Plaça Reial
Foto: Plaça ReialPlaça Reial
Foto: Plaça Reial

Tot el que has de saber de la plaça Reial

Els millors bars, restaurants, galeries i sales de concert de la plaça Reial

Publicitat

La plaça Reial és una de les places més concorregudes i vitals de la ciutat, per la seva ubicació i, de retruc, per la seva història. Per explicar-la ens hem de remuntar al primer terç del segle XIX, quan encara no era ni plaça ni reial sinó el convent de Santa Madrona, dels caputxins, que es va salvar de la crema de convents del 1835. Aquest convent es va fer servir més tard com a escola i l’església com a teatre. El desmantellament d'aquests edificis al cap d'uns anys va permetre l'inici d'urbanització de la plaça Reial que coneixem actualment, projectada per l’arquitecte Francesc Molina. 

Disseny de la plaça

El projecte va consistir a crear una plaça rectangular porticada, una versió de les places majors espanyoles, connectada per carrers i passatges, amb edificis de façanes isabelines, balcons alternats amb pilastres i balustrades: havia de fer goig. Al centre hi havien d'instal·lar una estàtua eqüestre de Ferran VII (monarca de l'època per qui la plaça rep aquest nom), però van optar per instal·lar-hi la font de ferro de la prestigiosa casa Durenne de París, amb les seves Tres Gràcies, Aglaia, Eufròsine i Talia, deesses de l’encant, la creativitat i la fertilitat. Van omplir la plaça de palmeres i van completar-la amb els dos fanals de Gaudí coronats pel casc de Mercuri amb dos dracs que s’hi abracen. 

La plaça Reial, com tants altres espais públics de la ciutat, mai ha estat un nucli burgès, o almenys no només. La plaça Reial ha estat i és un espai imprevisible,  “un resum de tot Barcelona”.  Aquest espai actualment és ple d’il·lustres barcelonins, de malfactors, de nouvinguts, de mariners americans de la sisena flota, d’artistes de carrer i, en definitiva, de la gent que hi viu, hi treballa, la visita i la sent seva.

El millor de la plaça

  • Llocs d'interès
  • El Gòtic

SETBA és una fundació sense ànim de lucre, situada a la plaça Reial, que treballa per la promoció de l'art i la cultura com a poder transformador de la societat, i vetlla per l'atenció integral de persones en risc d'exclusió social. La projecció de l'empresa és promoure una societat justa i inclusiva, mitjançant manifestacions artístiques que ajudin a vertebrar i cohesionar el seu teixit social.

Actualment, és un local d'oficina que no conté cap espai expositiu obert al públic.

  • Música
  • Espais musicals
  • El Gòtic

El 9 de gener del 1960, un quintet liderat pel pianista Tete Montoliu inaugurava el Jamboree, un imprescindible per als aficionats al jazz i de la música en directe que ha contribuït en gran part a posar Barcelona en el circuit de gires de les grans estrelles del jazz internacional. Des del 1960, als soterranis d'aquest local situat sota els arcs de la plaça Reial hi han actuat artistes mítics de l'escena del jazz com Bill Coleman, Kenny Drew, Chet Baker, Lou Bennet, Stéphan Grappelli, Kenny Clarke, Ornette Coleman o Dexter Gordon.

 

Publicitat
  • Música
  • Espais musicals
  • Ciutat Vella

La discoteca avantguardista situada a la plaça Reial del Barri Gòtic ha estat des del 1982 una sala de referència musical i un local imprescindible que ha contribuït amb força a fer de la plaça Reial, la “plaça major de Barcelona”, com la defineix el seu antic propietari, Roberto Tierz. Des de la seva obertura fa 35 anys el Sidecar ha acollit uns 6.000 concerts, esdeveniments i espectacles amb artistes de gran renom dins el panorama musical espanyol i internacional com ara Sidonie, Dorian, Nueva Vulcano, La Pegatina, New York Dolls o Franz Ferdinand. Des de l'1 de gener i fins a i finals d'abril la sala es troba en procés de reforma a causa del canvi de propietaris. 

  • Catalana
  • El Gòtic
  • preu 3 de 4
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

El Restaurant Glaciar és una de les ofertes més prometedores i antigues que ofereix la plaça Reial, i ho és des de l’any 1922, quan va obrir. El mateix local manté intacta la decoració d'interiors amb les columnes de ferro, les cadires de fusta i la barra i les taules de marbre. A l'exterior la conserva també perdura amb una terrassa amb vista privilegiada a la plaça. Aquest espai s'ha convertit en el punt de trobada de joves i turistes que busquen un ambient càlid i informal on menjar, a una ubicació clau i agradable de la ciutat.

