[title]
El gran trencament de closca per a algú que vulgui menjar al centre de Barcelona és; u, trobar un lloc que no estigui gaire massificat o turistificat, i dos: poder menjar saludable sense que et fotin una clavada (bo i barat al Gòtic sempre ens quedará el Bar La Plata, pero és un lloc de sarau, colzes i alegria, i al migdia a vegades et cal calma i silenci. A mes, no es pot menjar peixet fregit cada dia!). El centre de Barcelona té un eixam de guiris que brunzeix de març a novembre– i que desespera al més budista, si decideix anar a fer un mos pels volts de la Plaça Reial.
Un menjador vegetarià en un pis de 170 anys d'antiguitat
¿Deia budista? Dirigeix-te al número 12 de la Plaça Reial, en una cantonada, just al costat del disco-pub Rei de Copes i l'italià Rossini (on abans tenien, ara no ho sé, un menú de migdia molt recomanable que no publicitaven, només el sabíem els treballadors de la zona). Pitges l'intèrfon de l'entresòl segona, Iskon Barcelona, diu la placa, i quan contesten dius: "Bon dia, vinc a dinar!".
T'obren la porta, i puges fins al número indicat, per una escala de marbre majestuosament atrotinada (tingueu cura de pitjar el timbre correcte; el dibuixant Nazario viu a la mateixa finca, i n'està fins als nassos de què el despertin a l'hora de la migdiada!). Respira la venerabilitat: els pisos són de finals del s. XIX i en un origen el conjunt era un convent que es va salvar de la crema.
No cal pitjar el timbre: empenys la porta i et trobaràs en un saló ampli, minimalista, net i polit: és el menjador del Temple Hare Krishna ISKON Barcelona, un espai que de dilluns a divendres, de 13 a 15.30 h, ofereix un menú vegetarià tancat de dos plats, beguda i postres, a 9 euros. I és recomanable? Oi tant. Com que feia anys que no ho anava, vaig tornar a fitxar-hi.
El menú sempre consta d'un primer amb un bol de sopa o crema calenta de verdures i una amanida, amb pa fet a casa, i un segon de plat combinat molt complet. En el meu cas, va ser albergínia arrebossada amb una samfaina amb salseta de cúrcuma i arròs integral. Per postres, llet fregida. De beure, aigua filtrada a voluntat i una infusió relaxant: 9 euros. Cap tombarella de textures ni producte ultrarebuscat, però tot molt digne, casolà i saborós. I la cirereta del pastís: menges en un ambient de pau i silenci, sense gent fotent crits de Pedro Sánchez això, Hansi Flick lo altre: i no hi ha ni un turista!
Ull, que no és un restaurant cent per cent vegà, sinó vegetarià: la seva web explica que "els menús es basen en la modalitat de la bondat (sattva-guṇa). Segons la saviesa del Bhagavad-gītā, els aliments com els grans, les fruites, els vegetals i els productes lactis frescos augmenten la durada de la vida, donen força i purifiquen l'existència. En excloure la carn, el peix i els ous, t'oferim una nutrició que evita la letargia i la irritabilitat, promovent una ment clara i un cos sa". El Temple Hare Krishna va obrir a Barcelona l'any 1976, i em consta que el menjador de pública concurrència és obert des de principis dels vuitanta, com a mínim.
A qui escriu li fa gràcia recordar com de petit va viure una mena de seqüela local del satanic panic nord-americà vuitanter (la meva àvia no parava de repetir-me que anés amb compte, que a Barcelona hi havia una secta amb túniques color safrà que segrestava nens!). Però en un grapat d'anys menjant un cop per setmana aquí, només m'ha passat tornar a l'oficina amb la panxa ben plena però lleugera, per quatre duros. (val a dir que abans de la pandèmia et podies fotre fins al cul sense miraments: era un bufet lliure amb unes burgers de remolatxa delicioses!).
Al principi deia budista, però aquest és un temple d'una religió monoteista (però mai de la vida m'ha interromput l'àpat cap intent de proselitisme). I ves, em fa gràcia que el menjador d'un temple hinduista sigui al costat d'una discoteca que es diu Karma, que fa poc va morir i s'acaba de reencarnar.
Els millors menús de migdia de Barcelona
Aquest article es va publicar el 16 d'octubre a les 9 h
