Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Arca es deixa la pell al Sónar

Manuel Pérez
Escrit per
Manuel Pérez
Publicitat

Les aglomeracions i els desordres en la cua per entrar a l'escenari Sónar Hall feien intuir el que ja va passar l'any passat amb el concert de Rosalía, que hi hauria gent que quedaria fora. Com a plat fort de la jornada de dijous, Arca va estrenar el seu nou xou 'Sal de mi cuerpo' amb una versió especial de 90 minuts creada especialment per a l'ocasió. La va farcir de col·laboradors diversos i molta teatralitat, una performance amb aires de cabaret transgressor contra les lògiques binàries en què que l'artista veneçolana va senyorejar polièdrica entre un deliri sensorial i tècnic.

Si en l'anterior espectacle de presentació del disc homònim 'Arca' ja s'apuntaven les maneres d'una estrella decididament fulgurant, en aquesta nova proposta l'ambició puja encara més. Hi ha menys fuet i més imatges madures, menys evidència i més suggeriment, sense perdre en cap moment el gust per la provocació. Concebut com un espectacle itinerant amb un escenari principal i diverses plataformes satèl·lits repartides per la sala, l'acció s'anava traslladant d'un punt a l'altre, amb una diva en contacte permanent amb el públic, passejant entre ell, amb un dispositiu escènic amb una mica de sabor als espectacles de la Fura dels Baus dels anys 80. Hi va haver molts moments musicals, però també altres purament performatius, i de vegades un seguit de temps morts una mica desesperants. Entre els col·laboradors presents, la greu cantant Susanne Oberbeck, del grup No Bra, o els arranjaments florals en directe de Matagalan.

Només irrompre–vestit impossible de tires de cuir i elements protèsics–, Alejandra Ghersi (abans Alejandro) va deixar caure tots els seus 'hits', com 'Desafío' o 'Piel', que amb lletres com "quítame la piel de ayer" semblava la transició cap a un altre lloc. Efectivament, de seguida es va aventurar cap a un seguit de temes inèdits, possibles incorporacions del seu nou disc, inclús va lliscar alguna interpretació de base hip hop fins ara inèdita. Va seguir imperant-hi, però, les seves balades fosques, amb una buscada ambigüitat interpretativa, entre el pop, la lírica i l'imaginari ritual d'un malson barroc.

En mig d'un ben encaixat caos tècnic de transicions llarguíssimes –els canvis de vestuari de cara al públic no van ajudar–, amb un sistema de càmeres inoperatiu que va impedir a la major part del públic seguir els detalls de les seves accions pels diferents escenaris –"semblem una romeria", deia un fan–, a l'espectacle de vora dues hores li va faltar ritme –coses de l'estrena– però amb una bona polida pot acabar com una de les propostes més fresques, per a festivals de música, teatres, centres culturals... Un final ballable va pujar les revolucions amb un techno més cru en què no van faltar les interpretacions vocals més delirants, certs tots purament urbans i una mica de pebre tropical. No trobareu ningú que doni tant en tan poc temps.

Arca
Foto Ana Páez Sedano

NO T'HO PERDIS: les cròniques del Sónar 2019

 

Últimes notícies

    Publicitat