[title]
Que un restaurant ompli sense necessitat de sortir tot el dia als titulars sol ser un bon senyal. Maleducat n’és un bon exemple: després de cinc anys de vida, és un d’aquells projectes consolidats al barri de Sant Antoni i on menjar bé està assegurat. Al capdavant hi ha Víctor Ródenas, que ara acaba d’inaugurar Casa Fiero (Londres, 89. T. 931 02 66 10).
Tot i que tots dos restaurants comparteixen filosofia —i també alguns plats que van passar per Maleducat en els seus inicis i ara han aterrat aquí, com les braves—, Casa Fiero es reivindica com una casa de menjars més tradicional i amb un tiquet una mica més ajustat. Vaja, que s’hi pot menjar perfectament per uns 40 euros per persona. També, és clar, per força més si es ve a jugar.
Encara que fa poques setmanes que ha obert, ja es poden assenyalar un parell de clàssics a la seva carta: uns ous ferrats amb gambes, cansalada i pebre d’Espelette, una combinació infal·lible, i els fideus a la cassola amb bacallà, ales de pollastre desossades i botifarra. De moment, ens confirmen, són dos dels plats que més surten. Un parell d’exemples més d’aquesta proposta de menjar reconfortant, tant en format platet com de cullera, serien els macarrons gratinats i els cigrons guisats amb tendons i galta.
A més d’algunes tapes i entrepans —alerta al mollete amb bistec tàrtar—, la brasa apunta maneres com a protagonista de la casa. Per ara treballen peces senceres de llobarro, molt ben tractades, al punt i amb la seva aigua de Lourdes: que no és cap miracle, sinó una emulsió molt utilitzada en rostidors bascos a base de llimona, all, vi blanc i altres ingredients. O potser sí que ho és: amb el greix del peix, es converteix en un pil-pil lleuger. També hi fan a la brasa carns de porc ibèric i de vaca. La idea, ens expliquen, és anar ampliant l’oferta de peixos.
El local bonic combina una certa elegància clàssica amb tocs moderns que alleugereixen l’ambient. El resultat és realment acollidor. I per beure, igual que a Maleducat, hi ha còctels per començar i una carta de vins breu però ben escollida, on els perfils més actuals de vins de mínima intervenció conviuen amb clàssics d’aquells que sempre venen de gust i encaixen molt bé en aquest entorn. De moment, tanquen caps de setmana i a l’agost tampoc obriran. Així que qui el vulgui tastar dels primers té uns dies de marge, o bé pot esperar al setembre.
NO T’HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona