des de zero i producte d'escrupulosa temporada- on es menja més be de preu a la carta. Amb 15 euros per gastar, això és un festival de faves a la catalana i peus de porc amb bolets, per esmentar un recorregut.  

Publicitat
  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • La Nova Esquerra de l'Eixample
  • preu 1 de 4

Els que tenim una edat recordem els nostres avis preparant el vermutet de diumenge on no hi mancava mai el Martini Rosso, el sifó, els berberechos i els daus de formatge La Vache qui Rit. El migdia que vaig tornar al Senyor Vermut, la beguda del dia era el Negroni i vaig començar per un còctel fet amb una part de ginebra, una de vermut vermell i una tercera de bíter, normalment Campari. Diuen que el Negroni desperta la gana, i així va ser. La carta de tapes i platillos del Senyor Vermut no és gaire diferent de la d'altres magnífics indrets de tapes i platillos, però al local de la família Miralles té tot el toc Miralles. Un gaspatxo de préssec, unes croquetetes –fantàstiques les de ceps–, un capipota amb el sabor dels menuts que preparava la meva àvia Josefina, unes braves interessants, no superlatives, i una broqueta moruna ben marinada amb oli i espècies.

Recomanat
    També t'agradarà
      Publicitat