Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Adeu a Leopoldo Pomés, icona de la fotografia i la publicitat barcelonina
Notícies / Art

Adeu a Leopoldo Pomés, icona de la fotografia i la publicitat barcelonina

'Ventana redonda' (1959), de Leopoldo Pomés
Foto: Leopoldo Pomés 'Ventana redonda' (1959), de Leopoldo Pomés

El fotògraf i publicista Leopoldo Pomés, premi Nacional de Fotografia 2018 i un dels referents de la disciplina a l'estat, ha mort als 87 anys. "Em passo la vida mirant, sóc força hedonista. La bellesa és per tot arreu i la llum és la seva còmplice; si la llum funciona, només has de prémer el botó", explicava en una entrevista a Time Out coincidint amb la retrospectiva que li va dedicar La Pedrera el 2015.

Pomés va iniciar-se a la fotografia als anys 50 de forma autodidàctica i va formar part del grup AFAL, sinònim de renovació fotogràfica. Després va revolucionar el panorama de la publicitat amb anuncis mítics i una estètica pròpia –va ser un dels creadors de les bombollets Freixenet– i s'hi va dedicar fins al 2006. En els últims anys, s'havia dedicat a posar ordre al seu fons i recentment havia presentat les memòries 'No era pecat. Vivències d'una mirada' (Edicions 62 / Tusquets).

A més de fotògraf i publicista, Pomés va ser un conegut gastrònom i el seu nom està lligat a establiments icònics com el Flash Flash i Il Giardinetto, i de retruc a la Gauche Divine. També seria important la seva amistat amb Brossa i Dau al Set, grup del qual va format part i que recordava així: "Em van sacsejar de forma impressionant, tenien interès per tot, els porus se t’obrien i no paraven d’entrar-hi coses".

La llum té un paper protagonista a l'obra de Pomés; de fet, el crític d'art Cirici Pellicer va encunyar el terme 'melanografia' per referir-se als seu relats en blanc i negre. Però "també hi ha d’haver alguna cosa més que la faci inabastable per la seva bellesa", argumentava el fotògraf en l'entrevista amb Time Out.

Una vista del port de Barcelona va ser una de les seves primeres imatges, però el recordem sobretot per les instantànies de la Barcelona dels anys 50, un encàrrec de Carlos Barral que es va veure com a exposició a Foto Colectania, o pels retrats dels seus amics i personatges de la vida cultural barcelonina. També per la manera que tenia de mirar i evocar la dona, fent-la posar en famosos contrapicats o jaient 'blanca' a la platja.

Advertising
Advertising