On menjar barat a Barcelona?

Llocs essencials per menjar bé de preu a la ciutat
escairón
© Ivan Gimenez
Advertising

Us ajudem en l'èpica tasca de trobar llocs bons i barats on menjar a Barcelona amb aquesta selecció dels millors restaurants econòmics de la ciutat.

RECOMANAT: Voleu assegurar el tret pressupostari? Aquí teniu un grapat de menús de migdia que no us fallaran mai.

Cal Cuc
© Maria Dias
Restaurants, Sud-asiàtica

Cal Cuc

icon-location-pin El Poblenou

El Grup Mosquito, campions del menjat asiàtic i la cervesa artesana, ja han obert sis locals i ho han fet a l’inrevés: tingues cura de fer bon menjar a bons preus i la gent farà la resta. He dit sis? Set. En Giles (Jazz pels amics) Brown , britànic i cap d’aquest petit imperi inaugurat el 2003 amb el Mosquito, han obert Cal Cuc a Poblenou.

No fan cuina en sèrie: els ramen d’aquí (7,95 €) potser són més concentrats que els del Grasshopper (i s’hi pot afegir all cremat, més 'umami' i densitat) però els dos són molt bons. I els dimecres els tenen a cinc euros! I el seu 'pho' potser és mes cítric que el del Mosquito. Tenen carta de tapes, plats de cullera i wok on allò més car és un curri verd de calamar (7,45 €): suau, amablement picant, ret homenatge al platillo català per combinar els calamars amb mandonguilles flonges fetes amb les puntes del marisc. Menjar això de nit és un luxe: fer-ho al migdia, mitja vida. Per uns mísers 12 euros per cap quedareu ben farcits de teca bona.

Restaurants, A la brasa

Escairón

icon-location-pin El Poble-sec

L'Escairón destaca sobretot pel seu entrecot provinent de Galícia i pel seu 'pote', el brou gallec. En Jorge i la Pilar atenen com si fos casa seva i la clientela es gairebé fixa. Els seus plats forts són l'entrecot o qualsevol de les seves carns a la brasa, però també els plats guisats, el 'lacón' i, sobretot, algunes postres com l'anomenada Escairón (crema catalana amb una mena de crocant gelat). Però immillorables i úniques són les patates fregides que acompanyen les carns, entre les quals també destaca l'escalopa milanesa.

Advertising
Sifó
© Ivan Giménez
Restaurants

Sifó

icon-location-pin El Raval

“Qualsevol plat argentí que et passi pel cap el tindrem”. Aquest és el titular del nou Sifó. Pablo Antico i Jorge Runnacles acaben de reconvertir el Sifó de bar de nit –pioners, el van obrir fa 18 anys, quan el Raval semblava Kosovo– en restaurant argentí. Preciós: cuina oberta, llum, fusta i dibuixos d’icones argentines (El Eternauta a càrrec del gran Martín Tognola!). Després van oferir durant quinze anys un dels millors menús de migdia al veí Ofis, traslladat ara al Sifó diürn. Que abraça, per fi, “l’argentinitat sense complexos”. Mestres de la carn i de la creativitat popular, auguren una graella I+D, pizza argentina –quasi inèdita a Barcelona–, empanades i un tiquet que va “d’allò universal fins al que et vulguis gastar”.

Restaurants

Gat Blau

Si la crisi ha tingut una cosa bona, és aquesta: el redescobriment del producte humil. O més que de redescobriment, seria més correcte parlar de reivindicar el material no noble. Partint des d'un "punt de vista radicalment ecològic, de temporada i de km 0", que és el que explica Pere Carrió que aplica al Gat Blau, els resultats poden ser meravellosos: "Una papada de porc ecològic costa 4 euros. Un quilo de cigrons eco, 3 euros. L'entrecot és car, però podem fer tàrtar de parts menys nobles". I a fe que ho aconsegueixen. Fan la petita gran pirueta d'un menú ecològic, tradicional i creatiu de 13,50 euros on sis de les vuit opcions són vegetarianes. I cada dia varia! La gamba de Palamós no es troba a faltar davant filigranes com un melós caneló de vedella embolcallat amb carbassó, o un coulant de patata emmascarada. A les nits, sopars d'alta cuina propera per 25 euros.

