Maria Arnal: "Molta gent encara no entén com funciona la IA i aquest desconeixement genera por"

Tots vam gaudir i admirar la seva etapa juntament amb Marcel Bagès, però fa tres anys que van decidir separar els seus camins i ara Maria Arnal es presenta ara en solitari, amb un primer disc únicament al seu nom sota el títol d'Ama, que es publica el 20 de febrer. Durant aquest temps ha estat involucrada en mil projectes: estudiant els models de veu sintètica al Barcelona Supercomputing Center, fent música per espectacles de dansa de Marcos Morau i La Veronal i creant instal·lacions sonores. Ara, però toca presentar Ama al públic, amb un nou espectacle on també hi haurà dansa i que s'estrena en directe a la sala Paral·lel 62 els dies 7 i 8 de març de 2026 (el 8 ja amb les entrades esgotades). 

Tinc la sensació que aquest disc té molt a veure amb el procés d’aprenentatge de tots aquests projectes.

Sí, tots aquests projectes al final surten de mi. Encara que siguin col·laboracions, m'hi he involucrat totalment perquè m’interessava la persona que l’estava dirigint, com el Marcos Morau i el Carlos Marqués-Marcet. Són artistes que m’interessen, la seva sensibilitat... Sento que m’he posat al seu servei i m'he deixat influenciar molt per aquestes altres formes d’art i d’expressió. És per això al directe d’Ama hi ha dansa, que és una cosa que mai m’hauria plantejat. I ara és perfecte, és com ha de ser. És molt orgànica amb l’energia del disc, amb la meva energia d’ara, i també té a veure amb haver pogut estar tan a prop d’una de les companyies més importants del món de dansa com és La Veronal i el Marcos Morau.

Venies de treballar amb el Marcel Bagés i aquest és el primer disc que fas en solitari. Com ha estat aquest procés de trobar-te a tu mateixa, sola però també envoltada de col·laboradors? Has hagut de buscar aquest entorn?

És un moment que he desitjat molt ja des del final de l’etapa anterior. Senzillament, el format que teníem ja no em permetia créixer més i ja no em sentia gens creativa. Per tant, desitjava molt poder sentir-me com em sento ara: tenir aquesta llibertat, aquesta flexibilitat, aquesta capacitat de canvi i aquesta responsabilitat total. Quan algú ve i em demana que faci la música del seu espectacle, no em puc amagar darrere de ningú, ni necessito ningú que em doni una solidesa. He aconseguit construir-la dins meu, tant pel que fa a visió artística com tècnicament, com a cantant i també com a productora i compositora. Això és una plenitud i em sento contentíssima d’aquest procés. No ha estat un fàcil, però ha estat molt bonic, preciós, ple d’amor i de devoció cap al meu ofici.

"Em sento molt més bona cantant i compositora, i amb aquest disc volia compartir tot aquest aprenentatge"

Et volia preguntar sobre la producció del disc. Has col·laborat amb el Pau Riutort i l'Alizzz, i crec que és tot molt coherent, amb una idea molt específica. Hi ha un cert minimalisme en les formes, tens una paleta de colors molt clara en aquest disc.

El que volia amb aquest disc era tenir un marc mental, que sempre m’ajuda molt quan començo un projecte, que és posar-me una espècie de regles del joc. Després sempre me les salto, però en aquest era molt important no protegir-me, no amagar-me darrere de res ni de ningú. És a dir, sostenir la vulnerabilitat o sostenir el procés de dir: "Això està aquí perquè a mi m’agrada i punt". I no necessito quinze pistes en una cançó. Sento que en els discs anteriors hi havia potser aquesta necessitat d’omplir, i per a mi ara era: "Si amb tres funciona, no en calen quatre". Volia trobar la màgia de cada cançó, el viatge de cada cançó, tant pel que fa a lletra com pel que fa a producció i la composició. Si la cançó és curta, però el viatge funciona, no necessitem posar-li una intro més llarga.

Tímbricament, sobretot, m’interessava molt tot l’univers vocal que, com bé has dit, havia desenvolupat des d'un lloc més d'investigació al BSC. Tot el tema de les veus sintètiques, de reproduir la meva veu amb molts models diferents, d'estudiar bé com funcionen aquests models de la mà de gent que en sap tant... Volia veure si realment, creativament, era una cosa que m'interessava o no. He treballat sobre aquest llegat tan heavy que és la polifonia, però barrejant-ho amb cançó, amb una voluntat més pop en algunes cançons i una voluntat de cançó més antiga o de cançons de ball en unes altres, o més electròniques. Són cançons molt diferents, elements que en un altre context semblarien impossibles de conviure, però que dins meu són molt orgànics. Hi ha hagut un treball molt conscient d’intentar que no hi hagués bolets i que totes les coses tinguessin una solidesa. He après molt, tècnicament em sento molt més bona cantant i compositora, i amb aquest disc volia compartir tot aquest aprenentatge.

"Animo tothom a tenir la curiositat d’entendre com funciona la IA i imaginar també usos positius, que n’hi ha molts"

Quina relació tens amb la tecnologia? Vas començar a experimentar amb intel·ligència artificial en un moment en què era gairebé ciència-ficció. No sé si ara tens la sensació que s’ha popularitzat tant que la gent la fa servir d’una manera molt low cost, i si això et genera sentiments contradictoris.

