[title]
La vida té meandres curiosos. La mort de Juanito Bayén, ànima i cara pública del Bar Pinotxo i de la Boqueria, va propiciar una mica més la turistificació de la Boqueria: l'antic Bar Pinotxo del mercat central de Barcelona –la concessió del qual Bayén va vendre a un altre bar del mercat– es va convertir en una barra més, enfocada al turista de selfie, i va perdre el nom per un litigi judicial.
Però el nou bar Pinotxo, propietat del nebot de Bayén, Jordi Asín, fa una setmana que ha obert al Mercat de Sant Antoni: i la seva aparició a Sant Antoni ha refrenat una mica la 'gastrificació' –uniformització gentrificadora de l'oferta gastronòmica– que assetja el barri, personificada en locals de brunch i bagels que envolten la coberta modernista del mercat. El Pinotxo ha canviat de lloc perquè tot segueixi igual. "Ho hem mantingut tot exactament igual que abans. El bar és el mateix. Els treballadors són els mateixos. La cuina és la mateixa", diu complagut Asín rere la barra.
La prova del cotó, és clar, és seure i menjar. Acudeixo en hora punta, un divendres a quarts de deu del matí: i hi ha una parròquia local nodrida, però queda un seient lateral a la barra. És com enfundar-se en unes sabates noves molt còmodes: aquest cafè en got alt, boníssim i carregat com una mala cosa, i mitja ració de capipota, impecable i generós, per 6'70 (hi continua havent la possibilitat de mitja ració de gairebé tot), aquells 'xuixos' enormes que diuen 'menja'm...'
L'única diferència que veig amb l'antiga Pinotxo Experience és la comoditat: no hi ha ramats de turistes que et fiquin el pal de selfie entre els cigrons. Aquí no hi ha trampa ni cartó: enormes olles de guisats que fan xup-xup, altres amb caldos de verdura, i de la barra surten delícies com un timbal d'escalivada amb anxoves, rovellons de botó confitats, calamarsets amb mongetes...
La Boqueria era un lloc privilegiat però s'ha corromput per excés de turistes
"El que s'ha mantingut també és la clientela fixa que ve a buscar el de sempre", explica Asín. Però és molt diferent ser a Sant Antoni, no? Deu minuts a peu separen els dos mercats, però és un altre món. Asín, que viu al Poble-sec, no té pèls a la llengua: "La Boqueria era un lloc privilegiat, però s'ha corromput per l'excés de turistes. No només La Boqueria, sinó bona part del centre. Ara estem en un lloc més local, més com érem nosaltres abans".
L'única pega que posa Asín és que li agrada "comprar molt de mercat i encara no tinc presa la mida de les parades de Sant Antoni, després de tota una vida a la Boqueria". La carta és molt dinàmica: un full de paper gargotejat i fotocopiat amb allò de bo que entra-i-surt de temporada.
La clientela, encantada. En Jordi i la Núria són un matrimoni de Poble-sec, clients de tota la vida del bar de La Boqueria, i afirmen que "per a nosaltres això és molt millor. El bar està adaptat al seu entorn i hi predomina un altre tipus de clientela", diu la Núria. Jordi rebla, més contundent, que "La Boqueria ja no és del barri. Res del que obri allà aporta valor afegit als locals. Comprar a la Boqueria és molt difícil".
Sobre el litigi judicial per la denominació del Pinotxo, el cuiner es mostra contemporitzador: "El nom de moment és nostre, i la justícia segueix va fent, quan falli ja veurem què passa. En Juanito era el meu oncle, va ser una part molt important de l'empresa, i és normal que vingui la gent i pregunti per ell".
NO T'HO PERDIS: La millor cuina catalana de Barcelona