Advertising
Bars i pubs, Bars de tapes

Bar Casi

icon-location-pin Vila de Gràcia

El Xavi Montes és un taverner vocacional, d’aquells que són molt més amables que graciosos. I al Bar Casi, amb una façana de bareto de cigaló guerriller, és on desplega tot el seu encant natural. A la part costeruda i deserta de Gràcia, el Casi va obrir l’any 1978 (veureu la llicència amb la mirada d’orgull del seu pare emmarcada en un raconet). Quan passes per un barri desert i veus un bar a petar de gent, alguna cosa hi donen. Són sis taules escadusseres en un bar que no bruteja, però que no té res de l’altre món. Aparentment. Amaga un caliu i un dinamisme especial: Montes cada dia posa en joc esmorzars de forquilla i un menú a 11,50 (generós, casolà, fora de sèrie) i el seu carisma. Aquí et diuen ‘rei’ i t’atenen des del primer dia com si en fes vint que hi vinguessis.

Restaurants, Libanesa

Iakni

icon-location-pin Sant Antoni

Un magnífic exemple de restaurant libanès no folklòric és el Iakni. Dos germans del país dels cedres –el tòpic em cremava–, en Ralph (enginyer) i en Miguel (publicista), no venen motos: Iakni vol dir ‘cuina casolana’. El local, a Sant Antoni i a preu de veí, és un cop de puny blanc i balsàmic –“aquesta és una cuina que se suposa que t'ha de relaxar”, diuen– on han volgut “presentar les versions originals del que mengem a casa; tot ho fem nosaltres des de zero, i el que no sabem fer, doncs no ho fem”, explica en Ralph. Ni microones, ni fregidores ni hummus de remolatxa. Aquí el puré de cigrons és espès, i el babaganuix és més proper a l’escalivada que no pas a la crema indeterminada. La carta és curta: tres menes d’hummus i un apartat de 'mezzés': les tapes libaneses, vaja –amb un falàfel esplèndid, suau, saborós, cruixent i no ressec, un tabule balsàmic i kebes (croquetes)–, i entrepans excel·lents. Per compartir (o no), i per 15 euros us atipareu com uns lladres.

Advertising
Restaurants

Bodega Montferry

icon-location-pin Sants - Montjuïc

Aquesta taverna clàssica, reoberta per bloguers apassionats per la bóta i la tapa, aplica la seva filosofia en uns esmorzars en què sobresurten els entrepans, que per la seva dimensió mereixen el qualificatiu d’esmorzars de forquilla: el de botifarra esparracada amb daus d’albergínia o el de tonyina de la bona amb formatge i tomàquet sec són algunes de les sorpreses que us hi esperen. Tot plegat per un tiquet que rarament supera els 12 euros.

Restaurants

Granja Mabel

icon-location-pin Sant Martí

Aquesta granja familiar, quan va passar de pares a fills, es va modernitzar, amb el resultat final d'oferir un dels millors menús de migdia de la zona de Marina. Per 11,50 euros, cada dia ofereix quatre primers i quatre segons de matèria humil però tractats amb gran saber fer i originalitat. Com els macarrons al revés, farcits de pollastre i beixamel. Tot un poder fàctic a la zona.

Advertising
Restaurants, Mexicana

La Taquería

icon-location-pin Eixample

Els seus propietaris, mexicans, diuen que fan "menjar de carrer mexicà". I el fan del bo: els seus 'tacos' –demaneu els clàssics de pastor– són fenomenals, i les 'quesadilles' artesanes, eviten el 'cheddar' industrial. Disposen de tot un repertori de delícies informals mexicanes, i els caps de setmana preparen receptes tradicionals com els 'aguachiles' o el pollastre amb 'mole'. La interacció de propietaris i clients també és un punt apart: mexicà modern i colorista.

Restaurants, Asiàtica

The Last Monkey

icon-location-pin Sant Antoni

Cal celebrar l’èxit d'un lloc com The Last Monkey. Aquest baret cantoner, ha fet una feina excel·lent, sense pretensions i dedicada al barri: tapes asiàtiques i fusió mediterrània pel mateix pressupost amb què un aborigen pot anar a menjar al Vilaró o al Rafel. El xef italià Stefano Mazza –dels Alps, territori de contundència i sabor– coneix molt bé Barcelona i el mestissatge amb Àsia. Va ser el segon de bord de l’enyorat Mé, a les ordres de l’huracà Thang Pham.

Mazza ha bastit una carta curta i saborosa on el sud-est asiàtic s’empelta de tocs italians, o a l’inrevés. D'exemples saborosos en té a cabassos: uns esplèndids 'gyozellini': tortel·linis cruixents, treballats com si fossin gyoza, fets al vapor i acabats amb un toc de fregit, farcits d’espinacs, ricotta, soja coreana i maionesa de kimchi (i tan cruixents que recorden el wonton); platàs per menys de 6 euros. També ho són les galtes tagaloc: de vedella, meloses, estofades a l’estil filipí, amb gingebre, lemongrass i comí, on la cuina catalana troba el punt de frescor que a vegades manca al sofregit lent. I el gran èxit de la casa són unes albergínies confitades amb soja i oli, amb salsa de xili dolç. Tapejar aquí us portarà records de quan estàveu pelats i per mil peles fèieu festa, a base de braves cabrones i xoriços infernals.

Advertising
Mà de Morter
© Maria Dias
Restaurants

Mà de Morter

No n’esteu farts, de sentir allò de la cuina de la mare? Doncs al Mà de Morter hi fan la cuina del fill. En Josep Bonavida (cuina) i la seva germana Mireia (sala) treballen amb l’ajuda de la seva mare Mireia. “Però faig el que em diu el meu fill, que per alguna cosa és el cuiner”, riu la Mireia mare. El Mà de Morter, a les Corts, és a uns baixos d’obra –vista d’aires de protecció oficial–, i per 11 euros arranats ofereix protecció emocional i estomacal a l’assidu. La qualitat-preu és brutal: un 'best' of de la cuina catalana amb coccions lentes, precises i producte fresc. Vegem-ne alguns itineraris: trinxat i conill confitat. Cigrons amb calamars i botifarra de perol amb samfaina. Amanida de poma caramel·litzada i orada a la brasa amb verdures. “Tinc una petita brasa de carbó i el resultat amb el peix és espectacular”, diu en Josep. Ho certifico: melós i tendre per dins, crosteta per fora. Peix fresc i ben tractat en un menú d’11 euros!

Restaurants, Catalana

Gelida

icon-location-pin La Nova Esquerra de l'Eixample

Un bar i restaurant dels que no en queden, amb plats per a pressupostos ajustats i bons paladars. L'esmorzar de forquilla és per llepar-se els dits. I a l'hora de dinar, prepareu-vos per a un àpat comunitari i uns primers i uns segons deliciosos, amb quasi trenta referències de plat a la carta. El capipota, el braó i el bacallà són excel·lents. Regueu-ho tot amb un bon vi de Gelida. Per un límit pressupostari de 15 euros a la carta aquí fareu festa major.

