[title]
La crisi sanitària del coronavirus ens ha fet replantejar la vida de dalt a baix i els mesos de confinament han posat en el centre de les nostres vides l'habitatge. El tancament forçat ha sigut un dels experiments socials més bèsties dels últims temps, i ha tret a la llum les mancances, les virtuts i les complicacions de fer de les nostres cases un espai on passar-hi les 24 hores del dia. Alguns van donar valor als 3 m2 quadrats de balcó, altres van descobrir els terrats comunitaris i, molts d'altres, van adonar-se que feina i vida no poden conviure sota un mateix sostre. Ha de canviar el model d'edificacions? Hem de fugir al poble? Quin és el pis ideal anti-covid?
És en aquest punt del debat que ens hem volgut fixar en La Borda, un edifici cooperativista a l'antic recinte industrial de Can Batlló que no solament destaca perquè està fet de tones de fusta, sinó perquè és un bon espai per viure (també en confinament). Els inicis d'aquest projecte, minoritari a Barcelona però molt estès a països com Dinamarca o l'Uruguai, es troben a principis del 2017 quan un grup de socis de la cooperativa La Borda inicien l'aventura de construir la primera cooperativa d'habitatges de la ciutat.
Assequible, sostenible i pionera
Aviat farà 3 anys que es va posar la primera pedra en un solar del barri de la Bordeta cedit per l'Ajuntament durant un termini de 75 anys. Una cinquantena de socis (i actuals habitants) van emprendre una aventura de quasi 3 milions d'euros finançada a través de subvencions, quotes i un préstec d'una banca ètica.
Hi viuen en un règim de cessió d'ús, en el que la propietat de l’immoble és col·lectiva i recau sempre en la cooperativa. Mai es pot vendre ni llogar, el soci paga una quota mensual per despeses i, un cop marxa de la comunitat, el pis passa en mans d'un altre habitant que es trobi a la llista d'espera.
Un dels principals objectius és desmercantilitzar l'allotjament per evitar-ne usos especulatius. Totes les decisions de l'edifici passen per una assemblea i els habitants de La Borda tenen dret a espais comunitaris com la bugaderia, el pis de convidats, la sala polivalent, l'aparcament de bicis o un menjador amb cuina col·lectiva.
Aquest model, pioner a la ciutat tot i que ja ho segueixen altres habitatges similars a Barcelona, suposa una alternativa assequible i molt sostenible en un moment de grans dificultats per poder accedir a un pis.
El bloc compta amb 28 habitatges que donen a un pati interior, cor i equilibrador de la temperatura de tot el conjunt. Des d'un inici s'ha dissenyat perquè sigui un espai autosuficient, amb un sistema subterrani de ventilació i plaques solars. Els pisos poden ser de 40, 60 o 80 m2 i hi ha la possibilitat de fer-los més o menys grans a través de mòduls.
La Borda i altres projectes en camí són la mostra que un altre model d'habitatge és possible, més accessible i humà, on l'habitant es posi per davant del negoci. A més, no solament planteja un nou paradigma de construcció o propietat, La Borda està pensat per fer de la casa un espai per viure-hi i, perquè no, per passar-hi en condicions hipotètics nous confinaments. Una opció que fa comunitat, de proximitat i que, sobretot, pot marcar el camí cap a un model més democràtic i sostenible d'habitatge.
