[title]
En el relat vital gastronòmic dels germans Torres, l'àvia Catalina és central, però s'ha parlat poc del bar que tenien els seus pares a Horta, el Bar Plaza. "Érem competència del bar d'un gallec, que li va acabar comprant el local a la meva mare i el va tancar per no tenir rivals a prop. I el va tancar per convertir-lo en magatzem", explica Sergio Torres en la inauguració de Parada Torres, el nou bar-restaurant que acaben d'inaugurar els bessonss Torres, Javier i Sergio, al Mercat de Santa Caterina de Barcelona. Com Eldelmar, en associació amb el grup de restauració Pantea.
Després de tota una vida dedicats a l'alta cuina, obrir Parada Torres al Mercat de Santa Caterina és una manera de treure's aquesta espina de tenir un bar, però també de recordar l'àvia que els va inculcar l'amor per la cuina mentre els pares treballaven a la barra. Formalment, Parada Torres és un bar que t'hi cagues, si em permeteu el col·loquialisme groller. 440 m² de superfície, una barra de marbre espectacular en forma de v, amb capacitat per a 40 persones que n'és l'eix. Té una capacitat per a 180 comensals, tenint en compte el menjador a part, amb vistes a l'Avinguda de Francesc Cambó.
"Doncs mira, ho has definit bé, perquè la nostra àvia cuinava aquí davant, ens portava de compres pel mercat, i hem obert aquest lloc en homenatge a ella i a la nostra família. És el bar que li devíem a Barcelona: volem que sigui un lloc d'una gran relació qualitat-preu. Els nostres pares van vendre el bar perquè nosaltres poguéssim fer alta cuina i volíem que Barcelona tingués un bar amb la nostra visió. És una declaració d'intencions per reivindicar Barcelona, els seus mercats, la rumba i la festa", deixa anar, emocionat i a boca de canó, en Sergio.
"Els nostres pares es van vendre el bar perquè nosaltres poguéssim fer alta cuina"
El bar-restaurant obre cada dia de 12 a 23 h, i té unes portes correderes que permeten tancar-lo per a esdeveniments o mantenir-lo integrat amb la resta del mercat. Ocupa el lloc que va deixar la monumental parada de Congelats Gabarró, que va tancar just després de la covid per jubilació. "Volem estar integrats al mercat i no fer-li la competència a ningú, hem vingut a sumar, no a canviar coses", explica Ramón Rodríguez, copropietari del Grupo Pantea i soci dels Torres.
Qui escriu es va passar pel mercat una setmana abans de l'obertura, i va preguntar al Bar Joan, tota una institució i un altre bar que te cagues, què els semblava l'obertura d'una nova barra, i les vibracions que vaig rebre van ser bones. "Ens han explicat l'oferta i ens sembla la mar de bé, tot seguirà igual", va ser el missatge rebut.
"Li devíem un bar a Barcelona i volíem que tingués una gran relació qualitat-preu"
Sergio Torres parlava d'una gran relació qualitat-preu, i així és. Aquí es pot menjar bé per uns 20-25 euros, o tirar de producte i gastar-se'n uns 30-35. Vegem la carta: una sola fulla amb vermuteig fred, catalaníssims plats freds de primer (ensenfadilla russa com bonic en escabetx, refrescant i cítrica, esqueixada de bacallà, escalivada a la brasa...) i les tapes calentes de fregits que sempre venen de gust (croquetes, torreznos de Sòria, xampinyons a l'allet, braves, calamars a la romana...).
I una segona part de planxa de carn i marisc que evita els preus rampants de segons quin mercat –botifarra amb mongetes, calamars a la planxa, escopinyes...– i que acaba amb una secció de plats amb ous i un parell de guisats. Vaja, que s'han centrat a reproduir l'oferta habitual d'un bar de mercat de tota la vida i l'han refeta a la seva manera; sense extravagàncies, però amb moltíssima qualitat i el toc Torres. Peix, ous i formatge es compren al mercat, explica en Sergio.
Vegem unes croquetes de pernil ibèric de manual per la banda alta, cremoses i amb substància.
Unos 'torreznos' sorians cruixents, tendres i greixosos, com Déu mana.
I dos plats que vaticino que seran les estrelles de la carta. Un entrepà de pepito de llom, és a dir, bistec a la planxa, aquí enriquit amb pesto de tomàquet sec, maionesa trufada i parmesà, amb unes patates fregides delicioses i cruixents. Es menja sol.
I ull a la truita de patates amb ceba sofregida fins la negror: una melosa bofetada a la cara dels pobres d'esperit que dogmatitzen sobre la truita sense ceba.
I macarrons gratinats amb vedella i xoriço picant, a 8,5 la llauna de forn generosa (això, en una ciutat de restaurants que presumptament fan cuina popular i et posen els macarrons a 15 euros, és una declaració d'intencions. "Amb un plat de macarrons a 8,5 guanyes diners", ens respon taxatiu en Sergio). En un panorama com el dels bars de mercat, que cada vegada més van perdent terreny davant la fregitel·la i la macedònia per a turistes, que els Torres s'instal·lin a Santa Caterina, i a preus per a tots els públics, és una molt bona notícia.