[category]
[title]
Encara que de vegades fa la sensació que a Barcelona no hi cap ni una cocteleria més, en realitat el bon moment de la ciutat en l'escena coctelera internacional és una mena d'imant per a nous projectes. És el cas de Mugi (Pg. de Gràcia, 21. 937 94 75 00), que va obrir les portes fa uns mesos com la primera cocteleria japonesa de la ciutat.
Whisky japonès, sochu i sake són els tres pilars sobre els quals Lorenzo Cisi i Ibrahima Guenne –que van treballar junts a Londres– han muntat Mugi. Una cocteleria d'allò més polivalent, perquè a més d'una apetitosa barra, disposa de taules altes a l'entrada i, al fons, una sala amb taules baixes per a qui prefereixi estar més tranquil. I, atenció, un detall d'allò més japonès: plat perquè qui s'hi animi pugui portar i posar els seus propis vinils. "Però només bona música, eh", bromeja Guenne.
Això d'emportar-se un mateix la banda sonora a la cocteleria no és l'única proposta singular de Mugi. Disposats a animar les tardes de Barcelona i fomentar allò de prendre alguna cosa després de la feina, compten amb una carta dedicada al nomikai, una mena de vespreig japonès. En realitat, aquest nom es refereix a l'habit nipona de beure –normalment molt– amb els caps, però per sort aquí es pot eliminar la part tòxica de l'equació i, senzillament, prendre's un highball amb uns edamames picants a un preu molt ajustat, entre les 5 de la tarda i les nou de la nit.
Aquest combinat a base d'un licor –normalment whisky o sochu, més fort que el sake, menys que el whisky– i soda que ells mateixos elaboren i saboregen és una de les estrelles de la carta de Mugi que, ja en horari de nit, es mou entre els 10 i 14 euros per còctel. Per descomptat, com sempre que es parla de whiskys japonesos, el tiquet pot créixer fins on un vulgui o pugui, encara que a la carta juguen amb més d'una vintena de referències i hi ha opcions per a tots els gustos i butxaques.
A més de donar ben de beure, a Mugi s'han proposat que qui vulgui també pugui aprendre. Així que, tant amb el whisky com amb el sake, ofereixen petites cates amb tres glops més curts que permeten endinsar-se en aquest univers tan japonès. El sochu, que també es pot tastar sol, juga un paper clau en molts dels còctels perquè la seva baixa graduació en comparació amb altres destil·lats permet elaborar begudes lleugeres. Just el perfil més buscat últimament i que, sense renunciar a la profunditat del sabor, aquí treballen molt bé.
Fins i tot quan es recorre al tequila o mezcal com a base, el koji –el fong que es fa servir per fermentar l'arròs– es converteix en un potent ingredient per donar un toc asiàtic al glop, en propostes tan interessants com la de "pomelo i yuzu koshu", amb un punt picant d'allò més suggeridor.
Per picar, ara com ara ofereixen mitja desena de mossegades (katsu sando, gambes en tempura...) encara que la idea és que aquesta secció de menjar vagi creixent. De moment, a l'agenda de Mugi no falten visites de bartenders de tot el món i col·laboracions amb restaurants d'inspiració japonesa. Apunten alt, així que, abans que es facin massa famosos, millor anar a conèixer-los una tarda qualsevol i, de pas, descobrir això del nomikai.