[category]
[title]
Retrats de Richard Nixon, Bob Marley, Sting, Keith Haring, Cicciolina, la família Pujol, i també escenes de la Barcelona dels 70, els 80 i els 90, moments històrics com l'atracament al Banc Central, la primera manifestació contra la repressió sexual, la SEAT en vaga i l'anomenada guerra de la patata. Sigfrid Casals, fotoperiodista de mirada precisa i gran sensibilitat compositiva, va prémer el disparador de la seva Nikon davant d'aquestes i de moltes altres situacions per a mitjans com El Periódico, El Noticiero Universal, Cambio 16 i l'agència Cover. Ara, molts anys després que aquestes instantànies caiguessin gairebé en l'oblit, les recupera en una exposició i en un llibre amb el mateix títol, El plaer de mirar.
Entre milers i milers de negatius, a la tria hi podem veure també escenes quotidianes al barri Xino, a la presó Model, a l'hospital psiquiàtric de Sant Boi o simplement al carrer, on capta moments preciosos com la sèrie dels petits jugant a metges o el nen fugint dins d'una nau a Alcoi. Podeu veure-les al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10) fins al 15 de febrer, gratuïtament, en la mostra que inaugura el cicle d'exposicions de fotoperiodisme Mirades que perduren, on també podreu consultar el llibre, que a banda de contenir més instantànies, proposa un diàleg entre fotografies que està carregat de significat.
Periodisme de trinxera
Nascut a Barcelona el 1943, Sigfrid Casals va aprendre a mirar observant la gent des del balcó de casa, a la plaça Rius i Taulet (ara de la Vila de Gràcia), va estudiar cinema a Madrid, però es va interessar seriosament per la fotografia fent el llibre Nens, no ninots (1977) amb el Col·lectiu Document i sota la batuta de Lucho Poirot. Després de dues dècades dedicant-se al "periodisme de trinxera", el 1996 va deixar-ho per passar-se a la imatge corporativa. És una sort que ara puguem recuperar el seu llegat, que és també un llegat de Barcelona, Catalunya i la resta d'Espanya (a la mostra veureu també instantànies preses a Sevilla i a Madrid).
El plaer de mirar és una mostra petita, que es veu en poc temps, però que té un important valor documental i artístic. El seu estil recorda el de Cartier-Bresson, amb qui ha compartit espai en reculls de fotografies internacionals, i sobretot delata una manera de mirar singular, molt personal, a través de la qual nosaltres ara podem recuperar fragments del nostre passat com no recordàvem haver vist abans. A més, al llibre trobem altres fotos més que curioses, com les de Pasqual Maragall bevent orxata amb Yoko Ono i les de Josep Lluís Núñez amb un jove Maradona.
El plaer de mirar
Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Fins al 15 de febrer.
De dl. a dv de 9 a 14 i de 14.45 a 19.30 h; dv. de 8.45 a 15.30 h.
Gratis
