[title]
Casa Leopoldo, un dels grans restaurants de cuina tradicional de Barcelona, acaba de reobrir. I ho ha fet convertit en restaurant xinès. Al cor del Raval, el local manté la façana que els xefs i empresaris Romain Fornells i Óscar Manresa van renovar el 2017 –quan van assumir el negoci– amb una modificació gens subtil: un cartell que tapa l'anterior i adverteix: Casa Leopoldo Restaurant Asiàtic.
Romain Fornells ha declarat a La Vanguardia que "quan ho vam deixar, el Raval estava destrossat i, en plena pandèmia, l'energia que necessitava aquest local per tirar endavant no la podíem posar". És una llàstima, perquè la Casa Leopoldo que Fornells i Manresa van reprendre el 2018 era una exhibició de potència, bon gust i generositat (i la posterior reconversió en tapa selecta el 2019, amb la participació d'en Rafa Peña del Gresca, també tenia molta gràcia).
Ara, a peu de carrer, una pissarra amb un menú (a 12,50 €) combina primers clàssics de restaurant xinès (sopa d'algues, tallarines fregides, rotllets) amb segons de planxa, com botifarra o sípia, però es cola una vedella amb salsa d'ostres.
Entro a la una del migdia i hi ha dos veïns del barri degustant, satisfets, una sopa de noodles que no té mala pinta. Em demano una canya –ben tirada– i pregunto al jove darrere la barra si n'és el propietari. Em diu que sí. Es diu Chen i, juntament amb un parell d'amics, s'han quedat l'històric restaurant. "Ho hem tocat molt poc", diu breument. Es nota que no té ganes de parlar-ne. Pago i me'n vaig.
En Chen no menteix. El local està exactament igual que després de la remodelació del 2017, però han desaparegut de les parets tots els objectes d'art i del món de la tauromàquia. Ja no hi ha cartells de corregudes ni fotografies de celebritats: tan sols les parets pintades de blau fosc i les precioses rajoles de tota la vida, estil Cadis (l'immoble està catalogat i no es pot modificar).
Un paràgraf de Casa Leopoldo per a 'dummies': obert el 1936, va ser un restaurant important i també va ser més que un restaurant. Va ser rellevant perquè a través de la família de Rosa Gil, que es va jubilar el 2015, van fer arribar i van mantenir a Barcelona la cuina tradicional catalana de Cadaqués i l'Alt Empordà, la del mar i muntanya, el pollastre amb escamarlans i les mandonguilles amb sípia. I va ser més que un restaurant, és clar, pel seu caràcter de segona casa de personalitats del món taurí, primer, i d'intel·lectuals i artistes afins al PSUC a partir dels anys setanta: Montalbán, Serrat o Marsé, per citar-ne tres.
I és clar, per les múltiples referències que Vázquez Montalbán va dedicar al restaurant a la saga de Carvalho. No us esquinceu les vestidures: com em recorda un amic, a l'últim llibre del detectiu del Raval, 'Problemas de identitat', Carlos Zanón asseu a menjar Pepe Carvalho a bars i restaurants xinesos; o sigui que tot discorre dins de les vies de la normalitat literària i vital.
NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona de cuina catalana
Llegeix el número d'octubre de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat
