[title]
Primer van ser Demasié (cinnamon roll), uns anys després Jon Cake (pastís de formatge) i fa poc Sucre Cremat. En els darrers anys, aquestes tres botigues de dolços van obrir el camí de les pastisseries monotemàtiques al Born (la infame Polleria per sort es va desinflar fa anys i era al Gòtic). I una nova incorporació ve a corroborar l’estatus del Born-la Ribera com a paradís del dolç: fa un parell de mesos que ha obert portes De Martini Tiramisù (Carders, 44. De Dl. a Dj. i Dg. de 12 a 23 h. Dv. i Ds. fins a les 24 h), una botiga-obrador especialitzada en el pastís líquid italià que ha conquerit el món.
De Martini Tiramisù és propietat d’empresaris italians establerts a Barcelona des de fa 20 anys, que van veure en l’escassetat de botigues de tiramisú de la ciutat un nínxol de negoci (sembla que a Barcelona hi hagi molt tiramisú, però comparat amb Florència o Roma hi ha poquíssimes botigues del tema, és clar). El gran atractiu estètic de De Martini és que mostra el producte d’una manera minimalista i alhora pots veure l’obrador des d’on s’elabora, i això inspira confiança.
Tenen cinc receptes: el clàssic (amb crema de mascarpone, galetes savoiardi, cafè i xocolata), el de festuc (amb pasta i festuc ratllat), el de nocciola (avellanes de Lú, Itàlia), el de maduixa (amb maduixa confitada, maduixa fresca i crema de yuzu) i el tiramisú amb yuzu. La base de les cinc receptes és la crema de la casa: "La fem amb mascarpone d’un petit productor italià, ous ecològics pasteuritzats i sucre", asegura el cartell de la botiga.
Servidor n'agafa un de nocciola i se’l cruspeix a l'acollidor banc de l’entrada de la botiga. I la veritat és que és boníssim. Potser no té tanta base de bescuit com altres que he tastat, però això fa que guanyi en cremositat, i el gust i la textura llaminers del mascarpone cremós amb la crema d’avellanes s'adiuen molt bé. Cada terrina individual costa 5,50 euros, però hi ha la possibilitat de comprar un pot gran per a 5 persones per 27 euros i convertir el berenar o les postres en una festassa de tiramisú.
No és ni de bon tros la primera botiga especialitzada en tiramisú de la ciutat, és clar —recordem el quasi punk Paraíso del Tiramisù al Poble-sec, que era com una botiga de tiramisú/restaurant clandestí instal·lats en un garatge, boníssim— o la molt propera Mamma Tiramisù (Sant Pere més Baix, 14), amb una oferta molt similar, però no tan variada i amb cafè a la italiana, quelcom no tan comú en el món del specialty coffee en què vivim immersos. Artesania o gentrificació? Deixem-ho en que a ningú li amarga un bon dolç, i el producte és de qualitat.
