[title]
Cada comerç de proximitat que tanca a Barcelona és un petit drama. I si l'establiment que ho fa és al bell mig de la Rambla del Poblenou, el lloc de Sant Martí més castigat per la gentrificació i l'afluència de negocis (brunch, cafeteries d'especialitat...) que no tenen res a veure amb la població autòctona que s'aferra al barri amb dents i ungles, el drama és doble. I aquest és el cas que ens ocupa; la fleca i pastisseria artesana Cruixent, que va obrir al Poblenou l'any 2013, va abaixar la persiana el passat 31 de juliol.
Ho va anunciar al seu compte d'Instagram a finals del mes anterior: "Durant 14 anys hem lluitat per adaptar-nos als canvis, reinventar-nos i tirar endavant aquest projecte amb dedicació i passió. Però els darrers anys, en un context socioeconòmic cada cop més complicat, ens han acabat fent entendre que hi ha batalles que un petit negoci no pot guanyar tot sol", explica la publicació.
El flequer i enginyer Josep Anton Ribas addueix diversos motius de tancament: la Juana, la mestressa, "ja fa temps que hauria de poder gaudir de la seva jubilació", i el seu fill, l'Uri, "que és enginyer, podrà desenvolupar la seva professió en unes millors condicions".
La dificultat de mantenir un petit negoci
Però el motiu de fons rau en el fet que "mantenir viu un petit negoci és cada cop més inviable. Els costos no deixen de pujar, els marges s'estrenyen i la cultura del consum ha canviat. Cada cop exigim més immediatesa, preus més baixos i més comoditat, però sovint sense ser conscients del cost que això té per als petits comerços que intenten oferir un servei proper, humà i de qualitat", és la reflexió que fa Ribas.
Pels residents del Poblenou, aquesta és una pèrdua molt simbòlica: era un comerç de proximitat a la Rambla amb Pujades, centre social del barri, encaixonat entre cafeteries d'especialitat. I no és que tanqui un comerç centenari, però sí emblemàtic; perquè era un negoci de barri compromès amb el veí però també amb la innovació.
Al Cruixent es notava l'ofici de la família Ribas, enginyers, amb la panificació contemporània: Ribas pare fou assessor d’una farinera, i al Cruixent hi va desenvolupar una fórmula que combinava farines de blat forment i blat de moro a més del llevat natural amb una fermentació llarga, aplicada a coques de forner aromàtiques i compactes, sense grans alvèols.
De fet, les coques de recapte eren una de les grans especialitats de la casa, encara que els seus pans (que bons que eren l'integral i el gallec!) i la brioixeria tampoc no es quedaven enrere. I de fet, el drama del tancament del Cruixent és l'evidencia de la dificultat perquè tiri endavant un projecte sense grans inversors i de classe mitjana, modern i amb vocació popular, com fins fa poc va passar amb Dr Zhang i l'Ofis.
El Cruixent no era especialment barat, però sí de gran qualitat: i els veïns estàvem encantats de pagar aquests cèntims de diferència per deixar els diners en una família del barri en lloc d'una cadena participada per un fons d'inversió. Però pel que sembla, amb això no n'hi ha hagut prou.
Ets panarra? Encara queden moltes fleques artesanes bones a Barcelona
