[title]
Com era Picasso com a pare i a l’artista François Gilot com a mare? La resposta completa, amb les seves llums i ombres, només l'han coneguda dues persones al món: Paloma Picasso i el seu germà Claude, que va morir fa dos anys. Ara el Museu Picasso intenta explicar aquesta història familiar al món, a través d’una exposició comissariada per la filla de l’artista i administradora de la Successió Pablo Picasso, juntament amb Emmanuel Guigon, director del museu.
“A l’estudi només hi poden entrar nens i animals, els adults cal fer-los fora perquè ho trenquen tot”. Això deia Picasso durant aquesta època en què el caos, la creació i la felicitat infantil impregnaven l’ambient del seu dia a dia a La Galloise, la casa de l’artista i François Gilot a Vallauris, al sud de França. L'exposició inclou peces excepcionals com pintures, escultures i joguines creades per l’artista, així com pintures i dibuixes de Françoise Gilot que s’exposen per primera vegada a l'estat espanyol.
A través de l’art, l’espectador es pot imaginar la vida familiar de la família Picasso i sentir els colors i les textures d’aquell univers domèstic i artístic. Ho veiem en pintures que imiten els jocs d’ombres xineses, però també en dibuixos que l’artista va regalar al seu fill Claude i en un tipus de peces molt especials: les que esborren la línia que separa l’obra d’art de la joguina. Un arlequí de paper que es podia fer ballar amb un cordill o una escultura d’una mona que té el cap en forma de cotxe de joguet demostren que, a La Galloise, la criança i la creació eren una mateixa cosa.
L’exposició també dedica una secció a la descoberta de la ceràmica per part de Picasso al taller Madoura de Vallauris. Una selecció de peces ens mostren l’experimentació del pintor amb el fang, que va suposar un moment clau en la seva trajectòria. Picasso, inspirat per la simplicitat del material i per les tècniques ancestrals mediterrànies, va abraçar la ceràmica com una manera de continuar fent avantguarda sense renunciar a les arrels. Les fotografies tendres que acompanyen la ceràmica ho emfatitzen. Són imatges de Picasso treballant amb el fang sent observat pels quatre ulls atents dels seus fills, que suposen una petita esquerda en el mite del geni individual, malhumorat i irascible, que creava aïllat de la resta.
Ara bé, la resta de l’exposició ens presenta una imatge idíl·lica de Picasso i la seva família que, més que una tesi sobre l’artista, sembla basar-se en el record de Paloma Picasso sobre la seva infantesa, tamisat pel pas del temps. En la mostra Picasso és un gran artista, un pare atent i un marit excel·lent, però l’espectador pot fer un càlcul mental i adonar-se que Picasso i Gillot es van enamorar quan ella tenia 21 anys i ell 62, durant l’ocupació de París. O fer una cerca ràpida a Google i veure com va ser la relació de l’artista amb les seves altres parelles.
Créixer entre dos artistes, doncs, és una exposició sobre una infantesa on l’amor dels pares i l’amor a l’art s'entrellaçaven fins a confondre’s. Ho demostra una cinta de vídeo que Claude Picasso va enregistrar de l’estudi del seu pare quan Picasso va morir. La càmera de Claude immortalitza la sala on el seu pare treballava, amb els quadres a mig acabar i els pinzells sense netejar, a mode de retrat post-mortem. I tot i que la mostra parteix d’una experiència única (ningú més al món pot explicar com va ser créixer entre dos grans artistes com Picasso i Gillot), connecta amb el desig universal de congelar un record per a tornar-hi sempre que es vol, una vegada i una altra. Com qui torna a casa als pares per Nadal i dorm a l’habitació on va créixer, conscient d’una infantesa feliç que no es pot negar, però sabent també que idealitzar-la és inevitable.