Advertising
Fish & Chips Raval
Maria Dias
Restaurants, Britànica

Fish and Chips Shop Raval

Ubicat a prop del Museu Marítim, aquest tercer Fish & Chips té alguns detalls que el diferencien dels altres, malgrat que la filosofia és la mateixa: fusionar el 'fish & chips' clàssic amb un toc asiàtic, especialment pakistanès, país d’origen dels germans Alam. Aquest local, però, té un especial valor sentimental perquè es troba al barri on van créixer, i és l’únic de tots que té planxa, cosa que permet crear plats que només trobem aquí, com ara un tataki de tonyina fantàstic amb una salsa de iogurt i albergínies envinagrades. Tots els plats tenen un inconfusible. Ara, la ració de 'fish and chips' fenomenal amb un grapadàs de patates fregides amb chutney i salsa tártara la seguiu tenint a menys de nou euros.

Restaurants

Les Truites

icon-location-pin Sarrià - Sant Gervasi

Sóc un fanàtic de les truites. Rememorant la Princesa del Poble, per una truita mato, i si és bona, remato. A Barcelona hi ha un local que es diu Les Truites en què han fet de la vida una qüestió d’ous. Només cal entrar a la pàgina web del local per saber que ells ho tenen clar: abans va ser l’ou que la gallina. Per internet es pot consultar tot l’assortiment de truites que prepara en Joan Antoni Miró, i és tan enlluernador, que m’imagino aquest home anant a dormir i, en lloc de coixí, plantant el cap sobre una truita. I per poc més de deu euros, un plat de grans èxits truiters al tall.

Time Out diu
Advertising
Senyor Vermut
© MariaDias
Restaurants

Senyor Vermut

icon-location-pin La Nova Esquerra de l'Eixample

Els que tenim una edat recordem els nostres avis preparant el vermutet de diumenge on no hi mancava mai el Martini Rosso, el sifó, els berberechos i els daus de formatge La Vache qui Rit. El migdia que vaig tornar al Senyor Vermut, la beguda del dia era el Negroni i vaig començar per un còctel fet amb una part de ginebra, una de vermut vermell i una tercera de bíter, normalment Campari. Diuen que el Negroni desperta la gana, i així va ser. La carta de tapes i platillos del Senyor Vermut no és gaire diferent de la d'altres magnífics indrets de tapes i platillos, però al local de la família Miralles té tot el toc Miralles. Un gaspatxo de préssec, unes croquetetes –fantàstiques les de ceps–, un capipota amb el sabor dels menuts que preparava la meva àvia Josefina, unes braves interessants, no superlatives, i una broqueta moruna ben marinada amb oli i espècies.

Time Out diu
Restaurants

Tarannà

icon-location-pin Sant Antoni

El Tarannà és un lloc especial. La llum és magnífica a mitja tarda, s’hi està de conya. Quan cau la nit, no hi ha res com demanar una de les moltes cerveses que ofereix la carta i acompanyar-la d’un entrepà ecològic de pollastre amb alvocat, el meu favorit. Esmorzar, vermut, dinar, berenar –dolços brutals–, sopar, mam de qualitat... El local combina polivalència, modernitat, qualitat i senzillesa, i cuida com Déu mana la clientela –hi abunda la gent cool– a través d’un servei molt atent i ràpid. És impossible no deixar-se seduir per aquest oasi, pel menjar, per la seva atmosfera relaxant.

Time Out diu
Advertising
Restaurants, Sud-est asiàtic

Wok to Walk Ramblas

icon-location-pin El Gòtic

Aquesta cadena de fast-food de qualitat –premi Time Out 2010 a Amsterdam a millor local de menjar ràpid– ofereix woks amb ingredients frescos de la Boqueria, y una cuina oberta on els mestres del foc saltejen els ingredients entre flamarades. El resultat són plats cruixents i saborosos, també saludables. Funciona mitjançant una tria de tres passes –tallarines o arrós–, quinze ingredients –entre ells pollastre, xiitake o tofu–i l'elecció d'una salsa especial. S'hi pot menjar a partir de 4,90 euros, i el ticket mitjà són 8. I un horari molt dilatat fa que sigui un lloc ideal per menjar-hi a deshores, sobretot en nits de marxa.

Time Out diu
Advertising