[title]
L'autenticitat és una de les grans estafes retòriques en el món de la gastronomia (i del món en general). Per a qui escriu, per exemple, és molt més important que una pizza tingui un bon producte i una bona elaboració que unes credencials de denominació d'origen napolitana, amb tot allò de l'aigua italiana i tomàquets de la Toscana (un exemple boníssim el tenim en la recent obertura de Pizza Bar, un restaurant de pizza amb producte català i una massa d'estil propi).
En aquest sentit, la feina del Grup Nomo és modèlica: aquest grup de restauració de Barcelona, amb 20 anys a l'esquena, ha conreat la cuina japonesa d'alta qualitat, però sense fonamentalismes, amb el talent del seu xef, Naoyuki Haginoya, posant un peu al Mediterrani i un altre al sol naixent sense complexos i amb molta inventiva; vegem plats com una tempura de verdures amb ou i foie de l'Empordà. Nomo s'ha especialitzat en una franja de preus raonables que es corresponen amb l'excel·lència: vegeu el seu menú brutal degustació a 50 euros, amb poc a envejar a propostes que voregen el bitllet verd gros.
I molt d'aquesta personalitat hi ha al tot just obert Nimi Japanese Bar (Pau Claris, 107. De dl. a dg. d'11 a 23 h. T. 613 09 79 82). Aquesta és la seva versió del bar de menjar de carrer del Japó: una proposta de menjar ràpid japonès d'alta qualitat, enfocada sobretot en els sandos –els entrepans nipons– juntament amb altres plats típics de la cuina popular asiàtica. Tot per un preu mitjà de poc més de 20 euros.
"Nimi, com indica el nom, és petit, però per a nosaltres és un pas molt important. Després de 20 anys de Nomo, sentíem que era el moment d'acostar el Japó al públic d'una nova manera", explica Borja Molina-Martell, director i cofundador de Nomo. "La intenció era portar un trosset de Tòquio a l'Eixample", prossegueix.
Un lloc petit i exquisit
I el lloc és molt petit, sí. Just a l'entrada, veiem una barra de blocs de formigó i, al darrere, una cuina a la vista d'acer. Té un peu en el menjar per emportar i per consumir in situ: darrere de la barra-cuina, m'assec en un salonet de sostres alts, parets industrials i terra amb esquerdes imperfectes, irregulars. L'escàs mobiliari –dos bancs, quatre tauletes, i el sostre i l'estructura del bany– són kigumi, és a dir, fusteria sense claus, acoblada al mil·límetre. Minimalista, però satisfactori i molt bonic en la seva cruesa.
I el menjar? La carta, a càrrec d'Hisanori Matsuki, també és breu, però altament satisfactòria i pensada al mínim detall. Començant per un sando d'hamburguesa de wagyu amb salsa teriyaki, enciam, ou dur i maionesa japonesa. Un bon entrepà sempre és molt més que quelcom que es menja ràpid.
Un autèntic èxit. L'umami profund de la salsa, amb matisos d'all i gingebre presents, abraça la suavíssima vedella, i tot es fon a la boca, s'escampa llaminer al plat de cartró i no en deixes ni una engruna. 14,90 euros, el plat més car de la carta, i una mida respectable. Altres opcions de sando són el katsu sando –llom de porc arrebossat amb panko, col llombarda i salsa tonkatsu, la versió nipona de la salsa Worcestershire–, o un de llagostins en tempura amb ou dur i salsa rosa lleugerament picant.
Apartat tapes: bo del carall és el 'karaage' (2,90 euros), si em permeteu; el seu arrebossat ferm i escarpat amaga pollastre fregit a la japonesa, és a dir, amb un cert to rosat i no del tot cuit que contrasta amb l'exterior, i el submergeixo, gustós, en maionesa que tira a picant.
I triomfen també les patates fregides a la japonesa: amb amaniment de nata agra i alga nori seca en pols, combinació exòtica i alhora un exemple de contenció davant la moda vulgar de submergir les patates fregides en formatges fosos on neda un quilo de xoriço. Vici del bo!
Altres opcions són okonomiyaki, la pizza japonesa, que a més d'anar amb la seva salsa clàssica porta porc rostit i esfilagarsat i formatge cheddar. També hi ha un apartat de panets japonesos per esmorzar, i cinc postres, cap dels quals passa de cinc euros (el proper dia caurà el brioix farcit de crema i matxa). Nimi té un peu al take away però no s'oblida del client presencial: és dels pocs llocs de Barcelona que tenen cervesa japonesa de tirador, més lleugera i refrescant que la nostra lager occidental. En definitiva, un bitllet de 20 més que ben invertit on es menja ràpid, bo i be.
