[title]
La música rock i els clubs nocturns –altrament discoteques– són dues espècies en perill d'extinció (malgrat que Billy Corgan de Smashing Pumpkins tingui la teoria, molt creïble, que "el rock va ser intencionalment abaixat de perfil a finals dels anys 90 per la indústria". La prova rau en el fet que "avui dia el rock és el venedor de tiquets dominant de la cultura occidental, però amb prou feines hi ha representació cultural del rock en la cultura pop actual", afirma el carismàtic calb).
Pensem en la nit de Barcelona. Fa dos anys, va tancar el Sidecar –avui Club Sauvage– i la discoteca Karma, antigament sala de concerts (allà va debutar El Último de la Fila!), va abaixar la persiana per la mort del seu propietari fa molt poc. Adeu a dos puntals de la discoteca rock a Barcelona; d'aquella fornada només queda el Magic del Born, (Passeig de Picasso, 40) que manté una discreta resistència a dues bandes: com a local on la gent ve a ballar, lligar i emborratxar-se –quelcom a la baixa en els hàbits juvenils– i com a lloc per escoltar rock en disc i en viu.
La notícia és que el Magic –obert el 1973!– resisteix obert sense canvis significatius en la seva identitat. Un sempre ha associat baixar a aquest mític subterrani del Born entre les tres i les cinc de la matinada, després que haguessin tancat Sidecar i Karma, potser una mica perjudicat. Doncs ara l'antigament discoteca més cràpula de Barcelona fa tardejos! "Dues tardes al mes tenim les festes Tequila Rock Club de 18 a 24 h de la nit, amb un públic d'entre 40 i 50 anys en les quals punxem indie-rock, pop, glam-rock, grunge i el que calgui", em explica Omar Vázquez, DJ Glasshat.
Segons Vázquez –DJ resident i responsable de la programació de sessions del local– "hi ha llocs de tardeig, però cap que posi aquesta música. Doncs nosaltres aconseguim fer plens i tancar a les 6 del matí!", diu amb orgull (qui escriu va tenir l'ocasió de corroborar aquesta afirmació recentment després d'un sopar de la promoció de la universitat).
La història d'aquesta sala, aliena a la publicitat o les relacions públiques ortodoxes, jeu oculta entre volutes de fum, litres d'alcohol i ressaques abismals. I mereix ser explicada. Un dilluns al matí, a les onze, baixo a la minúscula oficina de la discoteca, incrustada entre l'escala i una pista de ball, per parlar amb Hilario María, copropietari del Magic des del 1991. El seu soci, Javi Magic, va morir el 2025 (el veiem a la foto amb Johnny Cifuentes de Burning, al despatxet).
Entre fotos signades i cendrers plens, l'Hilario m'explica com va adquirir el Magic i em dóna un curs accelerat d'una història que amb prou feines s'ha explicat. "El Magic el va obrir l'Alberto Lillo Soler el 1973, que era un creatiu publicitari. Però el van tancar per tràfic de drogues poc després". Malgrat el tancament, el 1976 acollia concerts de bandes de l'Ona Laietana, com Esqueixada Sniff (cognom premonitori on n'hi hagi).
Com va comprar Hilario María el Magic? L'empresari d'oci nocturn per aquella època tenia el Bar Tarot a la Plaça Eivissa i el bar Musical del carrer d'Amílcar, "que 50 anys després segueix obert". Una nit de 1991, "estava jo pels pubs aquells de la Plaça Joan Llongueras de festa. Estava amb Rafael Raya, un tipus amb negocis tèrbols, per dir-ho de manera que es pugui publicar, i John Paul Jones, el baixista de Led Zeppelin, que havia vingut a Barcelona convidat per una marca de baixos a fer una masterclass o alguna cosa així. Jugàvem al billar".
