[title]
Ho heu vist a moltes pel·lis americanes. Algú entra en un bar fosc i es demana una birra i un xarrup de whisky o tequila. Bé, doncs aquest ritual alcohòlic –que era el glop favorit de Jack Kerouac, per cert– és tota una institució al Lucky Schmuck (Joaquín Costa, 36). Aquest és el tercer bar que obre Two Schmucks del Raval (reconeguda fa poc com a l'onzena millor cocteleria del món per World's Best Bars, nosaltres ja us vam dir que molava quan va obrir, el 2016). Fa poc que Moe Aljaff –nascut a l'Orient Mitjà, crescut a Suècia– ha obert un tercer bar al carrer Joaquín Costa, entre la casa mare i el bar d'entrepans i cocteleria Fat Schmuck.
I allò que deia: cada dia, de 18 a 20 h, hi ha happy hour. Una birra top –mitja pinta de lager artesana local Caravelle, per exemple– i un xarrup et surten per tres eurets. Si a això hi afegeixes un entrepà de luxe, a cinc euros, surts menjat i begut –i una mica de gairell, acceptem-ho– per menys d'un bitllet de deu. "Ens dediquem a la cocteleria, però quan bevem, gairebé sempre anem de birra i xarrup", riu Aljaff.
I alerta, còctels a 6 a 'happy hour', després a 8 i 9 euros. "Vaig viure anys al Raval, i quan estava pelat, valorava que amb vuit euros em podia menjar un menú del dia. Per aquest preu hauries de poder beure't un bon còctel", opina. Lucky Schmuck és un bar d'aquells que inciten a la borratxera corrupta i hedonista: tot recobert de fusta, neons, banda sonora roquera selecta, decoració freak (un quadre de pantalla de Street Fighter, un cap de cavall sagnant... ) i un arsenal de mam bon, a preu just i sobretot ben preparat (la Kat, 'barwoman' del Collage, treballa també aquí). "Després de dos anys de merda de pandèmia volíem un lloc que fos una festa, relaxat, per passar-ho bé", explica.
Lucky Schmuck està especialitzat en cocteleria de whisky: en una carta curta, d'una banda, tens els còctels de tirador, a vuit euros, i a l'esquerra els que no, a nou. Els que ja venen preparats són ideals com a glop lleuger després de treballar. Els altres, més potents, et poden posar a l'inrevés. I tots són una meravella. Un exemple: el PB&J Sour (foto), whisky de sègol infusionat amb mantega de cacauet, amb gerds, llimona i ou. Una interpretació juganera, deliciosa i divertida del Whisky Sour, amb un peu al pisco i un toc de greix, i que evita les amanides flotants i els beuratges amb pinta i sabor d'Ànec WC. Aquí s'hi ve a beure, no a jugar amb el conjunt de tasses de te de la Bella i la Bèstia.
Aljaff dona bona part del crèdit del seu èxit a les dues 'bartenders' en cap, les franceses Pom Modeste i Juliette Larrouy. "El meu soci, AJ, va deixar el negoci de l'hostaleria, però amb elles al càrrec de cada local seguim sent Two Schmucks" ('schmuck' significa 'gilipolles', la classe de persona que trenca alguna cosa només per veure què hi ha a dins).
"Si Two Schmucks està centrat en la beguda, el Lucky se centra en l'atmosfera del lloc", prossegueix Aljaff. "Després de treballar en hotels de cinc estrelles, vaig pensar: 'Per què no barrejar la gran cocteleria amb l'ambient d'un bar de vells?". És a l'espai que ocupava la Taverna BJ, un bar d'entrepans clàssic del Raval i que conserva el seu encant rústic. El menjar és un altre punt important aquí: et pots calçar un entrepà impressionant –el Chopped Cheese, amb bolonyesa de vedella i formatge fos, clàssic de NY, repeteixo, a 5 euros en 'happy hour'– o tacs de bírria boníssims. Carta curta per gaudir, per embrutar-se les mans, a càrrec de Zafa, la xef responsable del menjar de tots els Schmucks (els entrepans del Fat són una altra meravella).
Allò bonic del petit imperi 'schmuck' és que un bar obert per dos paios amb una inversió de dos mil euros i sense socis capitalistes ("ens vam plantejar si dos tipus amb tanta poca pasta podrien obrir un bar en un país del qual desconeixen l'idioma") ha arribat a l'Olimp de la cocteleria. Després d'una fase d'obertura precària el 2016 –un bar amb una nevera de cuina domèstica com a estació i trastos recollits del carrer– successives reformes a base de cops de martell van portar Two Schmucks a la seva encarnació actual. I a les tres cocteleries, pots entrar amb pantalons curts i acabar la nit fotent crits damunt la taula. (Intenta fer això al Dry Martini, i el següent que beuràs serà el cafè de màquina de la comissaria).
Però Lucky Schmuck amaga encara més sorpreses: una sala de karaoke ("sense llista d'espera: cada quatre persones tenen 15 minuts i a cridar"), i un descens de neó als inferns del lavabo, amb bola de miralls inclosa, i tasses de vàter de presó ("ens han costat una pasta, però pots fer el que vulguis que no les trencaràs").
Un amic escriptor, bon coneixedor de taules i barres, em planteja una objecció: "no tenen ni la decència de posar la carta en català". Bé, les paelles dolentes del senyoret, explicades en català perfecte i a 23 euros, gentrifiquen més que un entrepà, birra i xarrup a 8 en anglès, 'mon ami'. Benvinguts al vostre nou bar preferit.
NO T'HO PERDIS: Les millors cocteleries de Barcelona
