Notícies

Tanca la Bodega d'en Rafel, el gran bar clàssic de Sant Antoni

En Rafel Jordana anuncia que abaixa la persiana "entre el proper 31 de desembre i el 20 de juny del 2022"

Ricard Martín
Escrit per
Ricard Martín
Editor de Menjar i Beure, Time Out Barcelona
Bodega d'en rafel
Foto: Iván Moreno
Publicitat

Un tuit va fer saltar la notícia: tanca la Bodega d'en Rafel. De fet, aquesta és una espasa de Dàmocles amb la que la parròquia habitual està acostumada a conviure. En Rafel Jordana, després de més de trenta anys a peu de barra, sovint deixa anar que té ganes de jubilar-se i que un any d'aquests tocarà. I sembla que ara va de bo. Això sí, "la notícia ha saltat més del que em pensava", m'explica. "Hem entrat en una dinàmica per on desfilen per la bodega tots els mitjans de comunicació: TV3, BTV, 8TV... I jo encara no sé quina serà la data exacta de tancament, no puc dir a TV3 un dia concret perquè vinguin a fer un reportatge, per exemple", riu. 

El taverner només assegura que el moment de plegar veles serà un dia entre "el 31 de desembre i el 20 de juny". Sobretot per motius fiscals i perquè "tancar un negoci com aquest no és apagar l'ordinador i guardar el llapis. Tens contractes amb proveïdors, subministraments, loteria, moltes coses. Però no patiu, que quan toqui en faré un comunicat". 

Bodega d'en Rafel
Foto: Time Out BarcelonaBodega d'en Rafel

Per què tanca? Ara que sembla que bars i restaurants tornen a funcionar i torna el consum i el turisme. "Pels lloguers exagerats de Sant Antoni, per la pandèmia, i per la meva salut, que ja toca jubilar-me. Vull estar amb la meva dona", resumeix. Farà 64 anys el 20 de novembre.

La gent, però tindrà temps d’acomiadar-se, oi? "Ara hi ha cua per menjar i algunes noies marxen plorant, a la nit. Jo els dic: 'si no passa res, ja ens veurem pel carrer'. La joventut típica de la bodega és així, els veus molt valents, però els toques la fibra i s'emocionen". En Rafel resumeix en una frase què els  ha donat: "Pels joves, això ha sigut sempre un lloc de bonhomia on sempre s'hi han trobat molt bé, i ens han rebut amb tot el 'carinyo' del món".

Jove i vell. Aquest és un dels factors que fan d'aquesta bodega de barri un lloc únic: la combinació de clientela octogenària amb joventut moderna, 'hipster' o com en vulgueu dir, i un sector de públic literari i artístic també assidu: explica que en Quim Monzó o en Carlos Zanón fa poc li han demanat si és cert que tanca.

I tots hi venen per un tracte fantàstic, un pernil encara millor (que sembla mentida que surti tant bé de preu), un capipota de restaurant car en un bar de barri, un vi negre molt bo (et cobra una copa i et deixa l'ampolla!)... Generositat, no sé pas si desmesurada (jo no em queixaré!) però inèdita a la majoria de bars que un ha trepitjat. I les anècdotes lacrimògenes i apegaloses ja me les guardo per quan s'acosti la data precisa. 

Tanca la bodega d'en Rafel. Un dia d'aquests. I tots morirem. Algun dia. 

NO T'HO PERDIS: Les bodegues més clàssiques de Barcelona 

Llegeix el número de novembre de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat

Últimes notícies

    Publicitat