[title]
La Fundació Joan Miró va donar el tret de sortida a les celebracions del seu 50è aniversari el passat 10 de juny: es va presentar un programa expositiu i cultural que es desenvoluparà al llarg de 2025 i 2026. El primer pas d’aquesta gran commemoració va ser l’obertura de l’exposició La poesia acaba de començar —amb una inauguració oberta al públic l’11 de juny—, seguida de La festa acaba de començar, una jornada de portes obertes celebrada el 15 de juny que va servir com a esdeveniment simbòlic per posar en marxa l’any de celebracions. El títol de la mostra reflecteix la voluntat multidisciplinària que acompanya la institució: La poesia acaba de començar expressa la visió oberta i poètica que Miró tenia de l’art.
Una exposició que mira enrere i endavant
La Fundació Joan Miró proposa una exposició retrospectiva que repassa mig segle d’activitat, però que també qüestiona com s’ha construït la seva història i quin paper pot jugar en el futur. La mostra parteix d’una idea clau: la Fundació no va començar realment el 1975, sinó que és el resultat d’un recorregut més llarg que s’inicia molt abans i que està estretament vinculat amb la Transició i l’obertura democràtica.
El projecte expositiu, comissariat per Blanca Arias, Martina Millà i Ramon Balcells, es desplega en set àmbits i ha estat concebut amb un enfocament col·laboratiu, amb la participació d’artistes, comissaris i investigadors. El resultat és una mirada polièdrica que evita un relat únic i posa en valor la pluralitat de veus que han format part de la Fundació al llarg dels anys. El relat inclou documents d’arxiu, imatges i obres clau, però també propostes contemporànies creades expressament per quatre artistes locals a partir del fons documental del museu.
Set àmbits per explicar una trajectòria
La mostra comença amb un fracàs: el de la primera exposició de Miró a Barcelona, a la Sala Gaspar, que va rebre males crítiques. Antecedents (1911-1966) és el primer àmbit d’aquesta exposició que ens fa viatjar pels primers anys de Joan Miró a Barcelona i ens mostra els vincles que va establir amb figures clau com Joan Prats, millor amic de l’artista i una figura essencial per al naixement del centre d’art. El segon àmbit, El retorn a Barcelona (1967-1974), mostra el retrobament (i la reconciliació!) de l’artista amb la ciutat a través de dues exposicions importants i la gestació de la Fundació juntament amb l’arquitecte Josep Lluís Sert.
Els primers anys (1975-1983) se centren en la Fundació ja en funcionament, amb una programació de fort component polític i catalanista en plena Transició. A Més Fundació, més Miró (1984-2007), es mostra com la institució s’adapta als canvis de la ciutat, marcada pels Jocs Olímpics i la proliferació d’equipaments culturals.
Els àmbits més recents són Casa d’artistes (2008-2025), que posa l’accent en l’art emergent i el suport continuat als creadors, i Muntatges, un vídeo assaig que revisita l’arxiu audiovisual de la Fundació. Finalment, Des de l’arxiu ofereix una relectura crítica i contemporània del fons documental, amb intervencions de diversos artistes convidats.
Més enllà de la retrospectiva, el programa del 50è aniversari s’estén al llarg de l’any amb activitats, col·laboracions i noves lectures que mantenen viu l’esperit de Joan Miró: un artista que entenia la creació com un espai de connexió entre disciplines, generacions i llenguatges.