[title]
Fa poc vam tenir un cap de setmana passat per aigua, però les pluges no van aconseguir alleugerar gaire la situació de la sequera. De fet, el Barcelonès encara es troba en el primer estat d’emergència i sota diverses limitacions per a pal·liar la situació. Però les persones no som les úniques que vivim les conseqüències d'aquesta sequera: un de cada tres boscos de la demarcació de Barcelona pot morir per estrès hídric entre el 2040 i el 2050. Ha estat la Xarxa de Parcs Naturals, a través del mapa amb el grau de vulnerabilitat a la sequera dels boscos, qui ha alertat d’aquestes xifres i que ha revelat que el 29% de les zones forestals de la zona del Barcelonès es veurà agreujada "de forma significativa" d’aquí un parell de dècades. La dada és alarmant perquè el 64% de la superfície de la província de Barcelona és forestal.
L’estudi, elaborat amb la col·laboració del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, representa la vulnerabilitat dels espais naturals davant del canvi climàtic en funció de l’augment del nombre de dies anuals en què es preveu que l’estrès hídric (aquell que s’ocasiona quan la demanda d’aigua supera la quantitat disponible durant un període determinat) superi la capacitat de resistència de l’espècie arbòria principal. En aquesta línia, l’informe ha revelat que el 2050 el nivell d’estrès hídric més elevat serà a la façana litoral metropolitana, és a dir, al parc natural de la Serra de Collserola, al parc de la Serralada de Marina i al parc de la Serralada del Litoral.
Davant l’emergència, la Diputació de Barcelona ha proposat la gestió forestal adaptativa com a mesura preventiva per a fer els boscos més resistents. Això significa reduir la competència entre arbres eliminant-ne els més febles o eliminant la vegetació excessiva, com per exemple de pi blanc. En aquest sentit, l’administració provincial, en col·laboració amb centres d’investigació i entitats, ha impulsat actuacions com les intervencions silvícoles sanitàries als boscos del Maresme i del Vallès Oriental.