"En Raya em diu: 'Acabo de fer-me amb el Magic'. I jo li contesto: 'Doncs vaig i te'l compro! Doncs te'l venc!' Vam estar així una estona amb el de Led Zeppelin i la seva dona per allà; va ser una nit molt curiosa i tot va quedar a l'aire". Però mesos després, el rampell de xuleria alcohólica es va convertir en una signatura de papers quan María va constatar que els papers de la sala estaven en regla. Raya, explica l'Hilario, va tenir el Magic de 1988 a 1991, "dedicat sobre tot a la música rhythm and blues i hip-hop, i la sala va passar tancada la major part de la dècada dels 80".
Sota la propietat de l'Hilario, el Magic va conèixer la seva època daurada com a sala de música en directe: "El 1991 érem la sala d'Espanya que més programava en directe, de dijous a dissabte tocava gent", recorda. I no tocava qualsevol. Gràcies a la seva aliança amb la revista Ruta 66, pel minúscul escenari va passar gent com Johnny Thunders, el bluesman André Williams i bandes essencials espanyoles com Burning i La Banda Trapera del Río.
"Érem la sala d'Espanya que més programava en directe, de dijous a dissabte"
"Però no t'equivoquis, al final els grups no venien per contactes o contractes, sinó per passar-ho bé, la festa i la proximitat", opina el propietari de la sala, "perquè a un músic el que li agrada és tenir al públic a mig metre". Qui escriu, com a habitual de la sala, recorda una època daurada a finals dels 90 en què aquí tocava l'avantguarda mundial del rock més afilat, com The Hellacopters, però sobretot dels Estats Units: The Dirtbombs, Soledad Brothers, The Paybacks, The Hangmen...
(Per cert, encara avui, pixar al lavabo del Magic pot inspirar al fan un cert sentiment reverencial, sabent que per aquell estret cubicle han passat grans figures de la música rock, de Loquillo a Axl Rose. "Tots els que coneguis dels 80 i 90 han vingut per aquí a prendre una copa i ficar-se al lavabo! És un lloc clàssic per venir després del concert", proclama l'Hilario, amfitrió afable de grans estrelles o roquers xusquers, però sempre, ejem, artistes de grans aspiracions).
La música en viu segueix a la sala, potser no amb la força de fa uns anys, però no es donen per vençuts, vegeu la programació. L'Hilario es queixa que l'Ajuntament mai hagi tingut el Magic en compte com a escenari de concerts de la Mercè: "El Magic és cultura. Fem cultura i estic orgullós de dir-ho. Fa 50 anys que estem aquí, som el local amb música en viu més gran i antic del Born, i mai, mai, l'Ajuntament m'ha demanat ser escenari de festa major. En lloc d'això, programen en bars de capacitat per a 20 persones. I mira que Collboni era client habitual".
"Tots els grups que coneguis han vingut aquí de festa i a ficar-se al lavabo"
L'empresari no té una gran opinió de l'estat de l'oci nocturno al Born: "És del més impersonal que existeix ara. Tots els bars semblen iguals. I que la majoria siguin de la mateixa propietat no és cap excusa", dispara.
"La nit del Born és impersonal, tots els bars em semblen iguals"
La pandèmia va deixar la sala malferida ("vam ser els primers a tancar i els últims a obrir d'Espanya") però encaren el futur amb optimisme. "La renovació del Magic no és tal, simplement seguim amb l'essència de no haver-nos venut. Han passat tres anys i just ara ens estem recuperant. La cua de gent ja no dóna la volta a la poma, el ple de la sala és gradual", explica.
(Apunt: En dues ocasions recents que he passat per aquí també hi havia una barreja de veterans i gent jove, com passa en un concert dels Hellacopters: l'afirmació que a la joventut no li interessa el rock, com totes les generalitzacions, és una fal·làcia). També contribueix al fet que la gent torni a fitxar, que l'evolució dels preus sigui la mateixa que la de l'estil d'AC/DC: nul·la. 15 euros, un cubata o dues cerveses, gairebé des de l'entrada de l'euro. "I per cap d'any cobrem el mateix. No em agrada enganyar la gent").