[category]
[title]
Barcelona sortia a la cursa amb dues estrelles Michelin perdudes per endavant: l'Oria de Martín Berasategui, tancat per reformes a l'hotel Monument –i que reobrirà aquesta primavera i haurà de revalidar l'estrella– i el Teatro Kitchen & Bar, que abaixarà definitivament la persiana el pròxim 21 de desembre perquè així ho ha decidit la seva nova propietat. I des de la gala de la Guia Michelin 2026 per a Espanya, aquesta pèrdua s'ha compensat automàticament: per la part baixa de les Michelin, la capital de Catalunya guanya dos restaurants amb una única estrella, la seva primera.
Aquests són Kamikaze de l'Enric Buendía i Scapar de Koichi Kuwabara, dos restaurants de fortíssima influència asiàtica (bé, de fet, Scapar és un menú omakase a càrrec d'un xef japonès). Per la seva banda, Kamikaze –allò de taverna ha caigut pel camí– és un restaurant de cuina d'autor amb un elevat influx del sud-est asiàtic, sobretot nipó. Aquí veiem que la influència d'Elbulli en l'alta cuina continua sent immensa: la Michelin ha premiat a Barcelona la visió del sud-est asiàtic de Ferran Adrià; per una banda, Kuwabara va ser deixeble d'Albert Raurich a Dos Palillos, el principal dissenyador de la visió japonesa d'ElBulli, amb el permís de Ferran Adrià. Per l'altra, Buendía va esmolar la seva inspiració, assossegada i minimalista, a Disfrutar, el restaurant on va treballar abans d'iniciar el projecte Kamikaze amb Aristides Ribalta.
I ja que parlem d'ElBulli, val a dir que el gran triomfador a Barcelona ha sigut l'Albert Adrià, amb una merescudíssima segona estrella per Enigma, el seu gran projecte personal; després de la desfeta de la pandèmia, Adrià va posar tota la seva força creativa a Enigma, un restaurant del tot compromès amb una visió creativa arriscada i alhora juganera de l'avantguarda, un glop llarg de minimalisme virtuós que exigeix l'atenció plena del comensal. "Ha estat una sorpresa rebre la segona estrella, moltes gràcies, realment no m'ho esperava", han sigut les lacòniques paraules d'Adrià (la guia francesa li ha negat la segona distinció en tantes edicions que realment no devia portar un discurs preparat).
També han triomfat l'Aleia de Rafa de Bedoya i Pablo Airaudo i Mont Bar, amb Francisco José Agudo als fogons, que passen a engreixar l'exclusiu club de les dues Michelin, la sala d'espera de l'Olimp. I tornem un cop més a la zona d'influència d'ElBulli: Agudo fou cap de cuina de Tickets, el projecte d'Albert Adrià i els germans Iglesias que va catalitzar la renovació de l'alta cuina a Barcelona fa quasi 15 anys.
Enguany, la guia francesa ha sigut generosa amb Catalunya: quasi totes les noves dues estrelles són de restaurants catalans! Molt concentrats a la capital, això sí. I en tots els formats i estils: la guia premia el minimalisme japonès, la cuina mediterrània, l'herència bulliniana –segons Ferran Adrià, Enigma és el més similar a ElBulli on es pot menjar avui– i el format de bar gastronòmic del qual Mont Bar n'és el màxim exponent.
L'únic moviment Michelin fora de Barcelona ha sigut la segona estrella de La Boscana, a Bellvís (Lleida). I l'únic xef premiat amb la segona estrella fora de Catalunya és un català, Ramón Freixa. En l'apartat de triestrellats no hi ha hagut novetats, però tampoc mal rotllo: cap dels restaurants amb el màxim guardó ha tingut el fatídic entrebanc que sol precedir la caiguda. O segui que la conclusió és que els inspectors francesos estan encantats amb l'escena gastronòmica de Barcelona.
I una obvietat; pel que fa a l'alta cuina, l'afirmació de la superioritat de l'escena de restaurants de Madrid per damunt de la de Barcelona és un mite: Barcelona guanya tres nous biestrellats, i Madrid un.
Vols menjar bé sense deixar-t'hi el sou? Fes una ullada als 50 millors restaurants de Barcelona