Jo crec que ara és moment d’experimentar. Realment estem davant d’una tecnologia que és molt poderosa. Està bé que tinguem por dels seus usos potencials, o d'usos que ja s’estan donant, precisament perquè ha avançat d’una manera superràpida i a escala global, amplificant segurament parts de la societat que són horribles, com les finalitats bèl·liques o la pornografia. Molta gent encara no entén com funciona aquesta tecnologia; s’han popularitzat uns usos però no un coneixement profund, i això em frustra molt perquè crec que és un mal del nostre temps: la poca capacitat d’atenció que tenim i la poca curiositat en el global de les coses. Ens quedem amb els titulars. Aquest desconeixement genera molta por, i jo animo tothom a tenir la curiositat d’entendre com funciona i d’imaginar també usos positius, que n’hi ha molts.

El missatge que per a mi és més important de transmetre és que aquesta tecnologia no és, almenys per ara, independent ni autònoma. Necessita persones darrere que, amb els seus valors o la seva falta de valors ètics, la usin de maneres no beneficioses per al món. Per tant, del que hem d’estar preocupats no és de la tecnologia en si, sinó de la gent que la fa servir de maneres negatives. Necessitem fer una mena de manifest ètic i espavilar-nos per demanar que aquesta tecnologia es pugui utilitzar d’una manera correcta, que no ens passi com ens ha passat amb internet.

"Tinc la meva veu física i uns sintetitzadors que sonen amb la meva veu. És la meva veu nova, una veu polifònica"

Jo, com a creadora, utilitzo aquesta tecnologia d’una manera molt específica, superètica, superartesanal, de la mà de gent superexperta i fent els meus propis datasets. Tot això m’ha permès entendre que la meva veu no és clonable. Hi ha dimensions que sí, però en global no ho és. M’ha fet valorar molt més tota la bellesa del lloc on la meva veu no pot arribar, de l’error, de la tècnica... M’ha fet entendre millor la humanitat de la meva veu. I ara tinc una veu, que és la que presento a Ama, que té una part que és física i té uns afegits digitals que puc utilitzar creativament, com una altra persona potser utilitza un sintetitzador. Jo tinc la meva veu física i uns sintetitzadors que sonen amb la meva veu. És la meva veu nova, una veu polifònica.

Quin seria el límit ètic per utilitzar la IA de forma creativa? Penso en aplicacions tipus Suno que t’ho fan tot pràcticament de zero.

Jo crec que són els datasets. Tots aquests models generatius treballen amb datasets que nosaltres omplim a internet. Cal una revisió exhaustiva: amb quins datasets treballes? Com a creadora, si la teva música està en un dataset d’una altra persona, hauries de poder tenir drets d’autor. "Jo et cedeixo la meva música perquè entrenis els teus models, però llavors cobro els meus drets d’autor".

Després podria haver-hi models públics, que fossin un bé públic amb uns marcs legals beneficiosos. Cal entendre els models massius com a models que s’han de regir per legislacions democràtiques que fins i tot puguem votar. El problema és que tots aquests grans models massius estan en mans privades, però sobretot estan entrenats amb la història d’internet des dels seus inicis. S’han descarregat internet i tot el que nosaltres hem estat bolcant: tota aquesta informació, fotografies, textos... Nosaltres som el producte, les nostres dades són el producte d’aquests grans models massius. La IA no podria existir si no hi hagués hagut tots aquests anys d’internet en els quals hem estat bolcant informació a les xarxes socials. Hauríem de generar espais per parlar de les pors i de les necessitats, de la mateixa manera que parlem de la por que ens fa Vox o determinats discursos racistes. Sobretot perquè sabem que moltes tecnològiques privades estan donant diners a partits d’extrema dreta.

"Sempre em costa molt quan em pregunten quin tipus de música faig. No és fàcil d’explicar"

Des que vas començar has fet una evolució des del folk cap a sons més electrònics i abstractes. Diries que l’electrònica és el nou folk perquè, bàsicament, el folk es fa amb els instruments de l’època?

Jo crec que soc molt folk en el meu cor, sí. El folk sempre ha de respondre a la seva època. Crec que parlar en gèneres és una cosa que està quedant obsoleta. És útil per comunicar-se, però cada dia surten 200.000 cançons de tots els gèneres a les quals tenim accés immediat. Per tant, el nostre món sonor ja està tot barrejat. En el meu cas, no penso mai en gèneres, no és una cosa que m’interessi. Sempre em costa molt quan em pregunten quin tipus de música faig. No és fàcil d’explicar, i segurament seria molt guai tenir-ho clar, però sempre m'he mogut en un espai entremig de coses pel meu propi caràcter.

Ara mateix presento un disc que té una voluntat més pop, però que també té tota una part de cantautora darrere de cada cançó. A Que me quiten, si li fas un arranjament acústic, et queda una cançó molt folk; o el mateix amb Pellizco. El cor de les cançons sí que respira una mica de cançó tradicional, però la manera de presentar-les, la producció, és molt més lliure i no es queda en allò que s’espera d’aquesta estructura.

Creus que hi ha una emoció que predomini al disc o que n'hagi estat el motor creatiu?

Jo crec que el disc té aquesta voluntat d’anar a llocs no imaginats. Hi ha una voluntat de fer-ho molt bonic, de poder-hi creure molt, d’estar orgullosa de dir: "Això és el que he fet i a mi m’agrada". El presento des d'aquesta tranquil·litat i pau interior. No volia fer un disc ràpid només per fer-lo o per la inèrcia d'allò que s’esperava de mi. Volia donar-me l’espai per poder-lo fer i presentar-lo quan sentís que estava fet. Crec que té una energia que és molt meva, però un jo que és nou, desconegut, i que és el que he volgut transmetre: el fet de no limitar-me a mi mateixa. M’ho he passat molt bé fent-lo, que és el que volia, i estic feliç.