[title]
Fa un any, tota la premsa cultural es mobilitzava per cobrir l'arribada als Teatros del Canal de Madrid de la monumental peça 'Mount Olympus' de Jan Fabre, un espectacle que desafiava totes les ortodòxies escèniques en especial les de la durada: 24 hores de funció que plantejaven tot un repte tant per al públic com pels intèrprets. Poques vegades un espectacle de teatre havia ocupat tantes pàgines i minuts de televisió.
13 mesos després d'aquell esdeveniment, una de les primeres decisions del nou director del Teatre Lliure Juan Carlos Martel ha estat cancel·lar l'espectacle –a la roda de premsa de presentació del seu projecte ja va avançar que estudiaria el contracte amb la companyia–. Què ha canviat en tot aquest temps? No poca cosa, les greus denúncies per assetjament i maltractaments psicològics presentades a la premsa al setembre per excomponents de la companyia. La fiscalia Belga, per la seva banda, ha obert una investigació d'ofici per dirimir els fets, encara sense cap conclusió.
Fugint de tota especificitat en els seus arguments –poden estar en joc querelles de la companyia contra el teatre– el Lliure fonamenta la seva decisió "en consonància amb les línies programàtiques incloses al projecte de la nova direcció (expressada en la voluntat d'un teatre on la redistribució de recursos i la concepció d'un canvi de model social pugui realitzar-se de la manera més ètica artísticament i humanament)". El teatre públic també especifica que l'import de les entrades adquirides es reintegrarà en els pròxims dies.
La decisió el Lliure posa fi a una de les polèmiques que encara s'arrossegaven de l'anterior etapa de Lluís Pasqual com a director, i opten per una solució diferent de la que el novembre passat va adoptar Temporada Alta, que va mantenir un espectacle del creador belga programat al festival amb anterioritat a les denúncies.
Martel ha volgut que es visibilitzi el seu canvi mitjançant la cancel·lació de 'Mount Olympus' i evita d'aquesta forma la crida al boicot que planejava sobre el Lliure. La decisió pot ser llegida com un gest cap als grups feministes de l'àmbit de la cultura que van rebre el nomenament de Martel amb una carta on s'acusava el Patronat del Lliure de ser "garant de l'immobilisme", una "bufetada" per als que esperaven "una voluntat de canvi després d'una època fosca".
En un context d'obertura horitzontal en què les figures totèmiques de l'escena es veuen qüestionades pels seus mètodes autoritaris, s'obre un debat paral·lel sobre el dret dels espectadors que ja havien exhaurit les entrades i, en última instància, sobre la llibertat de les decisions individuals en un context d'acusacions creuades, amb un judici mediàtic en marxa en què la presumpció d'innocència poc importa ja.
A la pàgina del Lliure ja no es pot veure la fitxa de l'espectacle que fins fa unes hores era una de les apostes internacionals de la temporada.
FOTO: Lliure de Monjuïc
NO T'HO PERDIS: Time Out Index 2019
