Notícies

El millor restaurant mariner segons 'Joc de Cartes' acompleix 30 anys en plena forma

Aquest clàssic dels arrossos i el peix fresc acumula l'ofici culinari de cinc generacions de la Barceloneta

Ricard Martín
Escrit per
Ricard Martín
Editor de Menjar i Beure, Time Out Barcelona
El Merendero de la Mari
Foto: El Merendero de la Mari | El Merendero de la Mari
Publicitat

La Barceloneta és potser el barri de Barcelona més pressionat pel turisme. Mig món ve de vacances a Barcelona, i tothom fa parada a la Barceloneta (la majoria dels 170.000 turistes diaris de la ciutat visiten la platja de Ciutat Vella). Si ja és complicat trobar-hi un negoci local i per a locals, impressiona seure amb algú d'una família que fa un segle que serveix menjar al barri mariner de la ciutat. La Rosa María Ribera Vellvé és la quarta generació d'una família que va començar a donar a menjar el 1927 sobre la sorra de la platja de Sant Miquel. "Va començar la meva besàvia servint pa amb xocolata primer en un taulell de fusta. I després va posar-hi una barraca, l'Esport, on feien musclos i sardines a la brasa", explica des de la magnífica terrassa del Merendero de la Mari (Plaça de Pau Vila, 11), al Palau de Mar. 

El Merendero de la Mari
Foto: El Merendero de la MariEl Merendero de la Mari

El Merendero de la Mari –en honor a la fundadora, la seva mare Maria Vellvé Costa– acaba de fer 30 anys de vida al Palau de Mar, que potser semblen poca cosa si ho comparem amb cent anys de cuina a la Barceloneta. Ara bé, resistir en primera línia turística tots aquests anys sense abaixar el nivell ni claudicar davant els pokes o les hamburgueses té mèrit. Una bona part és que la cinquena generació de la família, en Guillermo Coloma Ribera –xef– i Jordi Coloma –cap de sala– treballen amb la seva mare, Ribera, i seu pare, en Jorge Coloma. Sí, això és un pailebot familiar: una terrassa amb capacitat per a 230 persones, i un interior per a 130, amb una magnífica terrassa cantonera des d'on es veu tot Joan de Borbó

El Merendero de la Mari
Foto: El Merendero de la MariEl Merendero de la Mari

La cuina, explica Ribera, "té algunes receptes que són tal com les feia la meva besàvia: les sardines en escabetx són iguals, els arrossos són iguals", per exemple. Amb el pas dels anys, esclar, han eixamplat la carta, però no el concepte: és cuina mediterrània, amb arrel, sense posturejos ni exotismes ni cebiches ni quinoes.  Ara han afegit plats nous com l’arròs d’espardenyes o el de verdures, però la cosa forta continua sent el fons d’armari: sarsuela, fideuà, rap a la Mari, cloïsses a la marinera, llenguado a la taronja, fregits d’aquells que no fallen.

El Merendero de la Mari
Foto: El Merendero de la MariEl Merendero de la Mari

I entre els hits, algunes peces de col·leccionista: la 'paella del Nen', un arròs sense feina, amb un punt entre sec i sucós, i uns macarrons mítics, els de la Mari, cuinats amb la recepta secreta que li va passar en Josep Maria Freixa (Només es poden tastar entre setmana, de dimarts a divendres). Menjar aquí costa uns 50 euros per cap –peix i marisc frescos cada dia del mercat central– i no falla mai: les racions són generoses, tenen el sabor ric i mariner que se'ls suposa; evitareu aquella sensació d'insubstancialitat que sovint succeeix en un hotel de luxe on han de satisfer la idea que un de Chicago o de Finlàndia poden tenir d'un arròs.

Moltes receptes són com les feia la meva besàvia 

Després de tres generacions de cuina a la Barcelona, amb restaurants que han passat a la història –Cal Pinxo, Can Costa– la seva mare va decidir obrir el primer Merendero de la Mari, l'any 1988, a la zona dels chiringuitos de la Barceloneta. "Ja sabíem que aniria a terra, però els meus pares ja hi treballaven, i van decidir seguir fins quan poguessin", recorda. La piqueta dels Jocs Olímpics va arribar el 1991 i el Meredendero va ser el segon restaurant a instal·lar-se al Palau de Mar el 1994. Ribera presumeix de tenir un 80 % de clientela local i reincident. "Sí, és un merendero en un Palau, però vam mantenir el nom perquè la clientela ja estava feta", riu. 

Cal recordar al barceloní que seguim aquí: els costa baixar a la Barceloneta 

Aquell 1994, Ribera recorda que "hi havia molt pocs turistes", i ara "cal recordar de tant en tant al barceloní, sobretot al de la part alta, que seguim aquí. Perquè els costa molt de baixar. Sobretot per les obres de la Rambla i la Via Laietana" (van guanyar l'edició de millor restaurant marinera de la Barceloneta de Joc de Cartes, per cert). Un darrer motiu per arribar-s'hi: les postres de la casa, sobretot el paquetito de crema. Un farcell de pasta filo fregida, farcit de crema pastissera, deliciós i gormand, amb tant èxit que venen a d'altres restaurants. 

NO T'HO PERDIS: Els millors arrossos de Barcelona 

T'interessa la gastronomia? Inscriu-te a la newsletter mensual d'en Ricard Martín i rebràs contingut exclusiu sobre els millors restaurants i bars de Barcelona 

Més de Love Local
    Últimes notícies
      Publicitat