Notícies

Les claus del Lliure de Juan Carlos Martel

Andreu Gomila
Escrit per
Andreu Gomila
Editor
Publicitat

Dotze dies després que sabéssim que Juan Carlos Martel Bayod serà el director del Teatre Lliure durant almenys els propers quatre anys, aquest migdia ha presentat el projecte gràcies al qual va ser elegit. D'aquesta manera, el teatre intenta tancar el període d'incertesa obert l'estiu passat arran de la gestió del seu director, Lluís Pasqual, i de la seva sobtada dimissió a finals d'agost. Martel ha fet la roda de premsa envoltat dels treballadors del teatre amb un decàleg a la mà que hauria de servir per guiar el seu mandat. I ha assumit que el teatre havia patit "una crisi interna i externa molt greu i que encara s'està patint la ressaca". Aquestes són algunes de les claus del seu mandat:

1. Evitar personalismes. Amb una clara intenció de marcar diferències amb la gestió anterior, Martel ha deixat clar que no ha arribat aquí per "fer-se una carrera nacional o internacional" o "per començar a dirigir la sala Fabià Puigserver". En el seu decàleg, diu que un creador no podrà repetir dos anys seguits dins la programació, cosa que s'aplica a ell mateix. Al primer punt, deixa clar que "el teatre no girarà artísticament entorn de la figura de la persona que el dirigeix, sinó en funció de les necessitats socials i culturals de la mateixa ciutat".

2. El pressupost del Lliure ha d'arribar als 10 milions. Martel vol fer créixer el pressupost del Lliure i sap que no poden "dependre eternament de les institucions públiques". Ara mateix, el Lliure té un pressupost d'uns 8 milions d'euros, 1,7 milions del quals són ingressos propis (venda d'entrades, patrocinis, etc.). El nou director espera pujar fins a 3 milions els ingressos propis, sobretot a través de patrocinis. Per fer això, admet, que han de reformar-se i fer-se atractius i necessaris. Una de les vies que més possibilitats té d'obtenir finançament privat és la social i educativa, que Martel pretén potenciar molt.

3. La reforma de la fundació i autocrítica. El Lliure és una fundació privada, regida per una junta de govern i un patronat, amb finançament públic. La fundació està en fase de reforma i Martel ja hi ha fet entrar dues persones de la seva generació. El president sortint de la fundació, Ramon Gomis, ha reconegut que no pot ser que una persona, com ell, hagi estat gairebé 30 anys al patronat i ha fet autocrítica: "Hem estat poc permeables als canvis socials que s'han produït". I, respecte al cas Pasqual, ha admès que el director va tenir "gestos que abans eren acceptables i ara ja no ho són". També ha reconegut que no van estar gens a sobre de la seva gestió. Una autocrítica que fins ara no s'havia produït.

4. Entrada de joves i companyies. Dins el projecte de Martel, hi ha alguns projectes destacables respecte a les noves generacions. Per exemple, se cedirà l'Espai Lliure a una companyia local per a què el programi durant un temps determinat. També hi haurà artistes i companyies residents (com en els temps d'Àlex Rigola), i es posarà èmfasi en els joves a través de dos projectes (Empremta i Pont) per facilitar el relleu generacional. També pretén ressuscitar l'enyorat cicle Radicals, de nova creació contemporània europea, "sota una perspectiva política i social actual".

5. Paritat efectiva. Tothom esperava que el nou director del Lliure fos una dona. I no ha estat el cas. Tanmateix, Martel deixa clar que buscarà "la màxima paritat en la programació i en els equips artístics". Per ara, ha agafat Georgina Oliva com a adjunta a la direcció amb la missió de cobrir el flanc internacional. Alhora, ha creat nou comitès (transparència, dramatúrgia, lectura, educació, residències, projectes internacionals, pensament, Lliure en viu i fundació), les direccions dels quals són binàries, és a dir, formats per una dona i un home.

6. Flexibilitat. Amb l'objectiu de "ser permeables al que estigui passant", Martel presentarà la programació en dues fases: la primera, al juny, que anunciarà què passarà al teatre de setembre a febrer; la segona, al desembre, que donarà a conèixer les obres que es faran de febrer a juny. Així, podrà introduir espectacles i idees sense haver d'esperar a la propera temporada.

NO T'HO PERDIS: Les millors obres de la cartellera

Últimes notícies

    Publicitat