[title]
Com dos vells amics que queden per repassar els millors moments de les seves vides. Així va ser una mica el concert d'Elvis Costello i Steve Nieve de dimarts al Palau de la Música. Més de quatre dècades fent música junts i un repertori esplèndid són motius de pes perquè aquests dos senyors pensin que és bona idea sortir a la carretera per tocar davant del públic sense The Imposters, la banda que normalment els acompanya.
I és bona idea, esclar que ho és, tot i que després de veure el concert podria ser millor encara si es despullessin més a l'escenari. Com ho van fer amb les balades de veu i piano, el format amb què més van brillar i que més bé s'adeia a l'entorn modernista del Palau. És més (i que ens perdoni Domènech i Montaner), a les magnífiques 'Almost blue', que va versionar Chet Baker; 'I still have that other girl', del disc que va fer amb Burt Bacharach, i 'She', de Charles Aznavour, encara els hauria anat millor un ambient de club, amb glaçons dringant dins els gots i una mica de remor de fons a la barra.
Era l'actitud que traspuava Costello, a qui sobren taules a l'escenari i que es mou amb la seguretat de qui sap que ha escrit algunes de les millors cançons de la història del pop britànic. Com 'Alison', dels pocs moments en què es van veure mòbils filmant (no li va caldre prohibir-los, com a Bob Dylan). Bon comunicador, lletrista audaç i no tan bon cantant, el de Paddington va caminar per una corda fluixa quan va entonar les seves cançons més exigents, desafinant sovint en els tons més alts.
Arma de doble tall
També era una arma de doble tall la música pregravada, que cutrejava en la majoria de casos, exceptuant la espléndida 'Watching the detectives', en la qual la base dub es va empastar molt bé amb la cançó (el cas contrari va ser 'Cinco minutos con vos', del seu disc amb The Roots). Costello també va agafar la guitarra acústica i l'elèctrica, que li va funcionar bé a 'Like licorice on your tongue', un blues que va posar el púbilc a cantar i picar de mans.
Steve Nieve (s'ha de pronunciar 'naïve') va estar esplèndid al piano i a banda de tocar també la melòdica i el sintetitzador, es va atrevir a cantar una estrofa d'una de les peces més conegudes del repertori de Costello, '(What's so funny 'bout) peace, love, and understanding', original de Nick Lowe. Això va ser just abans d'oferir un parell de bisos a l'entregat públic del Palau ('The whirlwind' i 'I want you'), que va acomiadar els dos camarades amb una ovació després dues hores de concert irregulars, però amb moments pels quals va valdre la pena ser-hi.
