[title]
El dia de Sant Jordi passat, a la nit, Marina Prados i Paula Knüpling voltaven per Barcelona per fer un graffiti. S'havien conegut a Berlín, on resideixen habitualment, i estaven treballant en la nova peça d'Els Malnascuts, el laboratori de creació jove de la Sala Beckett, que enguany ha presentat un treball conjunt amb la companyia P14 de la Volksbühne berlinesa. Tot anava bé fins que la policia va decidir detenir la Marina "per un grafitti que no havia fet", ens explica. La van tenir vuit hores a comissaria, quan el més normal és que et posin una multa i prou. Això els va deixar en xoc. I d'aquí neix 'It's all about the hairstyle', que es podrà veure a primers de juliol a La Gleva i que després, a la tardor, viatjarà a la Volksbühne.
De fet, la Marina i la Paula tenien un altre projecte, amb els videoartistes Adrià Botella i Oriol Guanyabens: un documental sobre els grafittis i la llibertat d'expressió. Però, "quan passa lo de la Marina, la cosa canvia", apunta Guanyabens. I van decidir, afegeix Prados, aixecar una obra de teatre urgent "sobre els límits de l'art i on és la llibertat d'expressió". "Volem portar el teatre a l'avui", rebla la codirectora, amb Knüpling, de 'It's all about the hairstyle'.
L'1 d'octubre, davant de tot el que estava passant a Catalunya, amb la convocatòria del referèndum, Prados i Knüpling van decidir deixar Berlín i instal·lar-se a Barcelona. Han viscut en carn pròpia les campanyes de desinformació, manipulació i "el núvol mediàtic on és molt fàcil perdre's". Amb la peça que estrenen a La Gleva, apunta, Botella, "volíem agafar les regnes de la informació" i donar el seu punt de vista. O, com diu Knüpling, que el que li va passar a la Marina no ho expliqui un altre.
Tots quatre són molt joves: Knüpling i Prados tenen 23 anys, Botella 24 i Guanyabens 27. I senten ja la "responsabilitat com a artistes" d'enfrontar-se al món que els ha tocat viure. Així, a partir d'un cas real parlen de tot el que estaven treballant i, sobretot, de com ells mateixos han tendit a censurar-se, fins a on poden dir. "La por a dir alguna cosa que pugui ferir, et bloqueja com a artista", indica Guanyabens.
"Hi ha un buit en el teatre català, que no connecta amb el que som", indica Prados. Per això, amb 'It's all about the hairstyle', busquen "recuperar l'essència del teatre". I recorda que "sovint ens perdem en la forma i ens oblidem de crear a partir del que vivim cada dia". Tots reclamen fer més contemporani el teatre. I no volen, com deien abans, que algú altre parli per ells. "Volem parlar de nosaltres: som joves, però no per això som menys", dispara Prados.
A Barcelona, a diferència de Berlín, on totes les grans cases disposen de companyies i espais per als joves, la gent que comença no té gaires oportunitats de mostrar-se. "A Berlín, els grans no ens veuen com a teatre de menys qualitat i sovint s'inspiren en nosaltres", diu Prados. "Allà hi ha molta actualitat i si aquella setmana han fet fora Frank Castorf [mític director alemany] de la Volksbühne, al teatre se'n parlarà".
NO T'HO PERDIS: Les millors obres de la cartellera, segons els crítics de Time Out
