[title]
Qui vol treballar a 38,9 °C? Ningú. I no és una pregunta retòrica: és la temperatura que va registrar l’Observatori Fabra el passat dissabte 16 d’agost. Mai, en 112 anys de dades, Barcelona havia fregat aquest límit de calor en ple agost. Un motiu de pes –i gairebé de supervivència– perquè el vuitè mes de l’any s’hagi convertit en el moment de l’èxode vacacional.
Però l’agost no és només calor. També és història. Fins al segle XIX, només les classes benestants podien permetre’s unes vacances. El 1918, una llei espanyola va reconèixer 15 dies de descans als funcionaris, i el 1931, la Segona República va establir un permís anual de set dies per a tots els assalariats. Però entre inestabilitat política i crisis, la realitat és que la majoria de treballadors no van poder gaudir de vacances pagades fins ben entrada la dècada dels 60.
Quan per fi van arribar, ho van fer de la mà de les fàbriques: a l’agost, la indústria parava màquines, i el tancament va acabar arrossegant oficines, botigues i tot el que hi havia al voltant. Al camp hi havia menys feina: després de la collita de juliol i abans de la verema de setembre, el mes quedava a mig gas.
Un altre factor decisiu és el calendari escolar. El curs acadèmic espanyol acaba a finals de juny i arrenca a principis de setembre. Traducció: si teniu criatures, les vacances són al juliol o a l’agost. I, tradicionalment, ha guanyat l’agost.
A tot això, s’hi suma la geografia. Som un país de platges i cales, i l’estiu és l’època daurada del turisme nacional per gaudir-ne. Afegiu-hi el 15 d’agost –festiu de l’Assumpció de la Mare de Déu– que ha actuat com a punt d’ancoratge: per a uns, l’inici de vacances; per a altres, el final.
Ara bé, alguna cosa comença a canviar. Hotels i associacions del sector detecten una certa desestacionalització. El canvi climàtic i la calor extrema empenyen cada vegada més gent a viatjar al setembre, el teletreball dona més llibertat, i cada cop hi ha més llars sense fills que poden triar dates alternatives.
Potser l’agost continuarà sent rei, però tot indica que el seu regnat ja no serà tan absolut.