Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Què se n'ha fet, de Lluís Soler?
Notícies / Teatre i Arts Escèniques

Què se n'ha fet, de Lluís Soler?

Això ja ho he viscut
Foto: Maria Dias Lluís Soler

Quan Walter Ormund surt a escena, al Black Bull Inn, un hostal de Yorkshire regentat pel Sam i la seva filla Sally, ja duu al cos set o vuit whiskies. Hi és perquè ha reservat una cambra amb la seva esposa, la Janet, per passar-hi la Setmana Santa. Lluís Soler, l'actor que l'encarna, diu que és d'aquella mena d'homes que beu molt però no s'emborratxa. “És un personatge que em convenia: un home que fa 20 anys que es vol suïcidar, però que no ho ha fet, a qui li agrada el whisky i que passa gust de parlar amb en Sam dels pastors mentre mira per la finestra”, diu Soler. Un actor que torna a trepitjar un escenari important després d'un temps més aviat 'amagat'.

En Walter és un dels personatges d''Això ja ho he viscut', obra del dramaturg anglès J.B. Priestley, autor de la coneguda 'El temps i els Conway' i 'Truca un inspector', que va fer Josep Maria Pou al Goya (2011), i tercera part del seu cicle sobre el temps, de la qual en formen part les dues peces esmentades. Perquè aquí, ens diu Soler, “tot és com un 'déjà vu'”. Un dels personatges, el Dr. Görtler (Carles Martínez), és un exiliat alemany que, en somnis, preveu què passarà. De fet, quan apareix per primer cop demana per un home ric (Walter) i la seva esposa més jove (Janet, Sílvia Bel). En saber que no hi són, assegura que potser s'ha equivocat d'any!

És una obra coral, que Soler agermana amb el 'Dissabte, diumenge i dilluns', d'Eduardo de Filippo, que ell va fer al TNC amb el mateix director que ara, Sergi Belbel. Amb ell ha saltat una quinzena de vegades a l'escenari, des del 'Desig' de 1991. No treballaven plegats, tanmateix, des de 'Fedra' (2015). “M'agrada perquè munta molt ràpid i de seguida està fent passis, cosa que aviat tinguis una visió conjunt d l'obra”, indica Soler.

L'actor assegura que va pujar l'Everest fa uns anys i que ja està de baixada. El 2014 va debutar com a director a la Sala Muntaner amb 'Pensaments secrets' (2014), cosa que no pensa repetir. “En vaig sortir escaldat i vaig adonar-me que feia millor d'actor que de director”, afirma. I mai no li passat pel cap ni dirigir un teatre ni participar-ne en l'obertura de cap. “Tinc un ego massa petit”, assumeix. Ell, que va ser cap de cartell, que va fer de Max Estrella en una de les millors obres que he vist mai a Barcelona, el 'Luces de bohemia' a la mateixa Biblioteca, però amb direcció d'Oriol Broggi, l'home que el va tornar a posar en circulació la temporada passada amb un paper petit en la inauguració del Grec 2018.

El que sí que té gran és l'amor cap a la poesia. Ell sol ha fet 'Canigó', 'El comte Arnau', un espectacle al voltant de Vinyoli i 'L'Odissea', que li agradaria recuperar perquè s'atreviria a dir que “la traducció de Carles Riba és millor que l'original”. Parla clar, Soler.

“A 'Això ja ho he viscut' ens adonem que, a la vida, anem repetint coses”, apunta Soler, que ho trasllada al teatre, en el fet d'anar repetint una funció fins que arriba un dia que la fas bé. El seu Walter és “un home que ha lluitat tota la vida per ser estimat, desitjat, i no ho ha aconseguit”. I és que la Janet viurà l'enamorament sobtat d'un altre personatge.

L'actor deixa clar que a 'Això ja ho he viscut' hi ha la flaire de Shakespeare i el gust de Priestley de jugar amb el temps. Tot passa durant tres dies, cosa que provoca que l'acció passi a poc a poc de manera que el públic pugui assumir la veu dels personatges, la seva personalitat. “L'important és el text, la relació entre els actors i ningú no ha de córrer”, afegeix.

NO T'HO PERDIS: Els musicals de la cartellera

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments