[title]
Gros o petit, el plat ben farcit, al pot petit hi ha la bona confitura... i al gran n'hi ha més! En la saviesa popular, les dites positives al·lusives a la mida de les coses són inesgotables. Fa uns mesos, qui escriu es plantejava aquesta pregunta: què val més la pena? Tastar el millor suquet de peix del món en una porció molt petita, o la mateixa recepta molt ben feta en una ració abundant?
Bar Gros (Provença, 202. T. 937 55 70 31) respon a aquesta pregunta amb el seu nom. Obert fa amb prou feines una setmana per en Jordi Millán i la Sara Martín, és la primera incursió al centre de Barcelona del Grupo Angelita, una empresa de restauració amb origen a Nou Barris que, des del seu primer local el 2014, s'ha expandit per la perifèria: Casa Angelita (2014) i Camarote (2018, tots dos a Nou Barris) i després van venir Bocarte (Santa Coloma) i Cal Pesca (Sant Andreu). Tota una potència en l'escena del bon menjar de Nou Barris i Sant Andreu.
El saber fer d'un peixater de quarta generació
La besàvia de Millán venia peix en una cistella de vímet, i l'àvia Angelita va muntar la primera parada de peix al Mercat de Montserrat, que va continuar el pare d'en Jordi gairebé mig segle. Millán es va passar la joventut "aixecant-se a les tres de la matinada, carregant caixes de gel" i als 25 anys va comprar una parada de marisc a la Mercè. Cap a la trentena, Martín i Millán es van fer parella i van obrir un restaurant: van convertir una antiga penya de l'Espanyol de Nou Barris en Casa Angelita, una marisqueria i arrosseria amb preus no lesius per als veïns del barri.
"Vam aprendre a base d'hòsties, perquè al principi en Jordi posava els plats a preu de peixateria! Ningú no en tenia ni idea, de portar un restaurant. Si podies fer una hamburguesa, per a nosaltres ja eres un cuiner", recorda, rient, Martín. "Bé, en tres setmanes la cosa va començar a anar ràpid, perquè som gent d'estar-nos tot el dia pencant, al peu del canó", precisa Millán, un hostaler que desprèn el tracte càlid de qui ha estat tota la vida al capdavant d'una parada de mercat.
El cuiner a càrrec dels seus restaurants és Matías Paiva, un xef amb experiència en alta hostaleria i Michelin a Àsia i Europa, que m'explica que "intenta no copiar i que tot tingui un sentit". Tornem a la mida; Bar Gros és un enorme espai diàfan i colorista amb capacitat per a 70 persones, i una barra serpentejant que recorda els bars de mercat. Dona bon rotllo, com quan veus que una ensalada russa a 7,9... pesa gairebé mig quilo!
"Aquest no és un lloc on pagant 35 euros et quedis amb gana"
Cremosa i amb un refrescant contrast entre ceba fregida i confitada i la maionesa casolana, baixa coll avall en un tancar i obrir d'ulls (me la menjo en mitja ració, que també és possible i no vull dinyar-la). El tiquet mitjà és d'uns 35 euros, "però d'aquí no te n'aniràs amb gana, com alguna vegada m'ha passat en restaurants d'aquest preu", m'assegura Martín.
La carta de Gros és d'estructura classicota: vermut per començar, tapes calentes, platets –expressió que, per una vegada a la vida... corresponen a plats enters!– i un apartat de plats de productàs per compartir. Com, per exemple, un llobarro fresc sencer, de gairebé un quilo, a 39 euros (comprar el mateix sense cuinar ja et costa això) o una mitjana de vaca vella. "Després de 25 anys de peixater, tinc els contactes per comprar molt bon producte a Mercabarna i a les llotges, i tot el que arriba aquí ho puc posar a preus molt assequibles", explica Millán.
Deia estructura clàssica, però Paiva es permet jocs brillants en una cosa tan sobreexplotada com la tapa clàssica. La seva versió de la bomba de la Barceloneta seria una bomba... cordovesa? Perquè no és una pilota –més aviat un pilotasso, tot un plat sencer a 8,9– que va farcida d'un cor de guisat de cua de bou, a la qual hi claves la dent i notes les hores de xup-xup i cartílag. Descansa sobre la seva reducció, i el contrast entre la salsa gairebé dolça i la maionesa picant, amb la suavitat del puré de patata arrebossat, és de traca. Pensen en gran: han convertit una tapeta en un plat de cullera.
I boníssims són també els daus de bacallà fresc salat i dessalat al pil-pil, "que per tenir menys col·lagen que el bacallà de cria té més dificultat per fer quallar el pil-pil", em diu el xef (atenció a les seves fantasies de postres creuades, com la imbricació d'una torrada de Santa Teresa amb el mel i mató o un flam-crema catalana). M'asseguren que no utilitzen cap cinquena gamma, tot cuinat des de zero.
Hi ha una petita vitrina de producte selecte de llotja (gamba vermella, navalla, ostres de Normandia) per als gourmets, però la intenció de Bar Gros "és que un xaval pugui menjar bé a base de gastar-se 20 euros, tant com d'altres es deixen 50 o cent. Volem que això sigui un lloc on es mengi molt bé i sigui divertit, sense cap més pretensió, això va amb la nostra personalitat", conten. Si això fos un article d'opinió, diria que Barcelona necessita més llocs així.
¿Més ganes de barres amb solera? Aquí tens 21 bars imprescindibles
