[title]
Barcelona està repleta de vestigis històrics. N’hi ha de visibles, com les restes d’una antiga fàbrica tèxtil que va emergir d’entre les obres del Mercat de l’Abaceria fa prop d’un mes, però també n’hi ha tenebrosos, com la història de tortures de la comissaria de la Via Laietana en època franquista. Ara, però, l’edifici ubicat al número 43 d'aquest carrer, serà declarat com 'espai de memòria' en un intent de deixar de ser un recordatori de l’horror que van viure algunes persones dins les seves parets.
L’actuació s’emmarca dins la Llei estatal de Memòria Democràtica, que es va aprovar a finals del 2022 amb l’objectiu de fomentar el coneixement de les etapes democràtiques de la història d’Espanya i mantenir la memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista a través de diverses iniciatives. Així doncs, i d’acord amb la Llei, aquest patrimoni memorial, representatiu de la lluita i els conflictes per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, passarà a formar part de la Xarxa d’Espai de Memòria Democràtica de Catalunya de manera que l’Administració haurà de garantir la seva conservació, així com la identificació i senyalització adequada. A més, caldrà que expliqui i difongui els fets històrics que hi van ocórrer allà.
Amb tot, la declaració com a 'espai de memòria' no comportarà un canvi d’ús de l’edifici, tal com exigien les demandes de diverses entitats socials i de víctimes de la dictadura, com Memòria Popular o Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, entre d’altres. La comissaria continuarà funcionant com a Prefectura Superior de Policia de Catalunya.
D’altra banda, i també en línia amb la Memòria Democràtica i les demandes de les diferents associacions, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha demanat al ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, que s’anul·lin els consells de guerra contra figures republicanes i activistes antifranquistes que encara continuen vigents. Per exemple, encara està en vigor el procés judicial de la dictadura contra el president Lluís Companys, i també contra l’activista anarquista Salvador Puig Antich, de qui, de fet, enguany es commemoren els 50 anys de la seva execució a la presó de La Model.