 

Publicitat
  • Mediterrània
  • El Gòtic
  • preu 2 de 4
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

Situat a la plaça Reial, aquest macroespai gastronòmic que ret homenatge al performer i activista LGBT José Pérez Ocaña, vol recuperar l'esperit transgressor d'aquest artista poc reivindicat per l'estament oficial. Disposa d'un espai de cafè on es pot menjar tot el dia, un restaurant amb diversitat de menús, una terrassa amb taules i cadires dels anys seixanta, un clubApotheke, una cocteleria creativa. El local també acull tota mena de propostes culturals trencadores, sempre sota el fil conductor de la llibertat com a mitjà d'expressió: drags, performances, festes, exposicions, residències culturals, etc.

 

  • Botigues
  • Barcelona

Fundat el 1818, aquest establiment amb 206 anys, és l'herboristeria més antiga de Catalunya i un dels locals comercials més antics de Barcelona. Aquest negoci de la plaça Reial actiu des del segle XIX, es considera patrimoni dels herbolaris i és una icona per la ciutat, per l'antiguitat i història de les seves calaixeres que han contingut només herbes durant aquests 200 anys. Francesc Soler i Rovirosa, un conegut pintor i escenògraf de teatre, la va decorar amb motius d'estil vuitcentista i Isabelí. Les pintures del sostre al fresc, les parets, les galeries i la font central de marbre -que s'usava per vendre les sangoneres- en són un exemple. 

Publicitat
  • Mediterrània
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 2 de 4
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

Una estàtua de Dalí muntat sobre un rinoceront recorda el passat del que avui és el restaurant MariscCo, un edifici renaixentista del 1850 a la plaça Reial que va allotjar el Gran Cafè Espanyol, on Àngel Guimerà havia conduït tertúlies –encara conserven les columnes i el paviment d’escacs de l’època–, i més tard l’estudi del Taxidermista, on el geni empordanès va fer-se dissecar un tigre i un lleó. Avui, els animals que hi ha al restaurant venen tots del mar i són vius a l’enorme peixera que tenen, sobre el gel els mariscos, i ben cuinats en receptes saboroses que volen anar més enllà de la clàssica paella per a turistes. 

 

  • Botigues
  • Barcelona

Des del 2009, l’ecosistema de la plaça Reial compta amb aquesta cafeteria i pastisseria amb producte tradicional català, casolà i ecològic i un racó de taules al carrer Colom, amb vista a la plaça Reial per una banda i a la Rambla per l’altra. Les germanes Sofia i Marisol porten aquest espai senzill i acollidor que es pot considerar un bistrot modern. La decoració és acollidora, de fusta i petits detalls, amb una il·luminació original a base de pots de vidre reciclats. Aquest espai amb wifi gratuït, compta amb una zona de taules interior i un ample espai on seure a l'aire lliure cobert pels arcs de la plaça Reial.

 

Publicitat
  • Mediterrània

És un hotel de gran luxe i té una cuina a l’altura. Plats mediterranis d’autor que es poden degustar en format de tapa a la terrassa, ben entaulats dins l’hotel que va reformar Oriol Bohigas o al terrat, amb vista fins als límits de la ciutat. De bon menjar, a la plaça Reial no en falta: a Les Quinze Nits i al Crema Canela hi trobareu plats senzills i bons d’inspiració mediterrània amb menú de migdia d’11,75 euros, bona cuina italiana al Rossini i un racó íntim amb bons plats al Santa Mònica.

  • Barcelona
Cerveseria Colón, Canarias i Tobogán
Cerveseria Colón, Canarias i Tobogán

Els barcelonins estem tan escarmentats de garrotades econòmiques per menjar plasticós que ens hem tornat al·lèrgics a tot el que respiri clientela guiri. Òbviament, a la plaça Reial sempre hi ha turistes. I a moltes de les taules hi ha sangria. Però que no ens mengi el prejudici: a les cerveseries Colon i Canarias també s’hi pot prendre una bona canya (es van fer famoses pels concursos de bevedors que feien als anys 50) i uns calamars dignes i assequibles. O dinar al Tobogán, el primer self-service de la ciutat, obert el 61, sempre ple a vessar de turistes, sí, però amb producte senzill i casolà sobre cada taula.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat