[title]
Ho deia, amb altres paraules, Àngel Llàcer, tot parlant de 'La jaula de les locas': "Hi ha un retrocés en l’acceptació de la llibertat de la gent. Ara mateix, per exemple, totes aquelles coses que feien l’Enric Majó, la Mary Santpere i l’Ángel Pavlovsky no es podrien fer, ja que cada cop ens anem traient llibertats”. O serà que vivim uns temps més seriosos, més adustos.
Però el cert és que he pensat molt en això que afirmava Llàcer (per cert, està esplèndid a 'La jaula'), sobretot després de veure el breu retorn d'Ángel Pavlovsky als escenaris. Veure'l cantar 'The old dope peddler' de Tom Lehrer ('La canción del traficante', en la seva versió) em va fer caure de la cadira (és una manera de parlar, perquè La Gleva estava tan plena que vaig haver de veure el xou des de la cabina del tècnic), ja que no m'imagino un xaval jove entonant-la en un espectacle en un gran teatre sense rebre en sortir de la sala una denúncia de qualsevol persona sense un bri de gràcia al cos. És un tema irònic, cosa que ha desaparegut gairebé totalment dels nostres escenaris.
Sense Pepe Rubianes, sense Carles Flavià, amb Pavlovsky retirat i amb Ernesto Collado que ha decidit fer perfums en lloc de teatre no anem sobrats de gamberrisme. De poca-soltades ben fetes. Ens falten obres amb ploma (només tenim The Chanclettes!), gent que estripi, textos passats de voltes, una mica de macarrisme, olor de tronat, coses salvatges. Volem tornar a veure 'Gang bang' de Josep Maria Miró, per exemple. Volem que en Nao Albet i Marcel Borràs es passin tres pobles. Volem el relleu generacional de La Cubana. Una mica d'irreverència, una mica de mala bava, per favor. Els espectadors ho agrairan.
