La històrica Casa Beethoven resisteix des de 1880 venent partitures en una Rambla en plena transformació

"A vegades m'han demanat mitges perquè veuen aquestes caixes d'aquí i es pensen que tenim mitges com les merceries d'abans. I algú ha preguntat si Beethoven ha estat per aquí treballant". Aquestes són algunes de les anècdotes que acumula Jaume Doncos en els gairebé 50 anys que fa que treballa a la Casa Beethoven (La Rambla, 97), la botiga més antiga de la Rambla que continua en actiu. 

Es va fundar el 1880 com a Casa Guàrdia. Era una botiga de partitures com “moltíssimes que hi havia a la Rambla”. En una època en què si volies sentir música a casa l’havies de tocar tu mateix, esclar. Cap al 1914 o 1915 Lluís Gonzaga Jordà va rellevar Rafael Guàrdia, “i va tenir la bona pensada de posar-li Casa Beethoven, perquè és un nom absolutament musical”. Després hi va haver el pare –"i l'Antonieta, una persona molt estimada"– i des de 1978, el Jaume, a qui ajuda la seva germana Àngels.  

Fora, les obres de la Rambla, en plena transformació, són una nosa. Però el que preocupa especialment a Doncos és la desaparició del veïnat. Les noves tecnologies, a més, “van desmuntant el negoci” (molts músics van amb tablet). “De moment resistim a base de veterania i perquè estem a la Rambla, un lloc especial”.

Tenim partitures de més de 100 anys, temes de moda, com ara el Bad Bunny

En aquest moment, tenen a la botiga unes 30.000 partitures diferents. "Des de Beethoven a Taylor Swift, Pink Floyd i Paco de Lucía, a sardanes, flamenc, el que sigui. També tenim un arxiu on encara conservem partitures que potser van estar de moda en un cert moment, potser aquell bolero que s'havia cantat fa 60 anys o La Marieta de l'ull viu, el cuplet que estava molt de moda als anys vint", explica.

Música viva

"La clàssica és fantàstica –diu Doncos–, però per a la majoria de persones, la banda sonora de la nostra vida no és Mahler ni Beethoven, sinó aquella cançó que cantava la mare o l'àvia quan eres petit, o aquell bolero que vas ballar amb la teva parella". "No volem ser un museu, sinó que la música la fem viva, que aquestes partitures les revisqui algú, que les toqui, que la gent pugui tornar a cantar-les i fer-les anar", assegura. "Tenim partitures de més de 100 anys, que en el seu moment eren músiques populars, com si fos ara un tema de moda, del Bad Bunny”, explica. 

Clients cèlebres

"Per nosaltres tots els clients són iguals, però també n'hem tingut de famosos: Montsalvatge, Mompou, Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels, Josep Carreras, Guillermina Motta, Paco Ibáñez i Barenboim han passat per aquí. Això també dona un punt atractiu a la botiga”. A més, entre finals del XIX i principis del XX, Casa Beethoven "era un punt de reunió". "Albéniz i Granados es trobaven aquí. Mossèn Cinto Verdaguer també tenia una connexió amb la botiga perquè clar, tot el món cultural estava relligat i aquest era un punt especial”.

Les botigues van desapareixent i van apareixent cases de souvenirs, de canvi, bancs o de cànnabis

L’aparador de fusta amb els fanals encesos, el taulell llarg, el bust de Beethoven, un piano que fins no fa gaire no parava de sonar… Són elements que es mantenen des del primer dia. Una mica més amunt de la Rambla hi havia Musical Emporium, del 1900, que ara és una casa de canvis. "Els van apujar el lloguer de 800 a 15.000 euros al mes, d'un dia per l'altre i van haver de plegar”, es lamenta. Ells no es troben en aquesta situació, però el panorama és desolador. 

"Les botigues van desapareixent i van apareixent cases de souvenirs, de canvi, bancs o de cànnabis”, diu. No demana una protecció especial –"no cal que venguis llibres i partitures; una persona que ven sabates o menjar també fa país i cultura"–, però és cert que el negoci va desapareixent. "A Nova York gairebé no n'hi ha, a San Francisco, Dinamarca i Suècia ja no tenen botigues. S'ha de veure que el futur va per aquí, cap a  la desaparició de moltes coses. És la nova realitat del món, contra això no pots lluitar”.