[title]
L’estat de degradació de la grada —disculpeu l’al·literació, era massa evident i llaminera per no fer-la— que hi ha a la cantonada Mar-Besòs del parc dels Jardins de Josep Trueta a Poblenou crida l’atenció del passavolant (jo feia una dècada que la veia, però em va picar de veritat la curiositat sortint de dinar de l’Atipical Casa de Menjars). Per la proximitat amb l’escola pública Les Acàcies, es podria pensar que aquestes grades, precintades per l’Ajuntament, estan pensades per veure-hi espectacles de final de curs o ves a saber què. Doncs no.
La història entronca directament amb el passat popular i associacionista del Poblenou.
Només cal mirar la placa commemorativa que hi ha davant l’obra. Som davant d’un fragment de la primera piscina municipal coberta que va tenir Barcelona, i que va ocupar aquest espai del 1960 al 1989. Però la història ve de molt més enrere. Des de l’any 1924, el Club Natació Poblenou havia tingut la seu a la platja de la Mar Bella, on, a més de natació, s’hi practicava el patí de vela. La contaminació de l’aigua derivada de l’aparició de la indústria en aquella zona va fer que els socis desitgessin un trasllat, que es va tornar forçós quan un temporal va destruir les instal·lacions i en va obligar l’enderroc.

No va ser fins al 1960 que es va inaugurar en aquesta plaça —aleshores anomenada plaça Lope de Vega— la que fou la primera piscina coberta municipal de Barcelona. (Aquests quasi trenta anys d’espera diuen molt de la consideració que el franquisme tenia per l’associacionisme popular.) El nou equipament constava d’una piscina olímpica, un trampolí de salts i un poliesportiu de futbol sala, hoquei patins, bàsquet i handbol.

L’espai va inaugurar una època daurada per al club, amb un planter d’esportistes internacionals i olímpics en natació, waterpolo i rugbi. (I, com explica el molt recomanable blog Barcelofília, fins i tot hi va cantar la Gigliola Cinquetti en una pel·lícula de l’any 1966). Es va enderrocar a finals dels anys vuitanta, i des del 1990 el Club Natació Poblenou té la seu a Can Felipa i al Complex Esportiu de la Mar Bella.

En va quedar com a record aquesta grada, avui precintada, on dormen persones sense llar i cau a bocins. La grada i els voltants immediats necessiten una intervenció pública: l’herbota feréstega de la base s’ha convertit en un pipicà espontani, d’aquells que, quan hi poses els peus, t’agafa fàstic pels variats matisos d’humitats i olors que t'assalten, des de la punta dels dits del calçat obert fins al nas.
NO T'HO PERDIS: Parcs i jardins amb encant de Barcelona