Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right A la nova comèdia espanyola li agrada el ‘fucking money’
Notícies / Cine

A la nova comèdia espanyola li agrada el ‘fucking money’

Lo dejo cuando quiera

Els subversius guions d’Azcona

Als anys 50 i 60, el cinema espanyol va tenir uns heroics guionistes, productors i directors que van aconseguir burlar la censura i parlar d’un país que passava gana, no tenia habitatge, no estava ben atès sanitàriament i, vaja, no tenia on caure mort. I ho van aconseguir sense que es notés la trampa i l’estratègia. Pel·lícules com ‘Plácido', de Berlanga, o ‘El pisito’ i ‘El cochecito’, de Marco Ferreri, van mostrar una Espanya negra i desesperada, bruta i desendreçada... sense que saltessin les alarmes dels dictadors. El vernís de la comèdia va permetre que els guions de Rafael Azcona despistessin els cecs censors. La golejada va ser monumental. Eren històries sobre la falta de recursos, sobre homes i dones, sí, pobres. 

 

El Cochecito

 

Més de mig segle després, la comèdia espanyola ha canviat el seu punt de vista sobre aquest assumpte: ara, els protagonistes de les pel·lis que triomfen ja no són uns miserables que no tenen ni un duro, sinó que es mouen entre la classe mitjana i la classe alta, i del que es tracta és de conservar el seu patrimoni, fer-lo més gran, grimpar tant com puguin i no baixar ni un graó socialment. La nova comèdia espanyola ha frivolitzat la importància dels diners i només n’hi treu una punta humorística, sense ambicions de crítica social. Ni moralitats. És el que volen les cadenes televisives privades que recolzen un tipus de productes dissenyats per passar l’estona i res més. I ai si t’atreveixes a ser... profund? A mitjans del segle XX, feien humor negríssim amb les pessetes. El 2019, practiquen un humor inofensiu amb els euros. Es la victòria del discurs capitalista més agressiu: del ‘fucking money’ entre glamur i rialles de babau.      

Tot (únicament) per la pasta

El triomf de ‘Si yo fuera rico’ és la prova que un dels ingredients indispensables per fabricar una comèdia taquillera és, precisament, no apartar el seu guió de la fòrmula “ja tinc uns mínims diners, però jo desitjo més diners, i tampoc vull perdre els meus diners i, a més, vull els diners del meu veí”. No, els personatges d’Álex García, Alexandra Jiménez, Adrián Lastra i Jordi Sánchez no ens faran pensar sobre la societat de consum i els seus perills. Són ninots manipulats, amb certa habilitat, per l’autor de l’enyorada ‘Todo es mentira’. Allò sí que era un guió amb fèrria voluntat de rascar la crosta seca de les nostres ferides juvenils sense cicatritzar. 

L’amulet Jordi Sánchez

He dit Jordi Sánchez? Posa un Jordi Sánchez en una comèdia, i arrasaràs. El trobem a ‘Bajo el mismo techo’, fent apologia de la propietat privada, i també a ‘El mejor verano de mi vida’, i a ‘Señor, dame paciencia’, i a ‘Hasta que la boda nos separe’, que s’estrenarà l’any vinent. El seu paper a la sèrie ‘La que se avecina’, Antonio Recio, l’ha encasellat una mica. Tu el veus aparèixer a la pel·li i ja dius: “Aquest personatge només pensa en la pasta”. I, per desgràcia, quasi sempre és així. 

 

Jordi Sánchez i Silvia Abril a 'Bajo el mismo techo'

 

Humor inofensiu al voltant dels calés

‘Taxi a Gibraltar’: Dani Rovira, a la recerca d’un  llegendari botí d’or, amagat a Gibraltar. ‘Lo dejo cuando quiera’: David Verdaguer, Carlos Santos i Ernesto Sevilla volen fer-se milionaris venent pastilles entre els joves. ‘Antes de la quema’: Salva Reina també vol fer-se ric mitjançant les drogues. ‘¿Qué te juegas?’: Amaia Salamanca i Javier Rey són uns germans repelents que lluiten aferrissadament per mantenir el seu gran ritme de vida, i, de sobte, apareix Leticia Dolera per emmerdar-ho tot. ‘¡Ay, mi madre!’: Estefanía de los Santos s’ha de buscar la vida per poder rebre l’herència de la seva mare. Uns i altres semblen concursants de ‘Gran Hermano’ o ‘Mujeres y hombres y viceversa’, camuflats de personatges de ficció. Nois i noies, i si deixem de fer tan sols comedietes per a passius espectadors amansits pel ‘Sálvame’?

 

NO T'HO PERDIS: Les millors pel·lícules de la cartellera

Advertising
Advertising

Latest news