[title]
"Calia estar a Slow Food, tenir l’estrella verda Michelin i alhora el Sol de Repsol. Donava a menjar a vuitanta comensals al dia i m’havia autoimposat moltes regles: volia la sostenibilitat al cent per cent. I al final no podia comprar res, perquè tot se m’escapava del marc en què m’havia confinat". Qui parla així és Matteo Bertozzi, el xef italià que va triomfar sense estar-se de res amb My Fucking Restaurant (MFR a partir d’ara) i el marcianíssim i exquisit gastrobar de vins Assalto.
A l'epicentre guiri de la ciutat, a Nou de la Rambla a 50 metres de la Rambla, Bertozzi va fer una carambola digna de campió mundial de billar: va aconseguir un restaurant gastronòmic informal que va triomfar entre locals i turistes —favorit de Slow Food i alhora número u a Trip Advisor— amb tot ecològic i sense gluten. Sembla un gag de Pantomima Full (només li faltava ser halal), però és real. "Feia vuitanta, cent comensals al dia. MFR era molt divertit i molt fotut alhora. Érem un dels llocs més sostenibles de Catalunya, utilitzàvem ozó en lloc de químics. Però no era tan rendible. I vaig dir prou", explica entre satisfet i alleujat.
Fa sis anys que visc a Poblenou i vaig veure que el Raval no es recuperava, anava a pitjor.
Aquesta és la notícia: Bertozzi va vendre la seva part de MFR i Assalto i acaba d’obrir Atipical Casa de Menjars (Llull, 259. 615 66 97 83. Dt. i Dc. de 12.30 a 15.30; Dj. a Ds. de 12.30 a 15 h i de 19.30 a 22.30; Dg. i Dl. tancat). Està entre els jardins de Gandhi i de Josep Trueta, en una zona de Poblenou encara verge de cafeteries d’especialitat i expats. I això de casa de menjars no és postureig: al migdia s'hi menja per un preu de 18-20 euros, i a la nit entre 25 i 30.
Bertozzi és sincer i directe: "Fa sis anys que visc a Poblenou. I vaig veure que el Raval no es recuperava, sinó que anava a pitjor. Tenia ofertes i vaig dir, saps què? Fins ara. Viure i treballar a prop del restaurant és un altre món, a la tarda tornes a casa teva. Necessitava una cosa més tranquil·la i relaxada".
Per què Atipical? Abans hi havia un restaurant anomenat el Tipical, i li va fer gràcia. No és gaire Tipical: "És un restaurant gastronòmic de barri. Hem fet un pas més cap a Itàlia que a MFR, perquè no tenim gluten i ens fem la pasta. Continua sent un gastronòmic molt divertit i no massa car", considera. Doncs m'assec a menjar: Bertozzi em serveix mitges racions, perquè pugui tastar més coses. Primer, una amanida amb verat (poc) rostit, remolatxa, iogurt i taronja, una delícia refrescant i cítrica, amb el contrapunt fumat del verat i el toc torradet i càlid dels pinyons.
I em flipa el bistec tàrtar de la casa. De vedella angus madurada 45 dies, amb rovell d’ou fumat, porta una maionesa de pebre espelette i cibulet. Ho arrodoneix el greix de la mitjana, afegit, que li confereix un sabor més dolç i llaminer que l’habitual, menys fèrric. S'escura amb el pa sard carasatu (i costa deu euros, la mini-noti és que un dels tàrtars més barats de la ciutat també és un dels millors).
El festival continua amb unes mongetes verdes amb stracciatella fumada, miso casolà amb retalls de pa i ametlla garapinyada, un plat estiuenc i amb matisos.
I em deixa KO amb esplèndid un tataki de presa ibèrica tonnata. La mateixa salsa que al plat italià, però amb porc. La típica crema de tàperes i anxova va combinada amb un chimichurri d’algues, el toc de greix contrastat amb salinitat marina i vinagre. Un plat deliciós i ple de contrapunts.
Més Itàlia atípica estil Bertozzi en uns esplèndids raviolis farcits de patata fumada, amb demi-glace de ceba cremada i pecorino romà.
I culmino l'àpat amb un plat intens i quasi de cullera: la seva versió del xai marroquí, amb coll de corder ecològic acompanyat de pastanagues i cigrons en diferents formes i coccions, boníssim.
Cal valorar l'Atipical en la seva justa mesura, que no és poca: estem en un restaurant gastronòmic a preus de barri, on el xef crea en cada plat. I s'hi menja, al migdia, en un rang molt similar al del Gelida, per exemple; Bertozzi ofereix molt bon producte de temporada i proximitat amb un toc mestre. A la nit, la carta és molt similar i el preu només puja uns quatre o cinc euros.
Atipical és un restaurant a preus de barri on el xef crea en cada plat
(Per cert, tenim sort de viure a Catalunya, amb tot allò de bo que ens dona la primera Regió Mundial de la Gastronomia; fa poc vaig veure un documental de la nova cuina nòrdica, i els molt desaprensius et claven 350 euros per una degustació amb plats d’anet granissat, ruca, herbes silvestres, fulles de pi i esterificacions de nata agra. Això sí, tot en plats d'un disseny meravellós).
L’estil de cuina d'Atipical és potser més directe que a MFR? "Sí. Són plats que donen molta feina, però vull que s’entenguin. Estem en un barri. No puc anar a la creativitat total com a Assalto", corrobora Bertozzi, no sense advertir que a la nit posaran tocs més divertits. I malgrat que a migdia es mengi a 18, 20 euros, "si la gent vol menú, posaré menú, i cuinarem exactament igual. I a la nit, diversió una mica més friki". Compren "en petit i ecològic", i la carta canviarà cada setmana: de moment, aquest és un lloc d’ús habitual, de festa quotidiana.
Hi ha una gran feina a la carta de vins a càrrec d'en Dario, el sommelier: disposen de 40 vins de km 0 i de tot el món, naturals i no, amb 15 referències a copes, a preus molt interessants. "Tota la nostra botelleria és molt barata. Hem volgut guanyar menys per moure més vi. Qualsevol que sàpiga de vins ho apreciarà", explica. I en un gest que exemplifica la seva vocació de barri, et donen l’aigua filtrada gratis i la copa de birra a 2,20 euros, que com qualsevol que viu a Barcelona sap, és el mínim comú denominador de preu de bar manolo.
Barcelona passarà per aquí. Per l’elaboració dels plats i el seu preu, per com d’agradable que és el lloc, per la possibilitat de sortir de menjar i passejar per un parc. Són paraules de Bertozzi que subscric al cent per cent. Aneu a Atipical abans no hi hagi llista d'espera.
NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona